Escolta l'article ara…
La rentrée econòmica està sent positiva, però els riscos han augmentat respecte al moment que vam fer les maletes. L’allargament de les tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà i l’encariment del preu de l’energia, que ha situat la inflació en nivells que no es veien des de fa divuit anys —amb l’excepció del pic registrat el 2022 arran de la guerra d’Ucraïna—, estan fent augmentar la rendibilitat del deute i anticipant pujades de tipus d’interès, tant als Estats Units com a la Unió Europea (UE).
En aquest context de més inestabilitat, l’economia catalana (i espanyola) continua mostrant una evolució força positiva des del punt de vista macroeconòmic. Segons l’Idescat, l’avenç de creixement interanual del PIB català el segon trimestre va ser del 3% (2,7% a Espanya, segons l’INE), un ritme d’avenç fins i tot lleugerament superior a la del primer trimestre i gairebé el doble del registrat en mitjana durant el període 2001-2025 (1,8%).
Aquest creixement continua recolzant-se en dos motors: la demanda interna i l’exportació de serveis. D’una banda, el bon comportament de l’ocupació gràcies a l’augment de la immigració i el matalàs d’estalvi acumulat, han permès que el consum de les famílies continuï creixent, malgrat el repunt de la inflació. Segons dades de l’enquesta de població activa (EPA) del segon trimestre, l’ocupació a Catalunya ha crescut un 1,3% i la taxa d’atur s’ha situat en el 7,9%, la segona dada més baixa en divuit anys. La inversió empresarial, per la seva banda, també està registrant un gran dinamisme, impulsada per uns costos financers més baixos que anys enrere i unes perspectives econòmiques favorables a Espanya. A més, la situació financera d’empreses i famílies continua estant molt sanejada.
El segon gran motor del creixement econòmic és l’exportació de serveis. Per un costat, el turisme presenta uns resultats molt positius i, si l’economia mundial no s’espatlla, és molt possible que Catalunya assoleixi un nou rècord de turistes estrangers superant, per segon any consecutiu, els vint milions el 2026. En els primers set mesos de l’any, el nombre de turistes estrangers ha augmentat un 2,9% respecte al mateix període de l’any anterior.
Els principals sectors exportadors de serveis no turístics són d’alt valor afegit: tècnics i tecnològics (TIC), professionals i logístics
Però la sorpresa positiva els darrers anys ha vingut de la mà de les exportacions de serveis no turístics. La Cambra de Comerç de Barcelona va publicar en l’informe de conjuntura de juliol que aquests serveis guanyen protagonisme dins del sector exterior català i ja representen al voltant del 10% de les exportacions totals. Els principals sectors exportadors de serveis no turístics són d’alt valor afegit: serveis tècnics i tecnològics (TIC), serveis professionals i serveis logístics, que evidencia l’avenç de les activitats de més valor afegit dins el patró exportador català.
Aquesta evolució va en línia amb l’augment del pes dels serveis avançats en el conjunt de l’economia catalana. En concret, les activitats d’informació i comunicacions, les activitats professionals científiques tècniques i els serveis financers i d’assegurances han passat de representar conjuntament l’11,0% del PIB de Catalunya al 13,5% entre el 2015 i 2025.
Riscos, reptes i prioritats a valorar
Totes aquestes dades positives van portar la Cambra de Comerç de Barcelona a revisar a l’alça la previsió de creixement del PIB català per al 2026 fins al 2,5%.
En definitiva, els indicadors posen de manifest que l’economia creix amb força i ho continuarà fent els mesos entrants. Tanmateix, els riscos van a l’alça. El primer motiu de preocupació és que la inflació es pugui estabilitzar en nivells elevats, entre el 3,5% i el 4%, a causa de l’augment dels preus de l’energia provocat per l’enquistament del conflicte a l’Iran. Els salaris estan recollint aquest repunt dels preus, ja que han crescut per sobre del 5% en el primer trimestre, però el risc és que es generi un efecte de segona ronda que acabaria perjudicant l’economia i no milloraria el poder adquisitiu de les famílies, perquè l’augment dels salaris seria absorbit per uns preus més elevats.
El segon factor de risc és el menor marge d’inversió pública que disposarà el Govern a causa de la finalització dels fons Next Generation i de l’augment de les despeses financeres. Com a conseqüència de l’abrupta pujada del cost del deute que s’ha iniciat les darreres setmanes, i que previsiblement continuarà els pròxims mesos, augmentarà la despesa en interessos en els pressupostos públics. De fet, el rendiment del bo espanyol a 10 anys ja ha escalat fins al 3,8%.
L'entorn pressupostari serà molt més exigent en el futur, i això coincidirà amb unes necessitats de despesa cada vegada més elevades
Per tant, l’entorn pressupostari serà molt més exigent en el futur, i això coincidirà amb unes necessitats de despesa cada vegada més elevades en pensions (la seguretat social), estat del benestar (les comunitats autònomes), defensa (l’Estat) i inversions tecnològiques i energètiques (l’Estat i les comunitats autònomes).
Però si la macroeconomia continua donant bones notícies, quan baixem a la microeconomia el balanç ja no és tan positiu. Només cal observar el feble creixement de la productivitat i l’estancament dels salaris reals o les dificultats creixents per accedir a un habitatge.
En aquest context econòmic, el Govern de la Generalitat inicia el curs amb una agenda plena de compromisos i deures, però amb l’estabilitat que proporciona disposar d’uns pressupostos aprovats.
Identifico tres grans prioritats en l’agenda econòmica del Govern pel nou curs, que coincideix amb l’equador de la legislatura.
La primera és millorar el finançament de la Generalitat per poder afrontar els increments de despesa en polítiques socials i econòmiques que el país requereix (sanitat, educació i habitatge, principalment). Això passa per aprovar el nou model de finançament autonòmic que aportaria 4.700 milions d’euros addicionals a Catalunya; culminar la cancel·lació de 17.104 milions d’euros de deute del FLA amb l’Estat, i garantir l’execució de les inversions pressupostades per l’Estat a Catalunya, especialment aquelles destinades a millorar el servei de Rodalies, que pateix un dèficit crònic i històric d’inversió.
La segona prioritat ha de ser l’habitatge. En concret, donar compliment al compromís de construir 50.000 nous habitatges, un repte gens fàcil que cal abordar des de diversos fronts: la disponibilitat de sòl, els aspectes normatius i l’agilització dels tràmits.
Caldrà continuar invertint en tecnologia i aprofitar el potencial de la IA per reorganitzar processos i gestionar millor els recursos, així com reforçar la formació dels treballadors públics
La tercera prioritat, però no menys important, és completar la reforma de l’administració pública a què el Govern s’ha compromès. De moment, s’estan fent passes en la bona direcció amb la presentació de diversos avantprojectes de llei, com el del Directiu Públic Professional o el de simplificació de tràmits en urbanisme i medi ambient. Ara toca negociar amb la resta de forces polítiques perquè acabin sent aprovades al Parlament. Però això, per si sol, no garantirà la reforma. També caldrà continuar invertint en tecnologia i aprofitar el potencial de la IA per reorganitzar processos i gestionar millor els recursos, així com reforçar la formació dels treballadors públics. Els objectius de transformació no s’assoliran si no s’assumeixen com a propis des del conjunt de l’organització.
En definitiva, la tardor començarà amb vent de cara, però ja s’albiren núvols en l’horitzó. Per això, és convenient no perdre temps i aprofitar l’estabilitat econòmica i política actual per prendre les reformes que Catalunya necessita per ser una economia més pròspera i productiva.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat