• Economia
  • Menorca: les promeses (incomplertes) del turisme

Menorca: les promeses (incomplertes) del turisme

L’economista Miquel Puig assegura que “no és tan mala notícia que el sector turístic hagi tocat sostre” perquè no ha proporcionat tota la riquesa que havia de donar a les Balears

Imatge de la platja de Macarella plena de turistes | iStock
Imatge de la platja de Macarella plena de turistes | iStock
Menorca
30 d'Octubre de 2018

El model turístic sempre és un tema de debat. Ha tocat sostre el turisme? Per a les Illes Balears, i especialment Menorca, on el 80% de la seva economia depèn d’aquest sector, que li diguin que el turisme ha arribat a la insostenibilitat és un cop dur. No obstant això, per a l’economista Miquel Puig, que el turisme no pugui seguir creixent més “no és gens greu, perquè el model turístic ens ha defraudat, no ens ha donat tot el que ens havia promès”.

 

Puig detecta tres patologies que defineixen el model turístic de les Illes Balears i de la costa mediterrània. Així ho ha posat de manifest durant la jornada Diversificació Econòmica de Menorca, organitzada per Més per Menorca a Alaior. Segons l’economista, les zones turístiques són més pobres quant a PIB per càpita que les zones de l’interior de la Península, amb una economia més diversificada. Tot i haver passat d’uns 4 milions de turistes durant els anys 80 als 14 milions actuals. “Per tant, que hàgim arribat a una paret i no puguem seguir creixent d’aquesta manera no és tan mala notícia”, sentencia. La dependència i el monocultiu semblen un mal endèmic a l'illa: turisme i energia, sobretot aquests dies que mitja Menorca es troba sense electricitat.

 

Les patologies del turisme mediterrani

Puig considera que el turisme s’ha quedat a mig camí, que tenir una economia basada en aquest sector havia de proporcionar una riquesa als territoris que no s’ha aconseguit. Si cada turista porta diners a la butxaca i els gasta al territori que visita, cada turista ha d’aportar riquesa i, com més turistes, més riquesa. “I lògicament, passar de 4 a 14 milions de turistes hauria d’aportar una riquesa extraordinària, però les xifres no indiquen el mateix”, assenyala. Per a l’economista, durant les darreres dècades del segle passat, els quatre primers milions de turistes que van arribar a les Illes Balears van aportar molta riquesa, “però els 10 milions següents no han servit perquè Balears es mantingui com la Comunitat Autònoma més rica d’Espanya, sinó que la seva renda per càpita s’hagi situat més o menys en la mitjana espanyola”, explica. Primera promesa incomplerta del turisme.

Miquel Puig, durant la jornada Diversificació econòmica de Menorca

Miquel Puig, durant la jornada Diversificació econòmica de Menorca | Més per Menorca

La segona promesa va sobre l’atur. I és que més turistes hauria de suposar més llocs de treball. "Però la taxa d’atur de les Illes Balears segueix sent força alta, inclús durant la temporada alta", assenyala l'economista. Segons dades de l'EPA, el primer trimestre del 2018 la taxa d'atur a les Balears es va situar en el 17,4%, en comparació amb el 16,7% de la mitjana espanyola. En el segon trimestre de l'any, l'atur s'ha situat en l'11,2% a les illes, mentre que al conjunt de l'Estat la taxa de desocupació ha estat del 15,3%. 

I, per últim, la taxa d’abandonament escolar, és a dir, la proporció d'escolars que quan arriben als 16 anys deixen d’estudiar, és de les més altres. “Només s’ha de dir que la Unió Europea recomana que la taxa d’abandonament escolar no superi el 10% i a Balears se situa gairebé en el 30%”, exemplifica Puig.

Per tant, el turisme mediterrani ha de créixer d’una altra manera, perquè tal com està configurat el model avui en dia, aquest ha arribat al seu límit. “Però això no vol dir que el turisme sigui necessàriament un frau, sinó que es pot explotar d’una altra manera i millor”, puntualitza l’economista, qui posa com a exemple algunes regions d’Àustria, com el Tirol i Salzburg, que han sabut gestionar millor el turisme i posar-li un límit abans que fos massa tard.

Especialització vs. Diversificació

Les Illes Balears tenen una agricultura gairebé inexistent, una indústria molt petita i una economia molt concentrada en el sector serveis, especialment el turisme. Però és bona aquesta concentració? Segons la teoria econòmica, l’especialització proporciona més eficiència, però també fa que un territori sigui molt fràgil, per la qual cosa molts països busquen la diversificació.   

Llavors, és fràgil l’economia balear? “El turisme no té un comportament cíclic, com pot tenir la soja o el blat de moro, per la qual cosa ser dependent del turisme és ser poc fràgil”, apunta Puig. No obstant això, intentar potenciar altres sectors pot ajudar a donar més estabilitat.

Puig: "El turisme no necessàriament és un frau, sinó que s'ha de gestionar d'una altra manera i millor"

Per a Miquel Puig, hi ha tres principis bàsics que poden ajudar a una economia com la de Menorca a diversificar-se. Primer, s’ha de treballar amb la indústria que es té, ja que diversificar partint de zero “és un fracàs garantit”. Menorca ha d’apostar per aquells sectors que tenen tradició, com és el calçat, la bijuteria i el nàutic, “i aprofitar aquest avantatge competitiu”.

Però per a potenciar aquesta indústria tradicional, és clau la formació professional. Des de Pime Menorca posaran en marxa una FP Dual en sectors com la nàutica i la fusteria, però alerten que amb el sector calçat ho van intentar i es va eliminar per falta d’alumnes. I finalment diàleg. Diàleg entre els empresaris perquè aconsegueixin un entorn que els permeti desenvolupar la seva indústria d’una forma favorable.

Els problemes i reptes de l’economia menorquina

La indústria de Menorca es basa en tres activitats clau, el calçat, la bijuteria i l’agroalimentació. Però la crisi econòmica ha afectat molt alguns sectors de l’economia menorquina, com el comerç. A més, segons apunta la secretaria general de Pime Menorca, María García, en el darrer any s’ha detectat que s’estan perdent llocs de feina en el sector industrial, sobretot a l’agroalimentari. “És molt difícil crear indústria nova, per tota la burocràcia que hi ha al darrere, la inversió que requereix, la falta de sòl industrial en determinades poblacions i el problema del transport”, assenyala García.

Per a la secretaria general de Pime Menorca, és essencial que la població no marxi de l’illa, perquè en el moment en què “deixem de tenir massa suficient de població, les companyies aèries deixaran de volar a Menorca”.

Imatge del debat a la jornada Diversificació de l'economia de Menorca

Imatge del debat a la jornada Diversificació de l'economia de Menorca | Més per Menorca

I per això és necessari també retenir el talent. Segons Enric Cases, gerent de CAEB Menorca, la confederació d’associacions empresarials de Balears, “el problema en si no és el turisme, sinó la baixa productivitat de les empreses menorquines a causa d'una falta de formació”. Per a Cases, Menorca necessita personal amb formació mitjana, però com això no existeix, s’estan ocupant aquests llocs de feina amb personal de baixa qualificació. “En aquest país, i en el turisme és un dels sectors on més es veu, volem competir amb mà d’obra barata”, afegeix Puig, qui apunta que si volem tenir una indústria del calçat competitiva a Menorca, s’ha de formar a gent i per això l'FP Dual és fonamental. Aquest ha de ser un dels objectius de l’economia menorquina.

Molts reptes al davant i una indústria a potenciar per diversificar més enllà del turisme. Però, per acabar, un missatge de tranquil·litat per a tots els menorquins: el fet de viure en una illa no ha de suposar cap handicap per retenir el talent. “Estem en el món de les noves tecnologies, retenir el talent és possible si sorgeixen espais on acollir les idees que tots els joves tenen al cap. Molta gent acabarà venint a viure a Menorca perquè es pot treballar perfectament interconnectat amb mig món, només s’han de fomentar els espais necessaris per fer-ho”, conclou el president de Ferrmed, Joan Amorós.