Després de passejar pels voltants del DFactory Barcelona, l'ecosistema d'indústria 4.0 impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), costa de creure que avui 17 de març col·loca la primera pedra de les obres per la seva ampliació. En cas de ser així, a més, difícilment tindria enllestida la segona fase a finals d’enguany, tal com està previst, però, en l’acte que ha dut a terme aquest dimarts el CZFB, el mateix Pere Navarro ha confessat que “aquesta no és la primera pedra”: “De fet, ja podeu veure que hem posat unes quantes”, ha comentat amb humor, sense deixar de matisar que “l’acte de la primera pedra és un acte institucional que vol reivindicar el que està passant aquí”.
El delegat de l'Estat al CZFB ha fet referència al que just uns instants abans acabava d’explicar la directora general de l’entitat, Blanca Sorigué. Amb diversos plànols situats a l’entrada del DFactory, Sorigué ha destacat l’avinguda que rebrà “una de les figures més rellevants del projecte arquitectònic”: un cub de vidre de 1.100 metres quadrats que acollirà activitat cultural, social i empresarial. El mateix Navarro el va definir l’any passat a VIA Empresa com “semblant a la piràmide del Louvre, però més xulo”.
El futur DFactory, "una porta d’oportunitat vers al món de la innovació”
La directora general del Consorci també ha posat en valor algunes de les dades actuals que registra el DFactory, com les 44 empreses que hi ha instal·lades, que han dut a terme una seixantena de patents entre els més de 350 professionals que hi acuden cada dia. “És una infraestructura que atrau grans projectes d’innovació”, ha afegit Sorigué, i ha fet referència als 1.500 treballs directes i 5.000 indirectes que crearà. La inversió, de 50 milions d‘euros, permetrà que el recinte passi dels actuals 17.000 metres quadrats als 60.000 previstos per finals d’any.
Aquest salt serà possible amb els tres nous edificis de 24.370, 11.640 i 2.300 metres quadrats que aixecarà el projecte, i que se sumaran al DFactory i al futur cub de vidre per dotar-los amb zones de restauració, d’activitats lúdiques i de “punts clau per reunir el talent de l’ecosistema”. “Serà una porta d’oportunitat vers al món de la innovació”, ha assegurat Sorigué, qui no ha deixat d’elogiar la privilegiada ubicació del recinte, que se situa entre les grans infraestructures catalanes, com l’aeroport del Prat i el Port de Barcelona -de fet, el president de la darrera entitat, José Alberto Carbonell, no ha faltat a la convocatòria-.
Espais econòmics i habitatge per assegurar el "dret a quedar-se"
Davant el prometedor projecte, que tant Navarro com Sorigué han assegurat en diverses ocasions que es tractarà “del cor que farà bategar la ciutat de Barcelona”, l’alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, també ha fet la seva aportació: “Ens haureu sentit sovint parlar sobre el dret a quedar-se, que consisteix al fet que la ciutat doni oportunitats a la gent per viure a Barcelona, i això es fa amb més habitatge i més espais econòmics com aquest”. Collboni ha assegurat que les obres que rodegen el DFactory donaran lloc a un dels projectes “més importants en l’horitzó 2035”.
“Anem contra la idea dels que deien que Barcelona ja no podia créixer, o que no tenia ni força, ni il·lusió, ni capacitat. Avui, aquí mateix, estem veient tot el contrari”, ha afegit Collboni, qui ha aplaudit “les empreses, les idees i els projectes catalans” malgrat el “món molt convuls” en què ens trobem. Alhora, l’alcalde de Barcelona ha subratllat la importància de la indústria 4.0, que ha de ser “una indústria compatible amb la ciutat i bolcada en el talent, la innovació i la tecnologia”.
Navarro: “Nosaltres molestem molt, però en el bon sentit de la paraula, perquè estem construint una cosa única en el món”
I com que el dret a quedar-se també està estretament vinculat a l’àmbit residencial, Collboni no ha trigat a posar en valor els avanços que també es produeixen al barri de la Marina Prat-Vermell, on es construiran fins a 15.000 habitatges nous. En aquesta línia, l’alcalde ha valorat la connexió de metro que connecta amb la Zona Franca, així com el projecte de connexió final del tramvia des de l’estació de Verdaguer fins a Francesc Macià, que es votarà aquesta tarda. “Es tracta d’un transport públic històric que està demostrant, amb un augment d’entre el 30% i el 40% de nombre d’usuaris diaris, que serà el mitjà del futur”, ha apuntat.
El repte del CZFB de "convertir dibuixos en una realitat"
Per concloure, Navarro ha retrocedit als plànols presentats a l’inici de l’acte per la directora general del CZFB i ha assegurat que “tenim la capacitat de convertir dibuixos en una realitat”. A més, ha reivindicat l’activitat que es concentra en el polígon: “Nosaltres molestem molt, però en el bon sentit de la paraula, perquè estem construint una cosa única en el món”. L’enviat especial de l’Estat també ha diferenciat la generació de riquesa productiva vers l’especulativa per reivindicar el paper de la primera així com el de la indústria: “Un polígon industrial és quelcom que molesta, que està fora de la ciutat, i que volem a prop però no massa. Per tant, canviem el concepte de polígon industrial pel de districte”, ha proposat.