El públic paga la festa

Més del 65% de la facturació del Primavera Sound i el Sónar prové de la venda d'entrades, dos dels festivals de referència internacional que més han crescut en els últims anys

L'any 2015 els festivals d'arreu de Catalunya van generar un impacte de 300 milions d'euros en el territori, segons dades del Govern de Catalunya. En aquest context, “Barcelona té dos dels cinc festivals amb més barreja i atracció de públic del món”, presumeix Alberto Guijarro, director del Primavera Sound, que aquesta setmana engega els altaveus al Parc del Forum amb una cartellera representativa de l’escena indie actual. “Hi ha molts festivals, la gran majoria s’assemblen i els que es creen són clons d’esdeveniments que ja existeixen –afegeix Ricard Robles, fundador i director del Sónar–; per això estan guanyant aquells festivals que s’especialitzen”.

En aquest sentit, la capital catalana guanya la partida a Madrid. “Si comparem les dues ciutats, Barcelona té els festivals més especialitzats en qualsevol gènere, del cinema a l’art”, explica Robles. Una especialització que permet al Sónar i al Primavera Sound basar el seu model de negoci en la venda directa d’entrades.

Els ingressos principals provenen de la venda d’entrades, que ronda el 75% de la facturació en el cas del Sónar

“Els ingressos principals provenen de la venda d’entrades, que ronda el 75% de la facturació”, explica el responsable del Sónar, especialitzat en música techno i artistes allunyats de la indústria convencional. El percentatge és similar en el cas del Primavera Sound, que registra un 65% de les seves vendes gràcies al públic. “La resta prové del consum directe de begudes i menjar dins el festival (20%) i, en menor mesura, dels patrocinadors”. Concretament els assistents del Primavera Sound gasten de mitjana 544 euros per cap, que es reparteixen entre transports, allotjament i menjar, segons indica una enquesta feta per la consultora Dentsu Aegis al Primavera Sound.

Aquestes xifres són les que permeten a tots dos festivals rebaixar la dependència de grans multinacionals que els facin de mecenes i ser “més transgressors a la cartellera”, explica Guijarro. Moda i begudes alcohòliques són dels principals sectors interessats en patrocinar aquests dos festivals. Entre els partners del Sónar hi destaca Damm, però també altres col·laboradors com Adidas, Zalando, Absolut i Tezenis. El Primavera Sound, per la seva banda, compta amb Heineken, Bacardí, Mango, Ray-Ban o Desperados.

De Barcelona al món

Hong Kong, Reykjavík, Istanbul, Buenos Aires i Santiago de Xile són algunes de les seus de Sónar al món. “Hem rebut propostes de tot el món –assegura Robles–; però no podem ni volem atendre-les totes”. Segons el responsable del Sónar, però el motiu principal no és generar tràfic cap al festival barceloní, sinó “descobrir altres escenes i entorns musicals”.

En aquest sentit, Robles destaca la importància que cadascuna de les ciutats sigui capaç de generar un festival diferent, “perquè l’escena musical i cultural de cada seu és també diferent de la de Barcelona”.

Tots dos festivals han intensificat la inversió, sobretot en termes de comunicació i xarxes socials

El Primavera Sound, per la seva banda, a optat per quedar-se a casa. “Nosaltres hem sigut més prudents”, confessa Guijarro. “Després d’anys a Barcelona vam organitzar una primera edició a Porto per aprofitar alguns dels músics que estan en gira, però es tracta d’un esdeveniment diferent; el que fem a Portugal és un Primavera boutique, molt cuidat, més petit i amb la seva pròpia personalitat”.

En la seva aposta per la seva ciutat natal, el Primavera Sound ha buscat penetrar en tots els àmbits i no circumscriure la seva presència al Parc del Fòrum. En aquest sentit, ha generat iniciatives com Primavera als barris o Primavera a casa teva, que porten la música a altres indrets de la ciutat amb un programa alternatiu de més de vuitanta concerts amb figures emergents.

La inversió és a les xarxes

El Sónar va encendre els micròfons per primera vegada l’any 1994 i, gairebé un quart de segle després, compta amb 150.000 visitants. El Primavera Sound, per la seva banda, va obrir portes l’any 2001 i en menys de vint anys ha passat d’atraure a 8.000 persones, any en què comptava amb una vintena de grups, a acollir 200.000 espectadors als seus catorze escenaris on actuen més de 310 bandes.

Així doncs, després d’anys de trajectòria, la inversió actual d’ambdós festivals se centra en les xarxes socials, on hi ha la majoria de la massa crítica d’aquests certàmens. “On més invertim és en professionals de les plataformes digitals, d’experts en vídeo a copies que sàpiguen adaptar-se als canvis”, explica Robles.

Guijarro, per la seva banda, dóna més detalls de cap a on van els diners dels patrocinadors. “Fa anys que ja no fem rodes de premsa; tota la nostra comunicació és online i es fa basant-se en un relat”. En aquest sentit, el Primavera Sound ha optat per “abandonar campanyes d’autobombo” i innovar, com en l’spot documental de Heineken presentat en l’edició anterior en diverses sales del país on es donaven a conèixer els grups que vindrien a tocar a Barcelona. “Vam aconseguir ser trending topic mundial a Twitter només amb els comentaris dels espectadors, que anaven descobrint tots els grups que actuarien a la ciutat”, explica.

Guijarro: “Fa anys que ja no fem rodes de premsa; tota la nostra comunicació és online i es fa basant-se en un relat”

En el cas del Sónar, a més, s’han creat noves propostes com Sónar +D, un congrés formatiu i de negocis que coincideix amb els dies del festival. L’esdeveniment, que no és ben bé una fira, atrau els principals actors del sector de la música techno i aquells qui combinen aquest gènere amb la realitat virtual, la intel·ligència artificial i el món digital. “El Sónar +D no acull productes acabats buscant un mercat, sinó idees buscant un partner que les desenvolupi”, destaca Robles.

Festivals de música que punxen

Malgrat l'entusiasme del sector, els festivals han vist caure el seu nivell de penetració dins la societat. Segons dades de la l'Anuari de la Música 2016, l'any 2015 menys d'un 14% dels catalans va assistir a un festival, en comparació al 17% de l'any anterior. En aquest context, experts de UOC destaquen que el públic és cada cop més selectiu i en lloc d'assistir a tot el festival tria només un únic concert. "

L'estudi també destaca que els festivals de caràcter privat tenen més bons resultats (+3,8%) que els públics (-6,5%). "Els que subsisteixen gràcies a les aportacions institucionals ho han passat molt malament durant la crisi", argumenta Alba Colombo, directora del postgrau de Gestió d'Esdeveniments Culturals, Esportius i Corporatius de la UOC.

Els que han esquivat aquest descens són els esdeveniments amb més de 100.000 assistents, com el Primavera Sound i el Sónar, que han crescut un 2% en els últims anys.

Més informació
El Sónar+D acollirà 30 fons d'inversió en cerca de talent
Intel·ligència artificial i realitat virtual aplicades a l'art al Sónar D
El Sónar de Hong Kong, Istanbul i Reykjavík reuneix 25.000 persones
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit