"Hem de deixar de pensar la pobresa com quelcom situacional, que quan acabi la crisi marxarà", avisa el president de la Creu Roja a Catalunya JosepQuitet. Segons dades de la mateixa entitat, un 44,5% de les persones assistides durant els darrers anys es troben en situació de pobresa crònica, i més d'un 12% de les famílies ateses no tenen cap tipus d'ingrés. La taca de la pobresa a l'àmbit metropolità, a més, s'ha anat estenent des de la crisi financera. El 2013, el fons de solidaritat d'Aigües de Barcelona – que ofereix cobertura a les persones que no poden pagar el rebut de l'aigua – bonificava els pagaments a unes 4.00 famílies. Just abans de la pandèmia, la xifra s'havia disparat fins a les 28.000; i avui dia s'eleva fins als 54.100. Amb aquesta crisi sociosanitària, com confirma el director de la cooperativa Tàndem Social Jordi Gusi, "ha plogut sobre mullat".
En aquest context, tanca el primer cicle del Projecte Ona, un pla d'assistència i inserció laboral per a persones en situació de pobresa impulsat per Aigües de Barcelona, la Creu Roja i Tàndem Social. El programa combina l'ajuda a l'hora d'afrontar pagaments i despeses per a les persones beneficiàries amb un procés de millora competencial per a l'accés a l'ocupació. La primera versió d'aquesta iniciativa, de la que s'han beneficiat 38 persones, s'ha concentrat en l'àmbit de Barcelona, tot i que la idea, segons els organitzadors, és seguir amb l'expansió cap a altres municipis de l'entorn metropolità. En la seva segona edició, Aigües de Barcelona i Creu Roja col·laboraran amb les administracions municipals de Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, L'Hospitalet i Sant Adrià del Besòs, amb unes 50 persones adherides a cada ciutat. "El pilot de Barcelona s'ha de convertir en una gran onada, que arribi al màxim del territori", projecta la responsable de programes socials d'Aigües de Barcelona Bea Beza.
Beza: "El pilot del Projecte Ona s'ha de convertir en una gran onada, que arribi al màxim del territori"
El programa es va dissenyar durant l'any anterior a la pandèmia, però s'ha aconseguit adaptar a la situació sanitària – quelcom que "mereix tota l'admiració" de part del conseller delegat d'Aigües de Barcelona, Felipe Campos. La mateixa Beza celebra, per la seva banda, la fortalesa del programa, en tant que ha aconseguit que, fins i tot en el context de les restriccions, més del 86% dels participants el finalitzi. Aquesta "fidelitat", com ho descriuen els organitzadors, respon a l'aproximació holística del projecte. On altres iniciatives només adrecen una part dels obstacles que pateixen els seus usuaris – ja siguin ajudes directes, assistència en la precontractació o inserció laboral directa – Ona incorpora "tots aquests elements a la seva estructura", com explica la directora d'ocupació de Creu Roja a Catalunya, AntòniaGiménez. Els ajuts, a més, no estan condicionats a un tipus o destinació concreta, sinó que poden prendre diferents sentits segons les necessitats de cada persona beneficiària. "Adaptem cada resposta a les necessitats concretes de la persona, i s'intervé de forma adaptada a cada situació".
Una de les usuàries d'Ona, un cas d'èxit de la intervenció del programa, Verónica Martín, detalla l'especial rellevància que pren una atenció personalitzada i, a més, amb total disponibilitat. Les persones tècniques i voluntàries del programa "sempre han estat allà, amb qualsevol dubte o necessitat". Martín, que va perdre la seva feina a l'inici de la pandèmia, narra com la intervenció dels agents implicats al programa no només l'ha oferit ajudes concretes o un programa finalista d'inserció, sinó un "camí cap a un futur professional". Les entitats organitzadores apunten a aquesta activació i represa de l'autoestima i la confiança com un dels grans valors en un context econòmic complex en què una desocupació perllongada pot afectar profundament la salut mental i l'autopercepció de les persones que la pateixen. "La inserció laboral és l'eix vertebrador del projecte, però a partir d'aquí es toquen totes les necessitats", raona Giménez.
Treball en curs
Els resultats del projecte pilot, segons Beza, són "molt interessants". Segons les organitzacions, unes 33 persones van romandre a Ona durant els dos anys que va durar el pilot, i fins a un 60% del total dels participants, uns 23 usuaris, van activar la seva situació laboral, mitjançant contractacions o formació gràcies al pla. La xifra de persones contractades es queda en el 55% dels usuaris, unes 21 persones, tot i que només un 16% arriben als estàndards a què les organitzacions s'adhereixen per considerar una contractació "decent". Com expliquen Giménez i Beza, aquest 16% ha aconseguit contractes d'una durada mínima de sis mesos, en règim laboral, d'un màxim de 8 hores i un mínim de mitja jornada i amb una retribució superior a l'SMI – en el disseny del programa de 950 euros al mes, ara de 1.000. Segons la responsable, la dada pot "semblar baixa", però des del programa "segueixen treballant per l'ocupació de qualitat" de les seves persones usuàries.
El 55% dels usuaris del pilot d'Ona han sortit amb una nova oportunitat laboral, tot i que només el 16% d'aquests contractes són "decents"
L'acompanyament que ofereix el projecte de Creu Roja i Aigües de Barcelona, a més, abasta més apartats que l'ocupació, tot i que aquest és el central. Això permet, en l'experiència de Martín, que l'ocupació es vegi no només com una font immediata d'ingressos, sinó com un projecte de vida. Tot i que ha estat una de les usuàries que han sortit del programa amb un contracte laboral, explica que aspira a una feina en millors condicions, que li ofereixi la necessària estabilitat per establir un projecte personal i que correspongui amb el seu pla de vida. Campos celebra, precisament, aquesta capacitat d'Ona de transformar no només les situacions concretes dels usuaris, sinó el seu desenvolupament vital i laboral en endavant. "Ona demostra que les persones que tenen l'oportunitat poden assolir un present millor – les oportunitats per transformar contextos familiars, socials i institucionals".
Xarxa col·laborativa
La rellevància d'Ona, coincideixen Campos i Quitet, resideix en la seva capacitat per actuar de gresol entre totes les potes de l'activitat econòmica i social dels municipis en què opera. "Treballar en aliança no és senzill, obtenir resultats tangibles tampoc – reconeix el conseller delegat – però ho estem aconseguint". En aquest sentit, les autoritats municipals de les quatre ciutats on aterrarà la segona edició del projecte han celebrat aquesta cooperació com a palanca de millora de la vida i les condicions materials dels ciutadans que pateixen el pes de la pobresa. L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, NúriaMarín, lamenta la manca de suport d'altres administracions en les actuacions municipals contra la desigualtat als seus àmbits. Així, la batllessa celebra un projecte que "posa sobre la taula la col·laboració publicoprivada en benefici dels ciutadans que necessiten suport per trobar un futur d'ocupabilitat".
Balmón: "Sense el tercer sector, no seríem res"
L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, Núria Parlón, celebra que iniciatives com aquestes combaten la pobresa "en sentit economicista" d'algunes de les ciutats de l'àmbit metropolità. "Som ciutats riques quan podem mesurar l'equitat que podem generar per als ciutadans". La limitació de recursos i l'obligació a què el creixement econòmic sigui sostenible marquen camins molt clars – sovint estrets – per a aquestes iniciatives, i Marín celebra la materialitat de programes com el d'Aigües de Barcelona i Creu roja en la concreció de les mesures per recórrer-los. "Els ODS no són un pin que ens posem, els hem de dotar de contingut", oferint als ciutadans, quan el context socioeconòmic ho fa necessari, "ajuda" per part dels actors econòmics del seu entorn més immediat.
El batlle de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, comparteix amb Marín l'afany de baixar a les realitats concretes dels ciutadans, especialment dels que presenten necessitats materials més evidents. "No podem viure de discursos, el nostre dia a dia ens interpel·la", afanya Balmón, que descarta quedar-se en l'anàlisi "en termes comptables" de la pobresa als municipis metropolitans en favor de projectes concrets, la veritable finalitat del sistema de suport que han d'oferir les administracions. "Quan hi ha la pobresa es conjuga tot, no es pot anar cap a una altra banda: hem de mirar com erradicar-la, identificar i també actuar", etziba l'alcalde llobregatí.
En aquest sentit, les quatre autoritats locals han celebrat el suport del sector privat i les entitats socials en la posada en marxa d'Ona i altres iniciatives de suport ciutadà i lluita contra la pobresa. Com ha destacat l'alcaldessa de Sant Adrià del Besòs Filo Cañete, amb la implicació de les tres potes – pública, privada i social – "es poden revertir les situacions" que pateixen els ciutadans i ciutadanes del territori metropolità, i es contribueix a eliminar l'estigma d'un territori amb "potencialitats per sortir d'aquest context". Els quatre alcaldes han coincidit en la importància del teixit associatiu com a múscul social que fa arribar aquestes iniciatives a tot el territori. Per Antonio Balmón, "sense el tercer sector no seríem res". Així, els regidors han compartit una valoració de "la condició humana de la gent que s'implica", quelcom necessari perquè projectes com Ona tinguin un efecte real sobre la vida dels ciutadans, i que "no es paga amb pressupost".