“La gent no vol la guerra i per què l’accepti se l’ha d’enganyar i manipular”. Aquesta és una de les frases atribuïda a Julian Assange, el fundador de Wikileaks, el periodista perseguit pels Estats Units per publicar informacions que la ciutadania té dret a saber perquè no l’enganyin.
Ara els actuals líders europeus ens diuen que hem d’invertir més en defensa i alerten d’una possible nova guerra al continent sota l’amenaça de Rússia. Costa creure que Rússia s’atreveixi a enfrontar-se a tots els països de l’OTAN quan en dos anys de guerra amb Ucraïna, no ha aconseguit arribar ni a la capital, Kiev.
De tota manera, els dirigents de la Unió Europea i de l’OTAN acompanyen les seves declaracions amb fets perquè les xifres indiquen que Europa es militaritza com mai. Segons dades de l’Institut Internacional de Recerca de la Pau d’Estocolm (SIPRI), des de la invasió russa d’Ucraïna, Europa incrementa anualment la despesa militar en un 13%, el percentatge més gran en 30 anys i amb una xifra total de 345 mil milions de dòlars, una xifra inèdita des de l’època de la guerra freda.
Les xifres indiquen que Europa es militaritza com mai
La presidenta de la Comissió Europea Ursula Von der Leyen vol repetir mandat després de les eleccions europees del 9 de juny i ha iniciat la seva campanya anunciant una nova Estratègia Industrial de Defensa de la UE. El pla inclou un “Programa Europeu de Industria de Defensa”, EDIP, que comptaria d’entrada amb de 1.500 milions d’euros. A més, per primera vegada, involucren la industria i els comandaments militars en la presa de decisions polítiques.
Tot això trenca amb un passat europeu on els objectius eren la pau i la inversió d’una gran part del PIB en projectes civils en benefici de la cultura i el desenvolupament de la població. Els Estats Units veuen que donen fruit les seves fortes i històriques pressions perquè Europa gasti més en defensa. Si Donald Trump guanya les eleccions presidencials, hi continuarà insistint com ha deixat ben clar durant la seva campanya.
Veiem que la política bel·licista i anti-russa s’ha instal·lat entre els dirigents de la Unió Europea. Ara es pressiona els països perquè augmentin el pressupost de Defensa i s’aproven nous mecanismes perquè els diners de la Unió arribin fàcilment als fabricants d’armes. Aquests són els vertaders beneficiaris dels conflictes armats que patim avui i els que patirem perquè tota aquesta política de seguretat de la UE aplana el camí per més guerres.
Des de la invasió d’Ucraïna el valor en borsa de les empreses armamentistes s’ha disparat
Des de la invasió d’Ucraïna el valor en borsa de les empreses armamentistes s’ha disparat. Les accions de l’alemanya Rheinmetal, que fabrica municions, han pujat un 430% i un 89% les de la multinacional francesa Thales, el líder tecnològic europeu tant en defensa com en seguretat digital. El president de la divisió espanyola de Thales, Jesus Sánchez Bargos, diu que van tancar l’any 2023 amb comandes per valor de 300 milions d’euros. Consideren el negoci de la defensa el més rentable que hi ha.
L’eurodiputat de Podem Miguel Urban considera que “les elits europees ens preparen per la guerra” i “busquen abonar el terreny per quan arribi aquest moment”. Ho fan acompanyats dels mitjans de comunicació que multipliquen els missatges bel·licistes sense qüestionar-los. Obliden que estan al servei de la ciutadania i a la ciutadania no li interessa gens la guerra, com veiem en la destrossa humana i material provocada a Ucraïna i Gaza, sense resultats clars. Caldria incloure la perspectiva de pau en les informacions.
Com han arribat fins aquí uns països que durant més de trenta anys han conreat la pau i les relacions amb Rússia com estratègia per evitar conflictes? Qui i què ha portat al nostre continent a aquesta situació tan perillosa? Per què els nostres dirigents no han optat pel diàleg i la negociació abans i durant la invasió d’Ucraïna? Per què han deixat que les relacions amb la potència nuclear que és Rússia es deteriorin constantment?
La Unió Europea ha subordinat els interessos de la seva ciutadania a les exigències de la política exterior dels Estats Units. Les elits que dirigeixen la Unió Europea, neoliberals aliats amb socialdemòcrates, han assumit la política bel·licista i anti-russa dels falcons ultraconservadors i neoliberals nord-americans. Aquests controlen des de fa temps la política exterior i de defensa dels Estats Units, tant en governs demòcrates com republicans, i ja hem vist com defensen la intervenció militar per estendre els seus mercats.
Els falcons nord-americans que han convençut els dirigents de la Unió Europea a seguir-los, són partidaris de la guerra infinita i la intervenció arreu per mantenir els Estats Units com a primera i única potència mundial.
No permetran que Rússia i, sobre tot, la Xina amenacin la seva hegemonia. Aquests moviments bel·licistes i intervencionistes reben un generós finançament de les grans empreses d’armament nord-americanes, les mateixes que subministren -no ho oblidem- més de la meitat de les armes que compren els països europeus.
Davant la invasió russa d’Ucraïna, Europa es va apuntar a la política de sancions econòmiques contra Rússia, dissenyada per Washington. L’objectiu era aïllar Rússia, debilitar la seva economia i com a conseqüència provocar un cop d’estat en contra del president rus, Vladimir Putin. D’aquesta manera, se suposava que els russos s’enfonsarien, perdrien la guerra d’Ucraïna i aquest país i Rússia quedarien sota influència nord-americana.
Dos anys després, aquests objectius han fracassat i el món és un lloc més insegur. Rússia no perd la guerra d’Ucraïna, malgrat els milers de milions que hi han invertit Europa i els Estats Units. Els únics que s’han aïllat de Rússia són americans i europeus perquè Moscou ha incrementat els seus llaços amb la resta del món: la Xina, Índia, països africans i sud-americans. Tampoc no s’ha enfonsat l’economia russa, com demostren les darreres estimacions d’un organisme tan poc sospitós com el Fons Monetari Internacional.
Rússia no perd la guerra d’Ucraïna, malgrat els milers de milions que hi han invertit Europa i els Estats Units
Segons el FMI, el 2024 la Eurozona creixerà un 0,9% mentre que el creixement rus s’estima en un 2,6%; és a dir que Rússia tindrà un creixement econòmic tres vegades superior al dels països europeus que li han imposat els càstigs. Les estimacions del FMI recorden que la política europea de sancions contra Rússia s’han tornat en contra de l’economia i el benestar europeus.
Ucraïna, el graner d’Europa, està mig destrossada. El trencament dels nombrosos llaços comercials i econòmics que hi havia amb Rússia han perjudicat l’economia i la indústria europees, provocant inconvenients gravíssims tant a les grans i petites empreses com al ciutadà corrent. Alemanya, el motor econòmic d’Europa, està a un pas de la recessió. Només recordem que pels europeus era molt més barat importar gas rus que fer-ho ara dels Estats Units.
Ha quedat clar que els catorze paquets de sancions aprovats per la UE només són una excusa per no negociar amb Rússia. Els dirigents europeus han ignorat totes les propostes de pau que han sorgit per posar fi al conflicte ucraïnès i han triat una guerra, fins ara inútil, per resoldre el problema d’ Ucraïna, que s’ha gestat durant anys i que ha portat a la horrorosa i condemnable invasió actual.
Rússia ha considerat sempre Ucraïna dins de la seva zona d’influència i no hi volia tropes de l’OTAN amb armes que poguessin arribar a Moscou en qüestió de minuts. Els Estats Units, que tampoc voldrien aquest tipus d’armes prop de casa, ho sabien però van pressionar per posar Ucraïna dins de l’OTAN. No els va importar gens com reaccionaria Rússia ni com es perjudicaria a Europa.
Després de dos anys d’una guerra tan cruenta i destructiva, ja es pot veure que Ucraïna no farà fora del seu territori els russos, si no és amb el suport sobre el terreny de tropes de l’OTAN. Les conseqüències d’aquest pas que s’ha atrevit a insinuar el francès Macron, podrien ser catastròfiques per el futur de la humanitat, donat que Rússia continua essent una potència nuclear.
Tal com està la situació al camp de batalla i el perill nuclear que ens amenaça, el més sensat que poden fer els dirigents europeus és ajudar Ucraïna a negociar un acord de pau amb els russos, que tard o d’hora serà inevitable. Més aviat es faci, més morts i més patiments ens estalviarem. O potser és que els compromisos ja presos amb les empreses armamentistes els impedeixen comprometre’s amb la pau?
El 9 de juny anirem a votar per escollir la nostra nova representació a la Unió Europea. Quan ho fem, hauríem de valorar si a la ciutadania ens interessen les polítiques bel·licistes que s’han fet des d’Europa aquests darrers anys. O si, pel contrari, seria millor elegir partits que afrontin els vertaders problemes que te Europa: el canvi climàtic, la immigració, la desigualtat social, o la pèrdua de llibertats