Escolta l'article ara…
Últimament assistim a Catalunya a un cert emmirallament amb l'Aragó. Que si les granges de Lleida s'instal·len a la Franja, que si són líders en energies renovables, que si tenen un grapat de centres de dades per alimentar la IA en cartera, que si aviat ens superaran en PIB per càpita, etc. Ara s'hi ha afegit un informe del Banc d'Espanya que situa l'Aragó —juntament amb Madrid i el País Basc— en el grup capdavanter a Espanya en termes de convergència europea i col·loca Catalunya al mateix nivell que Extremadura.
Què diu realment el Banc d'Espanya?
L'informe analitza 98 regions d’Espanya, Alemanya, França i Itàlia entre 1998 i 2025. Les regions s’agrupen en sis “clubs de convergència”: dins de cada grup tendeixen cap a nivells similars de PIB per càpita, però les diferències entre uns clubs i els altres persisteixen.
La idea central de l’informe és que Europa no convergeix cap a un únic nivell de prosperitat. Ho fa en grups diferents. És a dir, una regió pot créixer i fins i tot convergir... però convergir amb les regions del seu club, no dels clubs superiors.
Al club 3 hi ha Madrid, el País Basc i l'Aragó. Catalunya, en canvi, és al club 4, juntament amb Galícia, Navarra, La Rioja, Castella i Lleó, Extremadura i Balears
Aquests dos clubs superiors estan formats essencialment per regions alemanyes i la regió de París. L'informe empra una variable que últimament s'ha posat de moda a casa nostra: el PIB per càpita. No hi ha cap comunitat autònoma espanyola ni al club 1 ni al club 2: Espanya sencera queda fora dels dos grups regionals europeus més pròspers.
Però dins d’Espanya sí que hi ha diferències importants. Al club 3 hi ha Madrid, el País Basc i l'Aragó. Catalunya, en canvi, és al club 4, juntament amb Galícia, Navarra, La Rioja, Castella i Lleó, Extremadura i Balears. El que diu l'informe, doncs, és que la trajectòria de convergència aragonesa s’assembla a la de Madrid i el País Basc, mentre que la catalana convergeix amb un grup inferior. I les alarmes mediàtiques s'han encès de cop.
Per què unes regions progressen més que les altres?
L'informe del Banc d'Espanya pretén explicar-ho —sempre en termes de riquesa generada per habitant— a partir del capital humà (formació i qualificació de la població) i al capital físic (maquinària, instal·lacions, edificis, infraestructures i altres actius que permeten produir béns i serveis). Tots dos contribueixen positivament al creixement regional a llarg termini.
Una regió pot tenir universitats, treballadors qualificats, infraestructures, empreses i inversió i, malgrat tot, obtenir-ne un rendiment econòmic modest
Però no n’hi ha prou amb tenir capital humà i capital físic. El que diferencia les regions és la capacitat de transformar aquests recursos en creixement sostingut, i el Banc d’Espanya ho relaciona amb característiques estructurals, entre elles la qualitat institucional i l’estructura productiva. És a dir, una regió pot tenir universitats, treballadors qualificats, infraestructures, empreses i inversió i, malgrat tot, obtenir-ne un rendiment econòmic relativament modest.
Per tant, la qüestió no és només quants recursos tenim, sinó què en fem.
Les regions endarrerides no acaben convergint amb les més avançades
L’informe conclou que les disparitats regionals no desapareixen automàticament amb el desenvolupament econòmic. En alguns casos, fins i tot s’han intensificat. Això qüestiona una idea molt instal·lada, tant a Europa com a Espanya: que les regions endarrerides acabaran atrapant les avançades simplement gràcies al creixement, al mercat únic, a les infraestructures o a les transferències fiscals.
No necessàriament. No hi ha cap mecanisme automàtic que garanteixi que una regió mitjana acabarà encalçant les regions capdavanteres.
En aquest context, com pot ser que Catalunya tingui tants ingredients d’una economia avançada i, tanmateix, convergeixi amb el quart grup europeu? Una economia com la catalana pot augmentar el PIB, crear ocupació i atreure població i, això no obstant, no aproximar-se a les regions europees més productives. Tenim un problema estructural o conjuntural?
El cas de l'Aragó posa en evidència els límits de centrar-nos en el PIB per càpita
L'Aragó combina tres característiques molt particulars: un territori enorme —48.000 km²— i poc poblat, que ha passat d'1,17 a prop d'1,4 milions d'habitants entre el 2000 i el 2025; una concentració demogràfica extraordinària al voltant de Saragossa; i una especialització creixent en activitats que aprofiten precisament allò que té amb escreix: sòl, energia, i localització. Logística, grans instal·lacions renovables i, més recentment, centres de dades encaixen perfectament en aquesta dotació de factors.
I aquí hi ha una qüestió econòmica important. Una inversió de milers de milions en un centre de dades pot generar molt valor afegit amb relativament pocs treballadors permanents una vegada construït. Si aquest valor afegit es divideix entre una població tan petita com la de l'Aragó, l'impacte sobre el PIB per càpita pot ser considerable. Però això no significa necessàriament que la renda disponible de l'aragonès mitjà augmenti en la mateixa proporció, ni que es generi un teixit empresarial especialment dens, ni que els beneficis quedin al territori.
És a dir, malgrat que la productivitat del treball sigui molt elevada, si això s’aconsegueix a partir d’inversions molt copioses en activitats intensives en capital, el gros dels rendiments anirà precisament a remunerar aquest capital invertit, sense que això repercuteixi significativament en els sous dels treballadors. Una cosa és produir molt per habitant -o per treballador- i una altra és que aquesta producció es transformi en renda, ocupació qualificada i benestar distribuïts entre els habitants.
Un model no reproduïble per a Catalunya
Però a més, per a Catalunya el model no és reproduïble; ha passat de 6,2 a més de 8,2 milions d'habitants en aquests mateixos 25 anys i en només 32.000 km². Per tant, la pressió sobre el sòl, l'habitatge, l'aigua i les infraestructures és molt elevada. Catalunya no té la mateixa dotació de recursos territorials per persona que l’Aragó. Tanmateix, Catalunya té una enorme concentració de persones, empreses, universitats, centres de recerca, mercats i coneixement.
L'Aragó ha decidit jugar la carta per a la qual tenia més avantatges competitius, extreure més valor del territori: una localització a l'eix de l'Ebre, equidistant de Catalunya, País Basc i Madrid; un país enorme, amb grans planúries i amb una agricultura extensiva; i un nivell d'urbanització escàs. I està bé que cadascú intenti treure el màxim partit dels punts on és més competitiu.
Catalunya no té la mateixa dotació de recursos territorials per persona que l’Aragó
En aquest context, no podem deixar d'esmentar la ramaderia intensiva que comentàvem al principi. No és tant que la normativa bàsica aragonesa sigui més laxa —bona part és estatal— com que Catalunya ha arribat abans als límits ambientals d’aquesta ramaderia intensiva. La contaminació per nitrats ha obligat a imposar restriccions addicionals en moltes zones, mentre que Aragó disposa encara de més territori amb capacitat per absorbir aquesta activitat.
Catalunya segons l’indicador europeu de vulnerabilitat socioeconòmica
L'AROPE és un indicador oficial de la Unió Europea (UE) elaborat metodològicament per Eurostat. Són les sigles angleses d'At Risk Of Poverty or social Exclusion, és a dir, «en risc de pobresa o exclusió social». Amb aquest indicador, la UE fa el seguiment de l'objectiu comunitari en aquests àmbits per al 2030. Combina renda disponible de la llar, privació material/social i inserció laboral.
L'Institut Nacional d'Estadística (INE), a través de l'Encuesta de Condiciones de Vida (ECV) 2024, dona resultats comparables per comunitats autònomes.
Així, doncs, i malgrat que el Banc d'Espanya situa l’Aragó, Madrid i el País Basc en un club de convergència superior al català en termes de PIB per habitant, l'indicador europeu AROPE ofereix una fotografia força diferent: Catalunya, Aragó i Madrid pràcticament empaten, mentre que el País Basc sí que presenta un resultat clarament millor.
Ara, tampoc l’AROPE ho explica tot. Un estudi recent de Fedea mostra que, si de la renda disponible es descompta el cost de l’habitatge, la taxa de pobresa espanyola augmenta significativament, sobretot entre els llogaters. L’impacte territorial tampoc no és neutre: després de les Illes Balears, Madrid, Catalunya i el País Basc són les comunitats on el lloguer absorbeix més recursos, mentre l’Aragó presenta costos sensiblement inferiors. Per tant, no hi ha un únic indicador que permeti convertir la classificació del Banc d’Espanya en una classificació de benestar.
El repte català hauria de ser extreure més valor de la densitat i del coneixement
Tot plegat no vol dir que el model econòmic i de creixement de Catalunya no presenti importants deficiències, com moltes vegades ens hem encarregat de recordar des d'aquestes mateixes pàgines. Una d'elles, i no pas precisament la menys important, és el drenatge de recursos fiscals cap a altres regions espanyoles amb l'argument de reequilibrar el territori, sense que aquest drenatge hagi aconseguit una convergència territorial sostinguda.
Evidentment, aquestes deficiències no se solucionen imitant les polítiques aragoneses amb l'ocupació extensiva d'un sòl que se'ns esgota i l'ús sense mesura d'una aigua que cada vegada és més escassa. Fins i tot des del govern espanyol ho han vist: la febre de centres de dades necessita ser racionalitzada i sostenible, i la gestió de permisos per a renovables ha de ser més acurada perquè no es reprodueixin presumptes irregularitats com les que s'estan investigant a Terol.
La febre de centres de dades necessita ser racionalitzada i sostenible, i la gestió de permisos per a renovables ha de ser més acurada
Catalunya no té tant un problema de manca de recursos —públics a banda— com de rendiment d'aquells que ja disposa. Aquí hi caben productivitat, estructura empresarial, capital humà, inversió, infraestructures i model de creixement. El repte de l’economia catalana és extreure més valor de la densitat i del coneixement.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat