El 90% del cafè que es ven a Espanya entra pel Port de Barcelona. Ubicat en un territori estratègic, el port es posiciona, especialment, com la infraestructura econòmica més important per captar mercaderies amb origen i destí a Àsia i al Nord d'Àfrica. Posem el focus en un motor econòmic de país, una veritable estructura d'estat, i que mou l'economia especialment de la regió metropolitana de Barcelona, però també de la resta de Catalunya i part d'Espanya. Una infraestructura connectada al món, un hub logístic de referència al sud d'Europa. Al segle XXI, tenir un bon port significa tenir bones oportunitats tant per l'exportació com per la importació.
Quin impacte té?
El Port de Barcelona, com a cluster logístic, aporta al voltant d'un 5,7% del PIB i el 5,5% de l'ocupació a Catalunya. Un territori on s'hi ubiquen més de 500 empreses i 40.000 treballadors, el mateix nombre d'habitants que viuen en municipis com Igualada, Vilafranca del Penedès o Blanes. Tot aquest espai el conforma una comunitat logística-portuaria que té un impacte directe, indirecte i induït en més d'un quart de milió de llocs de treball.
Els ports més importants del món són al continent asiàtic. El primer és Xangai, a la Xina, opera al voltant de 100 milions de tones. El segueix Singapur, per la seva capacitat de càrrega i descàrrega, cada dia uns 300 vaixells operen en aquest port. Rotterdam (Països Baixos), Hamburg (Alemanya) i Ambers (Bèlgica) són els principals ports comercials a Europa, seguits de València, Algesires i Barcelona, els quals són referents a la Mediterrània.
Avui, el Port de Barcelona és un punt d'entrada i sortida d'uns 4,5 milions de passatgers, cada any hi passen més de 16 milions de persones entre ciutadans, turistes i treballadors, segons dades extretes del mateix IV Pla Estratègic del Port 2021-2025. Opera el 75% de les exportacions de Catalunya i el 25% de la resta d'Espanya. Aquest 2021 el tràfic de contenidors ha augmentat un 25% i l'exportació ha crescut un 14%, xifres importants en un escenari post pandèmia. Malgrat aquestes dades, s'aspira a millorar la seva posició en els rànquings mundials, tant en nombre de contenidors com en logística i creuers.
Les seves relacions internacionals són també cabdals. Tant és així, que Barcelona s'ha adherit fa poc temps a la Declaració de Ningbó, una plataforma internacional on es comparteixen coneixements i estratègies, recolzada per alguns dels primers ports i operadors portuaris del món, com Hunan, Rotterdam, Ambers, Hamburg o Shanghai, entre d'altres; o les principals navilieres com Maersk i Cosco.
El Port de Barcelona opera el 75% de les exportacions de Catalunya i el 25% de la resta d'Espanya
El Port de Barcelona és un espai gegantí format per una part marítima, industrial, comercial i pesquera. Tot comprès en el tram de costa entre la Barceloneta i la desembocadura del Llobregat. Un dels espais de major envergadura no només d'Espanya, sinó també del Mediterrani, i que ha crescut gràcies a l'ampliació i inversió de la companyia xinesa Hutchinson. Recentment ha anunciat una inversió de 60 milions d'euros més per ampliar la seva terminal de contenidors.
La seva situació és excepcional, un triangle virtuós en una zona delimitada de la ciutat, on hi conviuen el Port, l'aeroport i la zona d'activitats logístiques, l'anomenada ZAL. Un total de 259 hectàrees ubicades en les termes municipals de Barcelona i El Prat de Llobregat i on hi conviuen institucions, empreses i operadors de referència. És, en definitiva, un avantatge competitiu sobre d'altres ciutats del món, tant en termes d'importació i exportació, i també com a port d'origen i d'arribada de creuers.
Calvet: "Volem ser la tercera pista de l'aeroport, independentment si es fa o no"
La distància entre el Port i l'aeroport és de poc més de deu quilòmetres, un factor clau en temps, competitivitat i connectivitat. "Volem ser la tercera pista de l'aeroport, independentment si es fa o no", assegura Damià Calvet, el nou president del Port. Calvet té clar que el port físicament no podrà créixer més, "en el futur creixerem de forma sostinguda, reordenarem el Port de forma més eficient tant en termes ambientals com econòmics, traslladant els creuers al Moll Adossat i potenciant la relació amb la ciutat".
Calvet i la relació amb Barcelona
El Port esdevé un autèntic motor de Catalunya i de la resta d'Espanya. "Movem l'economia, el 2022 iniciem un nou cicle inversor quantificat en 1.500 milions d'euros durant vuit anys". Aquest és l'objectiu que Damià Calvet es marca en el seu mandat.
Calvet, que substitueix l'anterior presidenta Mercè Conesa, arriba per desplegar el IV Pla Estratègic. Innovació-digitalització, sostenibilitat i convivència entre el Port i la ciutat. Fou conseller de Territori i Sostenibilitat des de 2018 i fins al febrer de 2021. La seva trajectòria l'avala com a coneixedor d'aquesta infraestructura i dels seus plans de futur. És un home de perfil executiu, i entoma aquesta nova responsabilitat amb l'objectiu de deixar petjada. Fa pocs mesos que hi és i ja coneix amb concreció tots els projectes. Es marca com a repte millorar la relació entre la institució i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El Port vol implicar-se en fer barri i fer ciutat. La celebració de la festa del Nadal al Moll de la Fusta n'ha estat un exemple.
El llegat Cambra i Conesa
Damià Calvet recull l'herència dels tres anys de Mercè Conesa (2018-21) i els set anys del president Sixte Cambra (2011-2018). Aquells anys relaten un període dolç per la institució. S'aposta per la internacionalització i s'aproven molts projectes actualment en execució o consolidats.
Calvet: "Movem l'economia, el 2022 iniciem un nou cicle inversor quantificat en 1.500 milions d'euros durant 8 anys"
"Era tot un repte orientar el Port cap a la descarbonització i la innovació digital, no s'havia fet mai", assegura Conesa quan resumeix el seu mandat. Crear el model Smart Ports, iniciar el procés d'electrificació dels molls i aconseguir el protocol dels accessos definitius són els principals projectes del seu mandat. Conesa en parla orgullosa, ja que tots ells conformaran els eixos estructurals del full de ruta actual, un pla que va ser aprovat a finals del seu mandat.
Esdevenir president d'una institució com el Port no és aliè a pactes polítics del govern de torn. El canvi de Conesa per Calvet és fruit de l'acord del nou govern d'ERC i Junts fruit de les eleccions del 14 de febrer de 2021. Aquell acord implicava un canvi de noms en algunes institucions o empreses públiques que controla el Govern.
Sixte Cambra, per altra banda, és la persona que aconsegueix que en set anys el Port faci "un salt d'escala". Va tenir una relació molt estreta amb Artur Mas i era un home molt proper a Convergència. En paraules d'ell mateix, l'èxit del Port durant el seu mandat és "gràcies a la important inversió i la internacionalització de l'economia del nostre entorn". En aquells anys, el Port es consolida com un hub, un port hinterland que conviu amb una zona terrestre d'influència com és Barcelona i la seva regió metropolitana i que genera activitat econòmica i progrés social. És un moment en què grans navilieres com MSC aposten per Barcelona.
L'economia blava
Un altre dels aspectes a destacar en el futur és la relació que el Port vol tenir amb la ciutat, després de les tensions ocasionades pels desencontres amb l'ajuntament sobre la possible ubicació del museu Hermitage en els seus terrenys.
Però també l'aposta per la descarbonització, construir un model més sostenible i d'emissions zero tant en l'àmbit mediambiental com turístic, perquè la ciutat no se'n ressenteixi seran reptes a donar resposta. Cal adaptar la infraestructura a aquests nous objectius, promovent combustibles de transició com la generació d'hidrogen verd, el gas liquat i, alhora, transformar uns serveis a l'avantguarda de les noves tecnologies.
"No podem promoure smart cities, fer ciutats intel·ligents sense promoure ports punters en tecnologia"
Smart Port n'és un exemple. "No podem promoure smart cities, fer ciutats intel·ligents sense promoure ports punters en tecnologia", reivindica Calvet. La digitalització i la innovació són dos instruments bàsics per millorar la competitivitat, els serveis i promoure un creixement sostenible.
El port és també el districte tecnològic de l'economia blava, que té com embrió el Pier 01, un hub integrat per 100 empreses i startups. L'economia del medi marí no només permet un creixement respectuós amb el medi ambient, és també una palanca per crear noves oportunitats i llocs de treball.
A Espanya, l'economia blava genera 23.000 milions d'euros de valor afegit brut i prop de 700.000 llocs de treball. La nàutica esdevé un sector econòmic important, que genera treball de qualitat. La Marina Barcelona 92 n'és referent en reparació de grans vaixells, hi treballen prop d'un miler de persones. En definitiva, obrir-se a la ciutat. El Port Vell té una extensió de 70 hectàrees on avui hi conviu la cultura, la formació en la restauració, la gastronomia, l'activitat esportiva i nàutica, el comerç i els negocis. Aviat sentirem a parlar també de la remodelació de la Llotja del Peix, al Moll del Rellotge. Un projecte amb una inversió de 8 milions d'euros per als pescadors de la Barceloneta, un important vincle entre port i ciutat.
La governança
Res de tot això no serà possible sense un lideratge fort i amb una governança àgil i adaptada als nous temps que ajudi a fer realitat aquests projectes. El Port de Barcelona està integrat al sistema portuari espanyol, de titularitat estatal i que el conformen 46 ports d'interès general, gestionats per diferents autoritats portuàries.
Es troba a faltar una governança àgil en la tramitació de procediments del Port
El president del Port de Barcelona és escollit a proposta de la Generalitat, però qui el nomena finalment és el govern de l'Estat, segons la Llei de Ports de l'Estat. Una governança no fàcil en què la comunitat portuària també hi té cabuda en el consell d'administració, així com també els presidents dels consignataris, els agents d'aduanes, les empreses estibadores i un representant tant de l'Ajuntament de Barcelona com d'El Prat de Llobregat. Tot i que hi conviuen diàriament, es troba a faltar una agilitat en la tramitació de certs procediments. El temps és competitivitat i a les institucions també els toca ser més àgils i ràpides.
La missió internacional
La seva projecció internacional és també important gràcies a la tradició anual d'organitzar les missions comercials amb altres ports del món.
Al novembre es va celebrar el Port Summit Trade Mission Korea, una trobada telemàtica a causa de la pandèmia que va fomentar l'intercanvi comercial entre Europa i Àsia establint acords entre Barcelona i el port de Busan. L'objectiu fou constituir una plataforma logística a la ZAL com a hub de distribució per al sud d'Europa i el nord d'Àfrica, tant per Corea com pels països del nord-est asiàtic.
Si la pandèmia no ho complica, el proper any es recuperarà la presencialitat viatjant a Tailàndia, ja ho tenen decidit. Aquest és un dels deu països emergents del sudest asiàtic on s'està promovent una gran zona de lliure comerç.
Sostenibilitat i connectivitat
El Port ha patit de forma important els efectes reals de la pandèmia i, en conseqüència, també ha estat víctima de la crisi de subministraments i trànsit de contenidors. Poc a poc va recuperant la seva normalitat, així com també el trànsit de creueristes que diàriament visiten la ciutat.
Aquest tipus de model turístic genera un impacte econòmic i ambiental a Barcelona, avui són el 10% del total de turisme a la ciutat. Una realitat i un debat que segueix vigent. Per aquest motiu, el Port es prepara per rebre creuers amb energies alternatives, assolint el 2025 el 50% dels molls electrificats per a vaixells contenidors i disposar una xarxa de connexions OPS (onshore power supply) que permetrà les naus que apaguin els seus motors quan es troben amarrades.
Sostenibilitat i connectivitat són grans reptes de futur. L'execució dels accessos definitius a l'ampliació sud, en són també un exemple. Si de veritat es concep el Port com un veritable motor econòmic de país, caldrà posar-lo allà on toca i invertir-hi els recursos necessaris. Una feina que ja pertoca als nous responsables.