La pandèmia va suposar un retrocés de l’activitat econòmica, però, també, un viatge al passat per al planeta. Concretament, va viatjar al 2006, ja que la frenada de l’economia mundial arran del confinament, que va tenir lloc fa exactament quatre anys, va comportar una reducció del 17% de les emissions de CO2, situant els nivells de contaminació en els de fa 18 anys, segons el Global Carbon Project. Així i tot, mentre el planeta rejovenia, els humans érem tancats a casa, immersos en una catarsi digital com a única via per recuperar allò que només feia uns dies formava part de la nostra quotidianitat. D’aquesta manera, les pantalles van passar a un primer pla i, amb la voluntat de mantenir el planeta el més sa possible, investigadors d’arreu del món van impulsar nombrosos estudis entorn de la petjada digital. Perquè, sí, des del sofà de casa també contaminem.
El contacte humà va ser allò que instintivament vam voler recuperar, motiu pel qual les trucades -i especialment les videotrucades- es van disparar. En aquest sentit, l’Estat espanyol va esdevenir el tercer territori de la Unió Europea que més trucades i videotrucades va realitzar per Internet, tal com ho apunta l’Eurostat en l’estudi What did we use the internet for in 2020?. Sense saber-ho, per tant, Espanya es va situar com un dels països que més petjada digital va generar, ja que, segons la Universitat de Purdue, una hora de videotrucada pot generar fins a 1.000 grams de CO2.
Una hora de videotrucada pot generar fins a 1.000 grams de CO2
Les videotrucades ecofriendly són sense càmera web
Per posar la xifra en context, la universitat americana ho equipara advertint que un cotxe emet gairebé 9.000 grams de CO2 per bidó de benzina cremat i, per acabar de contextualitzar-ho, l’estudi apunta que una videotrucada d’aquestes característiques requereix entre 2 i 12 litres d’aigua. Així i tot, l’informe no només porta dades, també solucions: parar la càmera web durant una videotrucada pot estalviar fins al 96% de les emissions. Una bona excusa per teletreballar en pijama.
En aquesta mateixa línia, l’estudi recalca la diferència ambiental que existeix a l’hora de consumir vídeos, streamings, sèries o pel·lícules en definició estàndard o a màxima resolució: aquesta darrera, generaria fins a un 86% més d’emissions. Tanmateix, una hora d’aquests continguts contaminaria força menys que una hora de videotrucada. O així ho apunta Netflix -no podia ser d’una altra manera-, qui detalla que una hora de continguts equival a 55 grams de CO2 emesos o, dit d’una altra forma, produeix la mateixa quantitat d’emissions que preparar quatre bosses de crispetes al microones.
Reprenent l’estudi de la Universitat de Purdue, però, les dades difereixen considerablement respecte de les presentades per la famosa empresa d’entreteniment. Segons el centre universitari, reproduir un contingut de Netflix durant una hora suposaria gairebé 450 grams d’emissions de CO2 que, recuperant la unitat de mesura de les bosses de crispetes, representaria un total de 32 bosses. Uns resultats força diferents que, inevitablement, fan que ens qüestionem amb quina qualitat de reproducció hauran calculat tant la universitat estatunidenca com Netflix la petjada digital d’aquesta darrera.
Sèries, pel·lícules, xarxes socials... i el ChatGPT
D’altra banda, TikTok, WhatsApp i Facebook, de més a menys, són algunes de les aplicacions que més es fan servir i que també són responsables d’una considerable suma d’emissions de CO2, tenint en compte que són de les apps més descarregades i utilitzades en l’actualitat. Amb el mateix ús que Netflix, TikTok generaria entorn d’uns 90 grams de CO2, cinc vegades menys que Netflix, segons la Universitat de Purdue. WhatsApp i Facebook, generarien entorn d’uns 25 i 10 grams per hora, respectivament.
Aquesta anàlisi, però, va tenir lloc als mesos posteriors al confinament, quan l’ús d’aquestes tecnologies s’havia disparat -encara més- a conseqüència d’estar tancats a casa les 24 hores del dia. Allò que no esperarien els autors de l’estudi és que, un any més tard, entraria un nou jugador al taulell força més contaminant: la intel·ligència artificial. En aquest sentit, la Universitat d'Stanford calcula que només entrenar el GPT-3, el model desenvolupat per OpenAI previ al GPT-4, llançat justament fa un any, va emetre unes 502 tones d’emissions de CO2. Probablement, el conjunt de supermercats de Catalunya no sumen la quantitat de bosses de crispetes que aquesta dada representa.
Bonus Track: sí, l’spam ens contamina
Amb tot, és evident que la nostra activitat digital té un impacte en el planeta. De fet, Greenpeace assegura que si Internet fos un país, seria el sisè més contaminant al món. Ara bé, val a dir que la gran quantitat de comunicacions i correus spam que rebem diàriament, no només contamina les nostres safates d’entrada, també el planeta. Tant és així que McAfee, la companyia de programari especialitzada en seguretat informàtica, va dur a terme un estudi que apuntava que la quantitat de CO2 emès pel correu brossa equival a l’originada per 3,1 milions de vehicles.
La quantitat de CO2 emesa per un correu 'spam', malgrat ni obrir-lo, és de 0,3 grams
Mike Berners-Lee, investigador especialitzat en la petjada de carboni, detalla en el seu llibre How Bad Are Bananas? que la quantitat de CO2 emesa per un correu spam, malgrat ni obrir-lo, és de 0,3 grams. Una quantitat que seria entranyable si no afegíssim les il·legals -però persistents- trucades spam, ni si tinguéssim en compte que dels més de 300.000 milions de correus que s’envien cada dia, el 90% són spam.