'PLATER', quan les renovables amenacen la producció d’aliments

El Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables de Catalunya o PLATER està generant un intens debat i no poques protestes a tot Catalunya i sobretot als entorns més rurals. Es tracta d’un seriós i holístic projecte de planificació estratègica del desplegament de les energies renovables a Catalunya, una planificació necessària i des de temps reclamada. El seu disseny suposa un esforç elogiable d’anàlisi d’estructura territorial. Però, s’ha oblidat del sector que ha de rebre els principals impactes de la seva aplicació: el sector agrari, aquell que produeix els nostres aliments.

De manera sorprenent el projecte de decret del PLATER s’ha oblidat que a Catalunya es produeixen aliments. Una producció que, ara per ara, és insuficient per assolir un grau d’autosuficiència alimentària superior al 50%. És a dir, hi ha una important necessitat de millorar la nostra capacitat productiva en l’àmbit de l’alimentació. Tanmateix, el projecte de decret ni esmenta les paraules agricultura o aliments en el seu desplegament normatiu. Solament en la seva disposició addicional segona indica que “les persones titulars dels departaments competents en matèria d’energia, medi ambient, urbanisme i agricultura han d’aprovar (...) per a l’aplicació homogènia de les disposicions del PLATER”.

Hi ha una important necessitat de millorar la nostra capacitat productiva en l’àmbit de l’alimentació

El tema és de vital importància, ja que s’està reclamant que les terres agrícoles aportin milers d’hectàrees, la part més important de superfície, pel desplegament de l’energia fotovoltaica. La pregunta pertinent és: com es pot fer això sense parlar d’agricultura, com es pot transformar el territori sense tenir en compte qui està ocupant aquest territori? Malgrat que es dissimuli amb l’eufemisme de “sòl no urbanitzable”, aquest no existir de les terres agrícoles està en el fons dels errors del disseny i aplicació del PLATER.

Els objectius del PLATER

Tal com preveu el PLATER, els seus objectius per assolir l’any 2050 l’autosuficiència energètica l’esforç en renovables fotovoltaica i eòlica es distribuiria de la següent manera i segons les seves paraules:

Una sola veu per gestionar el territori

Una sola veu per gestionar el territori és un article de juny de 2020. Allí es manifestava la necessitat que les decisions sobre el territori fossin consensuades entre tots els actors que hi intervenien. La separació entre agroalimentació i medi ambient en l’episodi del tripartit va comportar pèrdues importants en les nostres imprescindibles capacitats productives agrícoles, tal com expressen, per exemple, les limitacions exagerades en el Canal Segarra Garrigues. Posteriorment, tenint en comptes les raons aquí exposades, es va integrar l’agroalimentació i el medi ambient en un sol departament del govern. Però això va motivar fortes pressions del sector mediambientalista que reclamava un departament on pogués desplegar les seves propostes sense la contraposició de l’àmbit agroforestal. Alhora, ingènuament, els agricultors reclamaven un departament on figurés amb lletres clares l’agricultura, sense adonar-se que seria la millor manera de perdre la capacitat per influir en decisions que l'afectaven. Segurament si s’hagués tingut en compte la necessitat d’elaborar el PLATER de manera més equilibrada entre els seus actors disposaríem de propostes més ajustades a la realitat i a les possibilitats reals de desplegament.

Si vols saber-ne més

 

   

Xavier Roig-Enfonsar salaris, també al camp

Recentment, vaig publicar en aquestes pàgines una seriosa crítica sobre la destrucció d’unes 600 hectàrees de regadiu per causa de la instal·lació de plaques solars a Alcarràs. Una afectació que no feia cap falta, ja que en cap cas les hectàrees de regadiu són necessàries per cobrir la demanda d’energies renovables. Però, al contrari, aquestes són imprescindibles pel sosteniment del nostre proveïment alimentari, un objectiu estratègic i crític. El títol de l’escrit (Voldria no haver d’escriure aquest article) ja expressava la meva decepció. Soc de sempre un defensor de les energies renovables i activista en la lluita contra el canvi climàtic. Per això que, des d’aquesta posició cultural, costa d’entendre que el PLATER, s’hagi fet de manera desequilibrada.

Calia una planificació estratègica sobre l’energia, però calia fer-la comptant amb el conjunt de sectors implicats i, de forma destacada, el sector agrari. Però, al contrari, s’ha optat per cedir a interessos particulars contra els interessos del país... S’ha fet una planificació desequilibrada en la seva formulació i, alhora, opaca sobre un actiu crític com és la producció d’aliments. S’ha optat per la via més fàcil i barata però amb extraordinaris impactes negatius de molt difícil reparació. Sens dubte, la via més fàcil i barata, són les terres planes agrícoles, inclús de regadiu tal com s’ha observat.

La urgència per contrapesar els endarreriments

El 2023, la proporció d’energies renovables sobre el consum final d’energia a la Unió Europea era del 24,6% | iStock

Catalunya està a la cua d’Espanya en desenvolupament de les energies renovables. Segons dades de l'Idescat del 2023 la proporció d’energies renovables sobre el consum final d’energia era l'11,7% mentre a Espanya representava el 25% i a la Unió Europea el 24,6%. Per què aquesta diferència tan important? Som al país del no a tot i el no a casa meva i, enfront d'aquest fet, un seguit de governs febles han preferit no molestar gaire a ningú mentre les solucions anaven esperant.

Som al país del no a tot i el no a casa meva i, enfront d'aquest fet, un seguit de governs febles han preferit no molestar gaire a ningú mentre les solucions anaven esperant

L’elevat endarreriment en la implantació de les energies renovables ha fet pujar els colors a molts representants polítics. Finalment, s’ha optat per abordar el tema per la via de les urgències. Així i tot, més preocupats per millorar la imatge de l’endarreriment que per resoldre el problema dins del marc de la realitat del país, on hi ha diferents necessitats i demandes, algunes, fins i tot, en una escala de prioritat superior. La pressa ha passat a ser l’argument motivador i una espècie d’autorització per a la simplificació d’objectius, la desfiguració de l’entorn i la imposició mal dissimulada.

El sector agrari, un sector estratègic i crític que no existeix al PLATER

L’activitat agrària és la principal gestora del territori i proveïdora d’un producte estratègic i crític com són els aliments. Però, alhora, és la vitamina vital i social que dona energia al territori, configurant-hi el paisatge, conservant les tradicions, el patrimoni gastronòmic i obrint les portes a la societat urbana pel seu esbarjo i retrobada amb l’espai natural. Enfront d'això, el desplegament de l’energia fotovoltaica afecta directa i seriosament a l’ocupació agrícola. Això significa que molts agricultors veuran afectada la seva forma de vida, i els impactes seran d’una importància prou gran que afectarà els equilibris del sector i de la vida rural. Tot això, en un moment prou complicat gràcies al canvi climàtic i tensions geopolítiques.

L’activitat agrària és la principal gestora del territori i proveïdora d’un producte estratègic i crític com són els aliments

És cert que el desplegament de les energies renovables és un objectiu necessari i crític enfront del canvi climàtic. Però si s’ha d’afectar molt seriosament el gestor més important del nostre territori; si s’ha d’afectar a la capacitat del país per produir aliments (un producte encara més crític que l’energia); si s’ha d’obligar a canviar de forma de vida a un col·lectiu que solament mereix agraïment. Si tot això ha de passar, el camí ha de basar-se en el respecte absolut, les compensacions precises i la legitimitat tècnica. Això no es pot fer de qualsevol manera i, cal dir-ho, les presses són molt males conselleres. El més greu, però, és fer-ho com si aquesta realitat no existís, com si el sector agrari no formés part de l’algoritme que ha de configurar el PLATER.

Paraules, fets i prioritats

Els dissenyadors del PLATER han intentat endolcir alguns missatges fent publicitat creativa. Però, no ens enganyem, les terres on prioritàriament es dirigiran els parcs solars fotovoltaics seran terres agrícoles planes, que tinguin baixos costos d'instal·lació. Bo, pla i barat.

Tot plegat genera prou preocupació al sector agrari i al món rural en general. Per aquesta raó m’atreveixo a formular algunes propostes que requeririen la revisió del projecte o de la seva aplicació.

• Inseguretat jurídica sobre la disponibilitat de terres. Tal com està plantejat el PLATER genera inseguretat jurídica. Un empresari agrari queda condicionat per incerteses de futur sobre la disposició de les terres per a la seva operativa agrícola o ramadera. Aquest factor frena iniciatives i paralitza les expectatives de futur.
• Prioritat estratègica. Evitar tant com es pugui els sòls agraris com a base d'instal·lació de plaques solars. Necessitem energia i necessitem aliments. Aquestes dues prioritats no poden competir de manera destructiva o impositiva de l’un sobre l’altre. Els condicionants climàtics i geoestratègics no aconsellen en absolut limitar els potencials de producció alimentària, ans al contrari, aconsellen incrementar-los.
• Prioritat edificis i espais no artificialitzats. Segons el PLATER, aquests espais són la màxima prioritat. Però prioritzar no pot ser una paraula buida. Prioritzar vol dir que primer es fan les coses més prioritàries i quan aquestes ja s’han fet se’n fan unes altres en una categoria inferior de prioritat. I no tenim cap sensació ni evidència que aquest sigui el modus actual d’operar.
• Impulsar i optimitzar altres produccions renovables. Biogàs, biomassa, eòlica marina, eòlica terrestre, hidroelèctrica.
• Exigir plaques solars sobre fàbriques, locals i edificis. Per la qual cosa caldria establir lleis i suports econòmics conseqüents.
• Renunciar al bo bonic i barat i avançar a ocupacions compatibles si bé més costoses. Sostre de les nostres autopistes, vies de tren, canals de regadiu, bases de reg, pantans. Són moltíssimes hectàrees, però costen més diners. Ara bé, qui ha dit que seria barat? L’objectiu és un futur sostenible i això demana esforç i recursos.
• El regadiu. És evident que no s’ha prohibit afectar els terrenys de regadiu o en infraestructures preparades per ser-ho. Caldria prohibir, sense excepcions, utilitzar aquestes terres per instal·lar al sòl plaques de regadiu, destruint el conreu.
• Responsabilitat del Govern. Un alt càrrec de l’anterior Govern va justificar el reg en regadiu per la voluntat dels mateixos regants. Però aquest alt directiu s’equivocava, no és el regant que ha de decidir posar o no posar plaques solars, és la responsabilitat del Govern qui ha d’orientar o limitar les actuacions que els interessos del país precisen.
• L’agrivoltaica en secà o regadiu. L’opció mixta agrivoltaica és potencialment una solució simbiòtica i possiblement interessant si és capaç de sostenir el conreu i generar energia amb uns costos que hi generin interès sense perdre significativament productivitat agrària. Les plaques solars sobre el conreu poden tenir un efecte beneficiós com a limitadors de les temperatures que afecten el conreu malgrat la limitació de la il·luminació solar.
• Els secans. S’ha insistit en la importància intocable del regadiu, però els secans a Catalunya, en diferents graus, són també productius. L'orientació del PLATER a sòls plans en realitat s’està dirigint a les millors terres de secà. Aquestes afectacions poden ser molt disruptives i afectar el sosteniment d’una activitat agrària econòmicament viable. Per tant, caldria fer el contrari, escollir els pitjors terrenys de secà en diàleg serè amb els actors locals.
• Reequilibrar els vectors del disseny i aplicació del PLATER. Cal que es recuperi una sola veu a la cuina de les idees mediambientalistes, energètiques i alimentàries. De seguir per l’actual camí ens apropem a severes dificultats.
• Cal posar realisme i frenar excessos estètics o mediambientals. Fent números a l’engròs: dues terceres parts del territori són boscos o espais forestals, on no posaríem plaques solars. Una tercera part del país són espais protegits que se solapen parcialment amb els boscos però no totalment. Les terres de conreu de secà són un 17% de les terres de Catalunya, d’aquestes terres les idònies segons pròpia definició del PLATER són les terres planes, les millors terres de secà. Té sentit abocar la part més important de la fotovoltaica sobre aquest migrat percentatge del territori? Cal una severa revisió de tot plegat, nous actors, noves idees i serenitat.
• Els boscos. La superfície de boscos ha d’aportar a la fotovoltaica, podrien fer-se tallafocs que tindrien a sota una rica biodiversitat però més controlable en cas d’incendi.
• Les zones protegides. Deslliurar de qualsevol participació en el repte de les energies renovables al 32% del territori protegit crec que requeriria una serena reflexió. Igual que l’íntegre alliberament d’àrees amb particularitats geològiques relativament abundants tal com les margues o altres peculiaritats.
• Cal ser autosuficients energèticament? Estem en un món global. No som ni podem ser autosuficients en aliments. Basem parcialment el nostre proveïment en dependència de països que disposen de majors capacitats per produir-los. Potser en energia hi ha regions amb millors capacitats per proveir-nos part de l’energia.
• Guanyar temps. Les presses per no haver fet els deures quan tocava solen ser contraproduents. Potser es podria guanyar temps alentint el procés de substitució de les centrals nuclears avui actives.
• Reduir els consums energètics. Aquest és potser el punt més difícil d’aplicar atès que incideix en l’essència del sistema econòmic actual. Però, des d’una mirada a llarg termini, comença a ser hora d’ajustar els potencials de creixement als recursos disponibles. No fora bo destruir bases claus del nostre benestar per ambicions més enllà del possible.

En resum, el PLATER té aspectes molt millorables i alguns generen seriosa preocupació. Segurament és un bon moment per refer camins amb serenitat i generositat.