El progrés es pot convertir en la pedra de la sabata de qualsevol societat. És per això que sempre va vinculat a la necessitat de renovació, i d'aquesta necessitat va néixer el primer contracte social, definit l’any 1762, pel pensador il·lustrat Jean-Jacques Rousseau. El tipus de contracte que ell defineix és el que hauria de possibilitar a l’individu viure lliurement en societat, però aquest no és encara un contracte vinculat a la nostra noció d’igualtat. En la actualitat doncs, ens trobem a les portes d'una nova era, després de la pandèmia, on l'economia, però també la civilització han patit molt, on el plantejament d'un nou i millorat contracte social ja no sembla una cosa futurista, sinó més aviat realista.
Sota el títol Per un nou contracte social contra la desigualtat la viceprimera secretària del PSC, vicepresidenta segona del Parlament de Catalunya i membre del Patronat de la Fundació Rafael Campalans, Eva Granados, i l'economista, Antón Costas, han abordat diverses qüestions com la necessitat de renovació del contracte social, la covid-19 i les desigualtats, el preu de la igualtat, el paper de la política per combatre la desigualtat o la qualitat democràtica, moderada pel filòleg i escriptor, Jordi Amat.
Durant la seva intervenció, Eva Granados, destaca que “la desigualtat és un mal negoci no només per a la cohesió social, sinó també per a l’economia, ja que els problemes que es deriven d’ella resten eficiència al país i, per extensió, perjudiquen a tots els seus ciutadans”. En aquest sentit, assenyala la formació i l’accés a l’habitatge com alguns dels àmbits en què, a parer seu, és més urgent actuar per evitar que la pobresa s’enquisti en determinats sectors de la societat. En el cas de la formació detalla que és la base de la igualtat d’oportunitats i a la vegada la palanca d’accés a ocupació de qualitat, el que per extensió beneficia als sectors productius. En el cas de l’accés a l’habitatge, diu que és un dels principals problemes que arrossega Espanya i una font d’exclusió social.
Granados: "La desigualtat és un mal negoci no només per a la cohesió social, sinó també per a l’economia"
Per part seva, l’economista Antón Costas subratlla que el contracte social hauria de veure’s com la forma en com es reparteixen els riscos de viure en una societat d’economia de mercat. “En les pròximes dècades hem de buscar un repartiment equilibrat entre individus, empreses i estat”. A més, diu que la desigualtat és un dissolvent poderós que desdibuixa el contracte social que ha d’haver-hi en una societat.
En aquest sentit afegeix que “no podem afrontar la desigualtat només a través d’una redistribució de la riquesa més forta, sinó que cal capacitar a la gent jove perquè canviï les seves habilitats a mesura que canvia la producció”. Per últim, destaca que si volem afrontar la lluita contra la desigualtat i actualitzar el contracte social es necessària una nova mentalitat i establir conceptes nous com per exemple inversió en comptes de despesa, i dur aquest pensament a gran part dels projectes socials.
Crisi de les cures
Les desigualtats també es troben en la vida quotidiana i en coses tan senzilles com tenir cura dels nostres éssers més estimats. No és cap secret que les cures estan en crisi, un dels sectors que més ajuda a la societat té una gran part dels seus empleats cobrant en negre o sense contractes regularitzats. Així doncs, no estranya l'opinió de Granados quan diu que "la desigualtat en les cures és una de les més preocupants"."Hem d'aconseguir donar als nostres majors, els infants i a la gent amb diversitat funcional una vida tan autònoma com sigui possible", recalca la vicepresidenta segona del Parlament de Catalunya. Així doncs, ella creu que hem de tenir cura d'aquestes desigualtats i ajudar a millorar l'estat en el qual treballen els nostres cuidadors.
També recorda que la crisi de la pandèmia ha tret a passejar tares importants dins del model de funcionament de les cures, ja que les residències d'avis han estat punt on hi ha hagut grans infeccions de covid: "Hem de millorar tot el que puguem i la pandèmia ens ha demostrat que les residències no estaven a l'altura", es lamenta Granados.
El progrés és un camí en el qual costa caminar i des de sempre hem intentat progressar davant d'allò que ha torpedejat el fet d'avançar cap a alguna cosa millor. El mercat és el principal actor d'aquest escenari de desigualtats, però també la principal solució. Tal com descriu Costas: "El mercat ha de ser el motor de la igualtat, no del contrari".