En un context global marcat per la guerra aranzelària, les novetats tecnològiques i les tensions geopolítiques, Europa es veu obligada a marcar terreny davant la influència creixent de la Xina i els Estats Units. Sense quedar-se enrere en l'àmbit econòmic i en qüestions vitals com la innovació, si d'una cosa pot presumir el continent és de l'alta qualitat de vida de les seves ciutats. Almenys així ho acredita el The Global Liveability Index 2025, l'estudi anual elaborat per l'Economist Intelligence Unit (EIU), la unitat d'intel·ligència de mercat de The Economist, que analitza l'habitabilitat d'un total de 173 ciutats d'arreu del món.
De cadascuna de les poblacions analitzades, l'estudi valora una trentena d'indicadors que marquen les condicions de vida d'aquella ciutat, dividides en cinc grans grups: estabilitat, assistència sanitària, cultura i ambient, educació i infraestructures. A cadascun d'ells se li atorga una puntuació de l'1 al 100, que ponderades conjuntament donen la puntuació total de la població a l'índex. Agrupades per regions, l'Europa occidental és el territori que acumula millors puntuacions, liderant quatre de les cinc grans categories i superada únicament per Amèrica del Nord en educació. Una posició que manté, malgrat recular dues dècimes respecte a l'estudi de 2024, especialment en l'àmbit de l'estabilitat, marcat per l'augment “d'amenaces terroristes, disturbis i atacs antisemites”.
Aquesta tendència es tradueix també al rànquing de ciutats: quatre de les cinc poblacions amb millors puntuacions d'habitabilitat, incloent-hi el top-3, s'ubiquen al continent europeu.
Copenhaguen, al capdavant
La classificació mundial de ciutats amb millor habitabilitat és encapçalada per Copenhaguen, que assoleix la primera plaça després de tres anys ocupada per Viena. La capital danesa obté una puntuació total de 98 punts sobre 100, amb xifres perfectes en les categories d'estabilitat, educació i infraestructura.
La capital danesa és també reconeguda en altres rànquings similars, com el Happy City Index 2025 elaborat per The Institute for Quality of Life, el qual també lidera en primera posició. Aquest segon estudi posa en rellevància l'aposta de la ciutat per la formació, essent seu d'una de les universitats més ben valorades internacionalment —la Universitat de Copenhaguen— i un 20% de ciutadans amb formació postuniversitària. L'informe també remarca els esforços de la ciutat en assistència sanitària, amb una esperança de vida de 79,9 anys i una cobertura de 4,4 doctors per cada 1.00 habitants.
Copenhaguen també ha estat coronada aquest 2025 amb la medalla d'or al rànquing Open for Business, el qual avalua tant la inclusivitat de les ciutats per a les persones LGTBIQ+ com la seva competitivitat econòmica i l'obertura per iniciar-hi nous negocis. L'estudi assenyala que la capital danesa exemplifica “el dinamisme econòmic, una cultura de negocis vibrant, una infraestructura d'avantguarda, i pràctiques líders al món en sostenibilitat i inclusió”.
Viena manté el pols
Després de tres anys al capdavant de la classificació d'EIU, la capital austríaca ha cedit el lideratge a Copenhaguen, però manté una notòria segona plaça amb 97,1 punts, posició compartida amb Zúric. Els autors de l'estudi expliquen la caiguda arran de la davallada en seguretat que han suposat incidents com l'amenaça de bomba al concert de Taylor Swift previst per l'any passat, que va haver-se de cancel·lar per motius de seguretat. Amb tot, Viena aconsegueix puntuacions perfectes en educació, infraestructures i assistència sanitària, àmbit on aconsegueix superar la ciutat danesa.
La capital banyada pel Danubi se situa en 12a posició al Happy City Index 2025, el qual defineix la ciutat com “un far de patrimoni cultural, estabilitat econòmica i desenvolupament urbà amb visió de futur”. L'estudi de the Institute for Quality of Life aporta dades que validen la millor posició de la capital austríaca respecte a Copenhaguen en termes de salut: una esperança de vida de 80,2 anys i una disponibilitat de 5,5 doctors per cada 1.000 habitants. La sostenibilitat i accessibilitat del transport és un altre dels punts forts de Viena, amb un 86% dels vehicles públics adaptats per a persones amb discapacitats motores i un 74% de la mobilitat impulsada per energies renovables.
En una línia similar al Global Liveability Index 2025, l'enquesta de qualitat de vida de Monocle situa Viena com la cinquena millor ciutat per viure-hi del món, just després de Barcelona (al seu torn, superada per París, Madrid i Atenes). En aquest cas, la gran fortalesa que s'assenyala de la capital austríaca és la seva aposta clara per l'habitatge social, que representa el 60% dels habitatges de la població. De mitjana, els ciutadans dediquen un 21% dels seus ingressos al lloguer o la hipoteca de la llar, que tenen un preu de 3,87 euros el metre quadrat en el cas dels habitatges protegits, i de 10,4 euros al sector privat. D'acord amb Monocle, cada any es construeixen a Viena entre 6.000 i 7.000 nous habitatges socials.
Suïssa, representada per partida doble
Ja us avançàvem que Viena no és l'única posseïdora de la plata del rànquing, sinó que la comparteix amb Zúric. La novetat és que Suïssa aconsegueix col·locar no una, sinó dues ciutats dins del top 5, ja que la capital de la confederació, Ginebra, és cinquena amb una puntuació de 96,8 punts, a només tres dècimes de les altres dues. L'estudi dona a totes dues ciutats puntuacions perfectes, de 100 sobre 100, en educació i assistència sanitària, i les mateixes notes en infraestructures (96,4) i estabilitat (95), però Zúric destaca lleugerament per sobre de Ginebra en cultura i ambient.
La distància entre ambdues ciutats és més destacada en altres classificacions, com el Happy City Index 2025, que col·loca Zúric en segona posició, just darrere de Copenhaguen, però Ginebra en la vintena. De la primera, l'estudi en destaca especialment el seu lideratge en educació i innovació, tant per tenir universitats dins del top 50 mundial com per l'accessibilitat de cara a la població, que només dedica un 2,9% dels ingressos a cobrir els costos dels estudis. En el cas de Ginebra, se'n destaca el seu nivell d'assistència sanitària: el 100% de la població de cobertura mèdica, l'esperança de vida s'enfila fins als 83,8 anys i la ciutat té una disponibilitat de 4,5 doctors per cada 1.000 habitants.
Ambdues ciutats destaquen també en el Smart City Index 2025 de l'International Institute for Management Development (IMD), ocupant la primera i tercera plaça, respectivament. Com bé diu el seu nom, aquest estudi analitza els factors econòmics i tecnològics, però també humanitaris, de les poblacions en el seu camí a convertir-se en ciutats intel·ligents, una etiqueta que a Suïssa demostren tenir més que assentada. Tanmateix, tota aquesta aposta per la innovació també té un efecte de desequilibri: Ginebra és la 12a ciutat més cara per viure-hi del món i, al seu torn, la 22a ciutat amb més milionaris, d'acord amb les xifres de l'estudi World’s Wealthiest Cities Report 2025 de Henley & Partners. Zúric no apareix al primer rànquing, però és la 20a ciutat amb més milionaris del món.
El convidat, Austràlia
Entre Dinamarca, Àustria i Suïssa, Europa aconsegueix copar el top 5 del rànquing de The Economist, però no totes les posicions són ocupades per ciutats europees —o sí, si fem cas d'Eurovisió—. Austràlia és el ‘país convidat’ a la part alta de la taula, on aconsegueix colar Melbourne com a quarta ciutat mundial amb millor habitabilitat, amb una puntuació global de 97 punts i marques perfectes en assistència sanitària i educació. De fet, més enllà del top 5, Austràlia aconsegueix classificar dues altres ciutats al top 10 del rànquing: Sydney, que és sisena amb 96,6 punts, i Adelaide, novena amb 95,9 punts.
De l'oceà Pacífic també provenen dues altres ciutats que destaquen dins del top 10: la japonesa Osaka i la neozelandesa Auckland, empatades totes dues en setena posició amb 96 punts. Per tancar el top 10, cal viatjar fins a l'Amèrica del Nord, a la costa del mateix Pacífic, per aterrar a Vancouver, la tercera ciutat més gran del Canadà, que és desena amb 95,8 punts.