Ara que la població, en general, ja sap que més del 50% de les lleis que es produeixen a casa nostra tenen com a origen la Unió Europea (UE) és interessant saber cap a on aniran les iniciatives dels dos òrgans que, des d’un punt de vista pràctic, ens obliguen a desplegar legislació i reglamentació: la Comissió Europea (propostes que són aprovades pels 27 membres) i el Parlament Europeu (que, a part de la pròpia iniciativa, articula les iniciatives de la Comissió). Ambdós organismes tenen un període que va del 2024 al 2029 per desplegar un programa que s’entreveu ambiciós.
La feina feta els darrers cinc anys no ha estat poca i el ciutadà ha començat a percebre la importància d’Europa. Fent-ne un petit resum, podem dir que a la Comissió i al Parlament se’ls va girar feina arran de la pandèmia de la covid-19. Convé recordar que cap altre lloc al món va fer una feina tan ben feta: administrar vacunes a 450 milions de persones de forma equitativa -amb independència de l’estat membre i de l’estatus social de la població- amb rapidesa i amb vacunes manufacturades, majoritàriament, a Europa. A més, per evitar la recessió es va aprovar el programa NextGen (750.000 milions d’euros del 2021) finançat amb deute de la UE per primera vegada. A més a més, ha calgut regular els preus de l’energia, estalviar gas natural i augmentar reserves (cosa que s’ha fet brillantment), finançar la guerra d’Ucraïna i enviar-hi mitjans. Tanmateix, tota aquesta activitat ha deixat al descobert febleses que, precisament, han de ser cobertes en aquest nou període de cinc anys que ara comença.
Objectius climàtics
Continuar amb el desplegament de l’electrificació en tots els àmbits no desviant-se dels objectius fixats pel 2030. Aquesta serà una missió principal, ja que les actuals institucions elegides ara acabaran el seu mandat el 2029. No queda marge per acomplir el que elles deixin de fer.
No serveix de res que la UE no contamini si ho fan altres en volums molt més grans
Aquests objectius s’han de combinar amb una legislació que forci a tercers -proveïdors de la UE- a corregir les seves emissions. No serveix de res que la UE no contamini si ho fan altres en volums molt més grans que no pas nosaltres.
Defensa
Més enllà de l’OTAN, la UE ha de tenir un sistema de defensa propi, unit i coordinat. La guerra d’Ucraïna ja ha forçat a organitzar-nos per produir armament i munició de manera coordinada i única. Ara toca establir la legislació que afavoreixi la creació d’un exèrcit comú. Cal advertir que aquesta feina no acabarà el 2029, però cap a aquella data s’haurien d’haver fixat les bases per poder continuar avançant.
Immigració
La immigració haurà d’estar regulada de forma única i amb procediments unificats. En aquest sentit, els 27 ja van acordar desenvolupar les lleis i les normes que han de portar al fet que la immigració passi a ser matèria de la UE. Més enllà de la demagògia i el populisme que aquesta matèria estimula, convindria comprendre que el control de la immigració és una demanda generalitzada dels ciutadans de la UE. Una regulació tan delicada i populista és bo que estigui en mans alienes als governs dels estats, sempre pendents del que diran la premsa i una hipòcrita opinió pública.
Mercat únic de l’energia
Aquest és un mercat que, actualment, té traves físiques. L’energia s’ha de transportar i les infraestructures existents no estan preparades pel transvasament d’energia entre estats membres de la UE. Amb una nova manera de produir energia, amb països que tindran forts excedents -Espanya, per exemple- el comerç energètic europeu serà inevitable. L’informe que l’exprimer ministre italià Letta (“Much more than a market”) va lliurar fa molt poc, marca la pauta que, segurament, la Comissió Europea seguirà, ja que va ser ella qui li va encarregar.
L’energia s’ha de transportar i les infraestructures existents no estan preparades pel transvasament d’energia entre estats membres de la UE
Mercat únic financer
La UE ha aconseguit crear el mercat únic més gran del món. En gairebé totes les àrees, però queda encara per desenvolupar -no està prohibit, però té encara moltes traves- el mercat únic financer. Actualment, la realitat és lluny del que hauria de ser. El sistema bancari està sota control europeu per tal d’evitar les crisis i les fallides, que ja és molt. Però falta que un banc belga pugui instal·lar-se i treballar a Espanya, per exemple, amb la normalitat amb què ho fa a Bèlgica.
Però és que, a més, la UE necessitarà quantitats enormes de diners que hauran de ser mobilitzats per complir els objectius anteriors, i més. Europa té enormes quantitats de diners en dipòsits d’estalviadors. Mobilitzar-los i donar-los sortida més enllà de l’immobiliari és una necessitat urgent.
Igual que amb l’energia, l’informe Letta (“Much more than a market”) resultarà vital.
Competitivitat
L’informe Draghi sobre el tema s’esperava per a l’estiu. La Comissió ha decidit donar-li bombo i ha retardat el seu lliurament per setembre, quan la Comissió estigui formalitzada.
Aquest informe ha de ser fonamental i s’espera amb candeletes. Mitjançant diverses accions s’espera que les recomanacions Draghi siguin implementades, ja que ha estat la presidenta Von der Leyen qui li va encarregar. La competitivitat són moltes coses, i cal organitzar-les adequadament. La combinació Draghi-Von del Leyen pot ser molt eficaç.
Millorar la governança
Molta gent titlla les institucions europees de mancades de democràcia en el seu funcionament. I no és cert. El Parlament Europeu s’elegeix per sufragi universal. D’allí surt un president de la Comissió -en aquest cas, presidenta- que equival, aproximadament, al primer ministre. El Consell Europeu -primers ministres i presidents dels estats membres- elegeix al seu president. Tot es fa de manera democràtica.
Tanmateix, convindria millorar els mètodes. La gestió de la covid-19 ha demostrat l’eficàcia dels tecnòcrates per resoldre problemes de gran abast. Que ho han de fer sota el control polític? Cert. Però sense polititzar les solucions.
Segurament, convindria revisar el rol i nomenament del president de torn -rotatiu cada sis mesos- dels consells de ministres per evitar ridículs com ara el del senyor Viktor Orbán. Ara bé, a aquest darrer càrrec ningú se’l pren massa seriosament, ja que es nomena per torn i, gairebé sempre, és un càrrec que el primer ministre a qui li toca utilitzarà per a propaganda interna al seu país.
Dit això caldria, sobretot, millorar el sistema de presa de decisions. Convindria que aquestes es prenguin, cada cop més, per majories que s’adaptin a les necessitats del tema, evitant, fins on fos possible, els bloquejos.
Resum
Que hi hagi una certa continuïtat -la presidenta Von der Leyen- sembla bo. Hi havia feina a mig fer. Ha tingut una presidència 2019-2024 molt eficaç -jo m’atreviria a dir que brillant. Com bona alemanya, és una tecnòcrata que evita la politització dels temes, tot cercant l’eficàcia abans que res. Així ho ha fet els darrers anys. A veure... En gran part, el nostre futur està a les seves mans.