• Economia
  • El risc de pobresa o exclusió social a Catalunya puja al 24,8% el 2025

El risc de pobresa o exclusió social a Catalunya puja al 24,8% el 2025

El risc de pobresa va assolir el 18,9% de la població, 1,5 punts més que el 2024

La població en risc de pobresa o exclusió s'incrementa 8 dècimes respecte a 2024 | iStock
La població en risc de pobresa o exclusió s'incrementa 8 dècimes respecte a 2024 | iStock
Redacció VIA Empresa | Europa Press
05 de Febrer de 2026 - 01:22

El 24,8% de la població de Catalunya es trobava en risc de pobresa o exclusió social el 2025, fet que suposa un augment de 8 dècimes respecte al 2024, quan la taxa es va situar en el 24%, segons les dades publicades aquest dijous per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

 

Aquesta taxa, coneguda com a AROPE i alineada amb els objectius de la Unió Europea per al 2030, inclou les persones que es troben en almenys una de les tres situacions que la conformen: risc de pobresa, privació material i social severa o baixa intensitat laboral a la llar.

En concret, el risc de pobresa va assolir el 18,9% de la població, 1,5 punts més que el 2024, mentre que el 8,9% va declarar trobar-se en situació de privació material i social severa, 3 dècimes més, i, per altra banda, la baixa intensitat en l'ocupació va afectar el 5,9% de la població, dues dècimes menys que l'any anterior.

 

El risc de pobresa o exclusió social va augmentar de forma notable a les llars amb fills, que van registrar una taxa del 30,8%, 2,3 punts més que l'any anterior.

Per grups d'edat, els menors de 16 anys presenten la taxa AROPE més elevada, amb un 36,1%, cosa que representa un increment d'1,3 punts; entre la població de 16 a 64 anys, la taxa es va situar en el 24,5%, 9 dècimes més, mentre que entre les persones de 65 anys o més va assolir el 17,3%, 3 dècimes per sobre del 2024.

Segons el tipus de llar, el risc de pobresa o exclusió social va disminuir lleugerament en les llars sense fills dependents, fins al 18,7%, mentre que va augmentar de forma notable en les llars amb fills, que van registrar una taxa del 30,8%, 2,3 punts més que l'any anterior.

En relació amb la nacionalitat, i considerant només la població de 16 anys o més, la taxa AROPE va ser del 48,6% entre les persones de nacionalitat estrangera, fet que suposa un augment de 5,9 punts en un any; en canvi, entre les persones de nacionalitat espanyola, la taxa es va reduir fins al 17,2%, 4 dècimes menys.

Situació laboral

La situació laboral també marca diferències significatives: les persones a l'atur van presentar una taxa AROPE del 55,2%, enfront del 16,4% de les persones ocupades, amb augments interanuals de 5,7 punts i dues dècimes, respectivament.

Quant a les condicions de vida, el 35,5% de la població va manifestar no poder afrontar despeses imprevistes de 900 euros, mentre que el 47,3% va assegurar arribar a final de mes amb algun grau de dificultat, encara que aquesta xifra es va reduir 3 dècimes respecte a 2024, i el 9,2% va declarar fer-ho amb molta dificultat.

Quant a les condicions de vida, el 35,5% de la població va manifestar no poder afrontar despeses imprevistes de 900 euros.

Els ingressos mitjans nets de les llars catalanes es van situar en 43.889 euros el 2024, un 4,6% més que l'any anterior, mentre que la renda mitjana per persona va assolir els 17.262 euros, amb un increment del 4,3%, segons l'Enquesta de Condicions de Vida.

Transferències socials

Les transferències socials incrementaren la renda inicial de les llars un 31,9%, i 6 de cada 10 llars reberen algun tipus de prestació, encara que, així i tot, la desigualtat augmentà lleugerament, amb un índex S80/S20 de 4,7 i un índex de Gini del 29,1%.

Per últim, el llindar de risc de pobresa per a llars unipersonals es va situar en 13.862 euros anuals el 2025, un 4,1% més i, abans de les transferències socials, la taxa de pobresa arribava al 40,4%, percentatge que es va reduir al 18,9% després de comptabilitzar totes les prestacions.