El nou govern de Catalunya i les majories parlamentàries que es puguin articular hauran de decidir sobre multitud de projectes i d’iniciatives impulsades o simplement gestionades pel govern sortint. Més enllà, podem pensar que els acords d’investidura que eventualment puguin produir-se i lleis tan determinants com les dels pressupostos poden generar com a contrapartides aturar o impulsar projectes al marge de la majoria parlamentària teòrica. Tot plegat mentre es mantinguin estables les majories a Madrid. Un eventual canvi en aquestes majories podria fer saltar pels aires tota mena de previsions actuals.
Un eventual canvi en les majories a Madrid podria fer saltar pels aires tota mena de previsions actuals
Sense ànim de ser exhaustius, parlem aquí d’uns quants dels projectes i iniciatives més significatives en l’àmbit econòmic i territorial.
1.- Hard Rock. El primer de la llista perquè va ser l’excusa per no aprovar els pressupostos i fer caure el govern d’ERC. Es reforça la majoria parlamentària a favor del complex i de mantenir la rebaixa fiscal als guanys del joc aprovada fa deu anys per PSC i CiU. Si fins ara el procés administratiu n’havia endarrerit l’aprovació, ara tot pot accelerar-se. Si és que la companyia, al cap de tants anys, hi continua efectivament interessada. Si no, i mentre propietaris i ajuntaments hi estiguin interessats, un altre projecte de lleure vindrà a substituir-lo.
2.- Aeroport. L’ampliació s’imposarà sobre la modernització. Tot i que és un projecte a deu anys vista, les tesis d’Aena finalment obtindran el vistiplau de la Generalitat, imprescindible si es vol passar el sedàs ambiental de Brussel·les. Hi haurà, molt probablement a càmera lenta, la connexió ja prevista de l’aeroport de Girona amb Barcelona per alta velocitat, però es mantindrà l’equiparació de taxes aèries entre Barcelona i Reus i Girona, que impedeix els dos darrers ser prou competitius. Això, mentre el Prat no acabi totalment desbordat perquè les xifres de passatger d’enguany així semblen encaminar-lo. AENA desenvoluparà acceleradament la ciutat aeroportuària en les 543Ha que posseeix al voltant de l’aeroport. El famós 22a del Poblenou, per fer-nos una idea, té 200Ha.
3.- Prolongació del 4t cinturó. Aquesta era una de les condicions que va posar en el seu moment el PSC per aprovar els pressupostos de l’any passat. En l’anomenada ronda de Sabadell ja hi havia acord, però la Generalitat havia de decidir si es feia amb un carril o dos per cada sentit. Ara segur que s’optarà per dos. Quant a la prolongació fins a Granollers, tot i que no serà una qüestió de quatre anys -i més tenint en compte els 17 anys d’obres que els va costar fer el tram Abrera-Terrassa-, el nou govern català s’hi posarà de cara, tot i que haurà de suportar les queixes de molts col·lectius de la comarca.
4.- Dessalinitzadores i aigua regenerada. L’alarma social que, un cop es va agreujar la sequera, va provocar l’endarreriment de les inversions inicialment previstes en dessalinitzadores, farà que aquestes es mantinguin, tot i que l’Estat, que és qui havia de finançar-les -i després recuperar la inversió amb les taxes del rebut de l’aigua- encara no les hagi licitat. El mateix podem dir de l’aigua regenerada i d’altres actuacions complementàries per optimitzar la captació d’aigua. El que sí és probable, sobretot si continua plovent, que el nou govern vulgui estalviar-se el cost de les anunciades dessalinitzadores mòbils del port de Barcelona i de la Costa Brava.
5.- Renovables. L’aposta del govern d’ERC per la producció d’energies renovables de forma descentralitzada, pactada amb els municipis directament afectats i amb eventual participació accionarial dels seus habitants és una forma tan interessant com forçosament lenta, especialment en el context de l’endarreriment que suportem. Probablement, aquest marc d’actuació es mantindrà però sense promocionar-lo gaire. L’objectiu serà aplanar el camí als grups inversors que volen aixecar grans implantacions per augmentar-ne la rendibilitat. Tanmateix, l’oposició dels veïns dels municipis afectats continuarà sent la mateixa que els anys anteriors i veurem fins a on pot arribar un suposat esprint de noves plantes de renovables. Pel que fa a la recentment constituïda empresa L’Energètica, el més probable és que no es tanqui, però es mantingui sota mínims, amb la gestió de les instal·lacions directament públiques. En qualsevol cas, no arribarà a constituir-se com a operadora alternativa a l’oligopoli que domina la producció d’energia.
6.- Tres xemeneies. Aquest era un dels projectes estrella de l’anterior govern per dinamitzar la creació audiovisual a Catalunya. Era un projecte de consens, on Sant Adrià, comandada tota la vida pels socialistes, era la beneficiària immediata. Disponibilitats pressupostàries a banda, el projecte seguirà endavant.
7.- Línia 9. Aquest és un projecte de dubtosa rendibilitat, però en què les elevadíssimes inversions que, literalment, s’hi han enterrat ha fet que tots els governs no hagin tingut cap dubte a continuar-lo mentre hi hagués disponibilitat de recursos. Descartat l’any 2027 per finalitzar el tram central, veurem si el nou govern de la Generalitat arriba a temps de poder fer-ne la inauguració efectiva.
8.- Traspàs deRodalies. Aquest compromís arrencat al govern Sánchez és probable que, mentre a Madrid continuï l’aritmètica parlamentària actual, mantingui el seu curs. Tanmateix, cal recordar que el govern Montilla ja va obtenir un traspàs fake. Veurem què passa ara si, com és més probable, el nou govern català no vol incomodar gaire ni la Moncloa ni els aparells de l’Estat, com Adif i Renfe. Aquesta mateixa ja va anul·lar unilateralment la reunió prevista fa pocs dies amb l’excusa de la campanya electoral i ara es veuran més envalentonat per imposar nous retards i restriccions. Ara mateix, tenim el ministre Puente acusant els Mossos de no fer la seva feina de vetllar per les instal·lacions dels robatoris de coure. Llàstima que no hagi recordat que a les línies dels FGC no hi ha pràcticament robatoris perquè les instal·lacions estan molt més ben protegides.
9.- Limitació dels preus dels lloguers. Aquesta mesura, tombada inicialment pel Constitucional quan es va aprovar a Catalunya, va ser substituïda per la normativa estatal, menys ambiciosa. Tanmateix, només Catalunya l’havia començat a aplicar. Veurem quina mena de resultats dona i segons com, no és impossible que es modifiqui o deixi d’aplicar-se. Veurem si es manté el decret llei aprovat d’urgència fa pocs dies per regular els lloguers temporals i els d'habitacions, habitualment ocupats per expatriats, i mirar de frenar així dos models que escapen al control de preus que estableix la llei estatal pel dret de l'habitatge. L'objectiu és que finalment quedin inclosos en la regulació dels preus dels lloguers. La creixent alarma social pels efectes no desitjats de l’allau d’expatriats pot contribuir a mantenir aquesta nova regulació.
10.- Rebaixes fiscals. Serà difícil que s’opti per la supressió de l’impost de successions, mentre no hi hagi una decisió al respecte per part del govern central. Els previsibles ajustaments pressupostaris per tornar a la senda de l’austeritat que imposa Europa, encara que molt més matisada, ho impediran. Tampoc sembla probable una deflactació general de les tarifes de l’IRPF en el tram que correspon a la Generalitat, amb l’objectiu de no augmentar la pressió fiscal real a causa dels augments d’ingressos derivats de la inflació. Un altre cop, mentre des de Madrid no s’adopti aquesta iniciativa en el tram de l’Estat, aquí no es farà res.
11.- Retribucions d’empleats públics. Arran de la crisi pressupostària del 2010, els empleats de diferents col·lectius públics -sanitaris, mestres, presons...- van decidir prémer l’accelerador de les seves reivindicacions, possiblement també ensumant la feblesa d’un govern en minoria. Bona part de les reivindicacions, sobretot salarials, van ser ateses. Algunes havien de fer-se amb els pressuposts que s’havien d’aprovar per al 2024. Malgrat el rebuig dels pressupostos presentats pel govern Aragonès, tots els grups es van posar d’acord per aprovar una ampliació pressupostària del 2023 que pogués satisfer els compromisos adquirits. Ara serà difícil que hi hagi nous conflictes rellevants a curt termini ni millores al personal dels serveis centrals de l’administració de la Generalitat, on els sindicats s’han conformat amb les pèrdues de poder adquisitiu pactades ja a nivell estatal a canvi, implícitament, de mantenir part de la jornada setmanal en règim de teletreball.
12.- Subvencions i xecs. L’escenari de restriccions pressupostàries per als propers anys difícilment farà que creixin o es repeteixin determinades polítiques de repartidora, com el xec escolar, ara ja amb un import més reduït que l’any passat. Les subvencions als pagesos per la sequera també van rebre cobertura amb l’ampliació pressupostària que comentàvem abans i cal pensar que, amb la disminució de les restriccions en l’ús agrícola de l’aigua, també s’acabaran.
Això pel que fa als projectes i regulacions amb impacte econòmic que hi havia fins ara sobre la taula. Tanmateix, la política econòmica que requereix Catalunya ha de ser molt més ambiciosa que tot això. O que el retorn a les velles pràctiques pujolistes o maragallianes, que podien ser raonables fa 30 o 40 anys, però que ara han de ser molt més innovadores en un context econòmic i social molt més advers i canviant.