La casualitat ha volgut que el mateix dia que el Govern anunciés la seva intenció d’ampliar el certificat covid a l’hostaleria, els gimnasos i les residències, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, presidís la presentació del número 84 de la Revista Econòmica de Catalunya del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC). Economia, salut, educació i els efectes de la pandèmia sobre aquests àmbits són els temes dels articles de la publicació, centrada en els efectes sobre la cohesió i les desigualtats socials de la covid-19 i la crisi econòmica. En el que ha sigut el primer acte del nou degà del CEC, Carles Puig de Travy, la dissecció de l’evolució de l’economia i les desigualtats que genera han estat protagonistes. En paraules de Travy, “sense economia no hi ha salut i sense salut tampoc hi ha economia”. Paraula d’auditor.
Les auditories acostumen a revisar, examinar, avaluar i proposar recomanacions. Una tasca similar és la que s’ha dut a terme durant la presentació del número 84 de la Revista Econòmica del CEC. Un dels diagnòstics és que el binomi pandèmia-crisi ha agreujat els índexs, ja per si desiguals, de cohesió social, equilibri de rendes, educació i salut. “Sempre havíem dit que l’economia havia de sostenir la salut i ara ens adonem que una mala salut posa en risc l’economia”. L’afirmació del director de la Revista Econòmica de Catalunya i col·legiat de mèrit del CEC, Guillem López Casasnovas, han servit per donar via lliure al debat que ha marcat l’acte: la convivència entre salut i economia i com lluitar contra els estralls que deixa la pandèmia.
Invertir en educació o en salut?
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha fet una primera aproximació. “No sabem com atacar les desigualtats des del sistema econòmic”. Davant de l’evidència, igual que faria un auditor, ha arribat l’hora de proposar mesures o possibles solucions. “Hem de reforçar els pilars del benestar, com l’educació i la salut, que són redistribuïdores de la renda”. En un dia especialment significatiu, Argimon s’ha atrevit a fer una petició valenta. “Si tenim un euro seria millor invertir-lo en educació que en salut”. En un context de contagis a l’alça i on els experts ja parlen d’una sisena onada de la covid-19, Argimon ha assenyalat la importància del certificat covid, sempre que sigui temporal i no afecti activitats bàsiques, com una eina per “anar normalitzant la situació amb totes les mesures de prevenció necessàries”. Tot i la necessitat de justificar la mesura, el conseller ha reconegut que aquesta atempta contra els drets i llibertats i per tant ha de ser validada pels jutges. Respecte al futur immediat, ha parlat clar, assegurant que “no contempla que els pressupostos de 2022 no incloguin un fons per la covid o per atendre l’augment de casos de salut mental”. De nou, el binomi economia i salut. “Sense economia no hi ha salut i a l’inrevés”.
Ramos: "Sense educació no hi ha economia i sense educació hi ha menys salut"
Un tercer convidat al debat ha sigut l’educació i les desigualtats que ha causat durant la pandèmia. “Sense educació no hi ha economia i sense educació hi ha menys salut”. Així ha iniciat la seva intervenció el catedràtic al Departament d'Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) i autor d’un article a la revista, Raúl Ramos. En la seva anàlisi sobre els efectes del tancament de les escoles i la necessitat d’impartir les classes virtualment, ha afirmat que “malgrat l’escassa evidència disponible, tot apuntaria que no s’han assolit els mateixos resultats educatius que en presencialitat i que el fenomen seria més greu entre les famílies de baix nivell socioeconòmic”.
Enfortir les polítiques públiques per reduir els impactes de la pandèmia és una recepta comuna que han defensat els economistes del CEC. De moment, analitzant els efectes distributius sobre la renda de les mesures de les administracions, les conclusions són una mica decebedores. Les polítiques públiques encara no han sigut capaces de compensar les desigualtats que han agreujat la pobresa i la cohesió social.
En l’economia, en la salut i en l’educació, la pandèmia ha ocasionat pèrdues. Del conjunt de mesures aplicades, els diferents articles de la revista del CEC evidencien una heterogeneïtat en la seva eficàcia, un impacte diferencial i unes ferides més profundes en les famílies amb un baix nivell socioeconòmic. La inversió pública, sense un reforç dels serveis essencials, sembla que no serà suficient per evitar les tensions en l’ocupació, els ingressos, el sistema educatiu i les xarxes de protecció social.