El diccionari normatiu de la llengua catalana defineix el verb rebre amb els significats següents:
· Algú, prendre, acceptar (allò que li és donat, ofert, tramès, pagat, etc.). Rebre un present. Rebre una cosa en préstec, en penyora. Rebre una gratificació. Rebre el preu dels seus serveis.
· Arribar a algú (allò que li és adreçat, tramès, etc.). Rebre, un destacament, reforços. Rebre una carta, un paquet. Rebre un missatge.
El verb recepcionar, en canvi, té un sentit específic en dret administratiu, derivat d’aquest rebre més genèric:
· Rebre un lliurament, comprovar-lo i registrar-ne l'acceptació. Per exemple: recepcionar la documentació, recepcionar una comanda o recepcionar material.
Es tracta d’un verb normalitzat en català, ja fa uns anys, perquè afegeix matisos al significat del verb primitiu (rebre): concretament, la idea de comprovar el lliurament i de fer explícita aquesta recepció. En obres lexicogràfiques franceses (réceptionner) i castellanes (recepcionar) també es documenta una forma verbal paral·lela al català.
La forma recepcionar és un verb anomenat verb de segona generació o verb postnominal, és a dir, que s’ha format a partir d’un substantiu (en aquest cas, recepció) que ja deriva, al seu torn, d’un verb (rebre).
La formació de verbs de segona generació és un recurs compartit per les llengües romàniques
La formació de verbs de segona generació és un recurs compartit per les llengües romàniques, i en català ja es documenten altres verbs semblants. Per regla general, convé evitar l’existència de dues formes verbals vinculades a un mateix substantiu si aquests dos verbs són sinònims o redundants (evitem, per tant, *decepcionar, *tensionar o *traïcionar perquè ja tenim decebre, tensar i trair amb el mateix significat). Tanmateix, els verbs de segona generació es poden considerar justificats en els dos supòsits següents:
1. Quan la forma verbal de primera generació s’ha perdut o ha caigut en desús en la llengua actual. Per exemple, flexionar (derivat de flexió), en substitució de flectir, o reverenciar (derivat de reverència), en substitució de reverir, que sonen arcaics.
2. Quan el verb de segona generació té un significat diferent del de primera generació, hi afegeix un matís o és una forma verbal pròpia d’un llenguatge d’especialitat. És el cas de recepcionar i d’altres verbs, com ara:
annexar > annexió > annexionar
fondre > fusió > fusionar
promoure > promoció > promocionar
reglar > reglament > reglamentar
revoltar > revolució > revolucionar
Podeu consultar aquest terme al Cercaterm.