El PIB per càpita de Catalunya s’allunya considerablement del de Madrid: si bé el català representava un 94% del madrileny l’any 2000, el 2025 l’indicador disminuïa onze punts percentuals, al 83%. Val a dir, però, que la productivitat en ambdós territoris s’ha mantingut estable, malgrat que “tots plegats tinguem deures pendents al respecte”, tal com ha apuntat aquest dimarts el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu. Per tant, quin factor ha eixamplat aquesta bretxa?
En una nova anàlisi de conjuntura econòmica presentada als mitjans, la Cambra ha revisat els principals indicadors econòmics i ha analitzat la diferència del PIB per càpita que avui es registra entre Catalunya i Madrid. Quant a aquesta última, el territori madrileny surt més afavorit perquè té més persones ocupades en relació amb la població que hi resideix, fet que s’explica, en bona part, perquè moltes persones treballen a Madrid, però viuen fora de la comunitat.
Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra, ha detallat que mentre el 2000 les taxes d’ocupació eren pràcticament iguals a les dues comunitats (48,5% a Catalunya i 48,6% a Madrid), el 2025 la diferència s’ha eixamplat fins als 8,2 punts percentuals (49,5% i 57,7%, respectivament). “Els treballadors que resideixen en altres comunitats autònomes contribueixen al PIB de Madrid, però no compten com a població resident, fet que eleva el PIB per capita madrileny”, ha precisat Rovira.
L'alentiment de l'economia catalana, a la vista
La presentació de l’informe de la Cambra de Barcelona ha coincidit amb les darreres dades d’atur de l'Enquesta de Població Activa (EPA), on la taxa d’atur s’ha situat al 8,3% en el tercer trimestre de l’any. Així, l’atur va pujar en 18.900 persones respecte al trimestre anterior (+5,5%), fins als 361.800 aturats. “L’alentiment de l’economia catalana també es pot apreciar en aquestes dades”, ha apuntat Rovira.
En aquest sentit, l’entitat cameral ha revisat a l’alça la previsió de creixement de l’economia catalana per al 2026 en tres dècimes i per al 2027 en dues dècimes, fins al 2,8% i al 2,0%. La revisió respon principalment al bon comportament del PIB durant el primer semestre de l’any i a l’impuls del turisme, que ha registrat rècords d’arribades i de despesa. “Un de cada cinc euros de l’economia catalana els aporta el turisme estranger”, ha sostingut el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra.
Un de cada cinc euros de l’economia catalana els aporta el turisme estranger
D’altra banda, també ha revisat a l’alça en quatre dècimes la previsió d’inflació, fins al 3,7% el 2026, amb una lleugera moderació pel 2027 (3,4%). “Hi ha alguns indicadors que suposen un toc d’alerta, com la inflació, que és el més preocupant perquè està força lluny de l’objectiu del 2% del Banc Central Europeu”, ha apuntat en el seu torn el president de la Cambra de Barcelona. Tanmateix, Santacreu ha assegurat que aquesta evolució “es veu condicionada per l’evolució geopolítica”.
Demanda interna, habitatge i propietat intel·lectual
Segons la Cambra, la demanda interna continuarà sent el principal motor de l’economia, però perdrà dinamisme en els pròxims trimestres. El consum privat es moderarà, frenat per la inflació, l’alça dels tipus d’interès i un mercat laboral menys dinàmic. La inversió mantindrà el dinamisme durant el 2026, impulsada per l’habitatge i la fase final d’execució dels fons Next Generation, si bé es moderarà de cara al 2027 per la finalització dels fons europeus i per l’augment dels tipus d’interès.
Com era d’esperar, el mercat de l’habitatge també ha estat present a la trobada. “El nombre d’habitatges acabats a Catalunya té una tendència creixent, però els habitatges en construcció s’estanquen”, ha afirmat Rovira. Aquests mostren un increment acumulat del 17,4% entre gener i maig, però es mantenen “en nivells similars als observats els darrers set anys”.
El creixement del preu de compra de l’habitatge continua situant-se “significativament per sobre dels salaris”
Rovira també ha destacat que el creixement del preu de compra de l’habitatge continua situant-se “significativament per sobre dels salaris”, i el repunt de l’euríbor ha encarit les hipoteques, fet que ha dificultat “encara més” l’accés a la compra de l’habitatge. D’altra banda, la “nota positiva” pel cap del Gabinet d’Estudis Econòmics se l’ha endut la inversió en propietat intel·lectual -és a dir, actius intangibles derivats de la ment humana, com obres o programari-, que a l’estat espanyol ha estat força més elevada que en economies europees capdavanteres.
Si bé aquesta inversió era d’un 3,8% en el primer semestre del 2022, en el mateix període d’enguany ha ascendit al 4,2%, igualant els Països Baixos i superant Alemanya (4,0%) i Itàlia (3,0%). En una posició destacada, la inversió francesa és del 5,3%.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat