Amb les vacances de Setmana Santa fent-nos ullets, molts catalans aprofitaran aquests dies per desconnectar de la rutina amb un viatge curt, sigui a l’Estat o a l’estranger. Segons l’informe Ávoris Travel Insight, elaborat per Ávoris (la divisió de viatges del Grup Barceló), fora del període estiuenc de juny a setembre, els mesos de març (14,1%) i abril (17,7%) són els moments més habitualment escollits pels espanyols a l’hora de viatjar, per davant dels mesos hivernals.
L’estudi en qüestió, presentat el passat mes de gener, apuntava a un increment del 3% de la despesa en viatges d’oci que els espanyols faran durant el 2026, fins als 29.397 milions d’euros, amb un pressupost mitjà de 3.090 euros per família. L’informe apunta que un 69,1% dels ciutadans viatjaran a indrets de l’Estat, però que un 35,8% també ho faran a altres destins europeus. Entre ells, gairebé la meitat dels qui aposten per zones costaneres ho faran per Itàlia (49,3%), amb Portugal (33,8%), França (31%) i Grècia (16,9%) com a apostes secundàries. En canvi, entre els destins d’interior l’elecció és més diversificada: Itàlia continua regnant amb un 22,6%, però empatada amb el Regne Unit, i França (21,2%), Alemanya (17,9%) o Portugal (17%) es troben molt més a prop.
Un 35,8% dels espanyols té previst viatjar per Europa durant el 2026, amb Itàlia, Portugal, França o el Regne Unit com a principals destins
Aquest domini d’Itàlia, tant a la costa com a l’interior, es replica en la seva segona posició com a destí més somniat pels espanyols, amb un 20,6% dels enquestats, només superat pel Japó (21,3%). Una segona plaça que repeteix en el rànquing de les vint ciutats europees on és més car viatjar, en aquest cas elaborat per la companyia de consignes de maletes Radical Storage, on col·loca fins a cinc ciutats i és únicament superada pel Regne Unit, que representa sis de les vint seleccionades. Però malgrat el predomini italobritànic, cap dels dos països és present en el podi de les poblacions menys assequibles del continent. Un rànquing que, entre les seves representants, també té Barcelona. Així que, per descobrir-les, preparin les maletes (i els estalvis), perquè toca viatjar.
París, capital de l’abundància
A mig camí entre les costes angleses del canal de la Mànega i els Alps italians, banyat per les aigües del Sena, París es desmarca com la ciutat europea analitzada (d’entre les 50 més visitades) més cara per viatjar del continent, amb un índex d’assequibilitat del 3,63 sobre 10. Aquesta puntuació es deu, principalment, a dos factors: l’oci i l’allotjament. En el primer àmbit, la capital francesa registra una despesa mitjana de 115 euros per activitat, una xifra que pràcticament duplica l’import de la següent ciutat dins del rànquing particular d’aquesta categoria, Birmingham (60 euros). Per la seva banda, l’allotjament assoleix una mitjana de 217 euros per nit, cosa que situa la ciutat de la llum novament al capdavant, però en aquest cas amb molta menys distància dels perseguidors.
Els preus disparats de l’oci i l’allotjament contrasten amb els de les altres dues categories analitzades. En alimentació, París registra una mitjana de despesa diària de 96 euros, que si bé no és baixa, se situa en mitja taula entre les ciutats del top 20. Una tendència similar s’observa en el transport, en què el cost parisenc s’ubica en els 30 euros diaris; és dotzena en el rànquing particular, i més que triplicada per la líder d’aquesta categoria, Copenhagen, que arriba als 99 euros.
París destaca pels elevats costos en oci i allotjament, que contrasten amb els preus més accessibles en alimentació i transport
Així, París és la ciutat amb els costos més elevats per viatjar a Europa, però també la segona amb una despesa diària total per turista més elevada del continent: assoleix els 267 euros i només és superada per Zúric, amb 307 euros. En la mateixa línia, la capital de l’estat francès és la segona ciutat més cara per fer una escapada de cap de setmana, on el cost es dispara fins als 800 euros, segons Radical Storage.
Copenhagen i l’elevat cost del transport
Per a la segona posició del rànquing ens cal seguir el Sena fins a Le Havre i recórrer la costa del Mar del Nord cap a l’est, fins a travessar la península de Jutlàndia i arribar a l’illa de Sjaelland, feu de Copenhagen. La capital danesa registra un índex d’assequibilitat de viatge de 4,31 punts sobre 10, una dada que s’aconsegueix de manera totalment inversa a París. I és que, si la capital francesa destacava per l’alt cost de l’oci i els allotjaments, Copenhagen ho fa pels exigents preus del menjar i el transport.
En alimentació, la capital danesa demana una despesa diària de 130 euros, quarta en la classificació particular i superada per tres indrets britànics. I en transport, com ja hem mencionat abans, és líder amb un cost diari de 99 euros, una xifra que gairebé duplica la següent ciutat de la taula, Milà (53 euros). En canvi, en oci se situa tot just a la meitat de la classificació del top 20, amb una mitjana de despesa de 40 euros per activitat, una posició que replica en allotjament, amb 107 euros per nit.
Tenint això en compte, la despesa diària total per turista a Copenhagen és de 235 euros, un import que la situa sisena al continent. Com succeïa amb París, la posició es repeteix quan s’avalua el cost de fer una escapada de cap de setmana, amb un import mitjà de 705 euros. Queda clar que no surt barat visitar la que, segons el Happy City Index 2025 elaborat per The Institute for Quality of Life, és la ciutat amb millor qualitat de vida del món de 2025.
Zúric, la ciutat on més diners es deixen els turistes
Tanquem el nostre particular viatge pel podi de les ciutats més cares d’Europa desfent el camí fins a Jutlàndia i travessant verticalment tot Alemanya fins a les proximitats dels Alps, a la riba nord-oest del llac de Zúric, al qual dona nom la nostra protagonista. La ciutat més gran de Suïssa registra un índex d’assequibilitat de 4,47 sobre 10, que la situa en un bronze molt pròxim a la plata de la capital danesa. I per acabar d’arrodonir el ball de categories i deixar clar que no hi ha una tendència única, els dos àmbits en què més destaca Zúric són l’allotjament (com París) i el menjar (com Copenhagen).
En hoteleria, Zúric és únicament superada per la capital de França com a ciutat més cara d’Europa on allotjar-se, ja que la nit d’hotel se situa sobre els 206 euros. Passa una cosa similar en alimentació: la ciutat suïssa és cinquena, just per sota de Copenhagen, amb una despesa diària mitjana de 128 euros. El transport, per la seva banda, és també notòriament elevat, ja que assoleix els 42 euros, xifra que la situa com a quarta ciutat més cara d’Europa, tot i que a molta distància dels 99 euros de Copenhagen. En canvi, en oci registra un preu mitjà de 40 euros per activitat, el mateix que la ciutat danesa, i es manté en mitja taula.
Zúric és la ciutat europea amb una despesa diària total per turista més elevada, de 309 euros
Malgrat tot, Zúric és la ciutat europea amb una despesa diària total per turista més elevada, ja que assoleix els 309 euros. El mateix succeeix amb la classificació d’estades de cap de setmana més costoses: amb 928 euros, l'urbs danesa supera amb escreix els 800 euros de París i es manté com l’escapada més sentida pel pressupost familiar.
El regnat britànic, marcat per l’alimentació
És a partir de la quarta plaça del rànquing quan ja comencem a observar la presència britànica entre les ciutats europees on és més car viatjar. La primera a aparèixer és Liverpool, amb un índex d’assequibilitat de 5,59 sobre 10, immediatament seguida per Londres, amb un 5,6. Ambdues ciutats comparteixen uns costos mitjans-alts en oci (46 euros per la llar dels Beatles, 49 per la capital) i en transport (37 i 34 euros, respectivament), però es diferencien en les altres dues categories.
Liverpool destaca especialment en el cost del menjar, que assoleix els 135 euros diaris i és segona en la taula particular, només superada per la també britànica Newcastle (155 euros), mentre que a Londres la despesa cau fins als 80 euros diaris, una de les més baixes dins del top 20 europeu. En canvi, en allotjament es gira la truita: la ciutat del Tàmesi és la tercera més cara del continent per darrere de París i Zúric, amb una despesa mitjana de 179 euros per nit, mentre que Liverpool cau a la mitja taula, amb un import de 108 euros per estança.
Més enllà d’aquestes dues, les següents ciutats britàniques al top 20 europeu són Manchester i Glasgow, en novena i desena plaça, respectivament. La primera destaca especialment pel cost diari del menjar (133 euros, tercera en el rànquing particular), mentre que la ciutat escocesa es desmarca en transport, amb el cinquè cost europeu més elevat, de 40 euros. Birmingham, en dotzena posició (i el segon cost més elevat d’oci, de 60 euros per activitat), i Newcastle, vintena (però líder en alimentació, amb 155 euros diaris), són les altres dues ciutats del Regne Unit que apareixen al rànquing de Radical Storage.
Itàlia, de Roma cap al nord
Per la seva banda, la primera ciutat italiana que trobem en la classificació és la seva capital, Roma, la representant més meridional del país en aquesta selecció. La ciutat dels set turons és el sisè destí més car d’Europa, amb un índex d’assequibilitat de 5,82 sobre 10, marcat sobretot per l’elevat cost de l’oci, que assoleix els 52 euros per activitat i col·loca la ciutat en tercera posició, només per darrere de París i Birmingham. En allotjament, Roma és sisena, amb una despesa per nit de 129 euros, mentre que en transport (30 euros) i menjar (108 euros) se situa cap a la meitat de la taula.
Com París, Roma és especialment cara en les activitats d'oci (52 euros) i en allotjament (129 euros)
A partir d’aquí, la resta de ciutats italianes les trobem en regions més septentrionals, a la Llombardia, el Piemont i l’Emília-Romanya. La primera d’elles, dues posicions per sota de Roma, és Milà, vuitena amb un índex del 5,82. Per categories, on més despunta la capital llombarda és en allotjament, on és segona, amb un cost de 126 euros per nit. Una altra ciutat llombarda, Bèrgam, és tretzena, amb un índex d’assequibilitat del 6,64 i costos mitjans que no destaquen especialment, potser amb l’excepció del menjar (89 euros diaris), on és setena. Finalment, Torí (6,73) i Bolonya (6,76) són divuitena i dinovena, respectivament: la primera destaca en el cost del transport (49 euros, tercera en el rànquing particular), mentre que la segona ho fa en l’oci (48 euros, setena en la categoria).
Barcelona, l’única representant de l’Estat
És a la part baixa del top 20 de Radical Storage on trobem Barcelona, que és divuitena amb un índex d’assequibilitat de 6,72 sobre 10, entre Berlín i Torí. La capital catalana és, per tant, l’única representant de l’estat espanyol entre les vint ciutats europees on és més car viatjar, i això que, segons Nomad, és també la capital mundial del turisme massificat.
Per categories, on més despunta la ciutat comtal és en l’allotjament, amb un preu d’estança mitjà de 128 euros que la col·loca en setena posició dins del rànquing particular, entre Roma i Milà. L’oci és el següent àmbit en què Barcelona mostra un preu relatiu més elevat, de 42 euros de mitjana per activitat, cosa que la situa en novena posició europea, aquesta vegada entre Liverpool i Copenhagen. En canvi, el transport, amb una despesa mitjana de 26 euros, cau en la part baixa de la taula, a la setzena posició, i el menjar, amb un cost mitjà de 73 euros, cau a l’última posició del top 20.