El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha anunciat la celebració, l’abril del 2023 a Barcelona, del Primer Congrés Català del Treball, que portarà el títol “Els treballs en una nova economia per a la vida”. Ho va explicar durant la cloenda del col·loqui “El futur dels treballs”, organitzat pel Departament al Col·legi d’Economistes de Catalunya i que ha comptat amb la participació de Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies entre 2016 i 2017, i Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement entre 2010 i 2016, a més del propi conseller Torrent.
El món laboral viu un moment de grans canvis arreu del món. La incorporació d’avenços tecnològics disruptius incideix progressivament en les formes de treball, en la tipologia de les ocupacions, en les habilitats laborals requerides i, fins i tot, obre la porta a replantejar la posició del treball productiu en el nostre model socioeconòmic.
En aquest context, el Departament d’Empresa i Treball prepara el Primer Congrés Català del Treball, per tal d’impulsar un espai de reflexió sobre el futur dels treballs i les principals tendències que el marcaran, les dinàmiques a nivell mundial i les implicacions que poden tenir per al nostre país. El congrés permetrà, igualment, esdevenir el punt de trobada de referents acadèmics, socials, polítics i econòmics a nivell nacional i internacional, generar sinergies, i debatre les necessitats d’actuació des de les polítiques públiques. I tot això, amb l’objectiu de nodrir l’Estratègia Catalana del Treball 2030, que el Departament té previst elaborar com un instrument per fer front als reptes que encara el nostre país en l’àmbit laboral durant els propers anys.
Genís Roca, Judit Vall, Miquel Puig, Sara Moreno, Anna Ginès, Ivan Miró, Ignasi Beltran, Dolors Bassa i Andreu Mas-Colell conformen el comitè científic que assessora el Departament
Està previst que aquest primer Congrés Català del Treball se celebri a finals del mes d’abril de 2023 a Barcelona. L’organitza el Departament d’Empresa i Treball amb l’assessorament d’un comitè científic de caràcter plural i eminentment acadèmic format per Genís Roca, Judit Vall, Miquel Puig, Sara Moreno, Anna Ginès, Ivan Miró, Ignasi Beltran, Dolors Bassa, Andreu Mas-Colell i Gemma Ubasart, que ha participat en el comitè fins al seu recent nomenament com a consellera de Justícia, Drets i Memòria. Els eixos temàtics que es tractaran al congrés es divideixen en set blocs: Passat, present i futur dels treballs; la implicació dels estats en els treballs; La formació com a factor clau; L'organització del temps de treball i el debat sobre la jornada laboral; Cap a una jornada laboral de quatre dies?; Condicions de treball per a una societat justa i diversa; Els treballs en una economia social i solidària; i, finalment, La representació col·lectiva al segle XXI.
Futur dels treballs
Per anunciar la celebració del congrés, el Departament d’Empresa i Treball va organitzar el col·loqui “El futur dels treballs”, en el que Torrent, Bassa i Mas-Colell van respondre les preguntes d’Albert Closas, director del programa Valor Afegit de TV3, i van debatre sobre temes com els nous conceptes de treball, la formació de les persones treballadores davant d’un mercat laboral en contínua transformació, i el repartiment del temps de treball, la conciliació i la compartició dels èxits.
Durant el col·loqui, el conseller Roger Torrent va explicar la necessitat d’un nou pacte de rendes davant dels canvis que afrontarà el món laboral: “Una major automatització comporta més productivitat, i teòricament, millors salaris. Però el que hem vist històricament és un desacoblament entre productivitat i salaris. Ens trobem en un període de canvi de model productiu i el que necessitem és un nou pacte social i polític de redistribució de la riquesa i del treball, unes noves regles del joc amb mirada global a tots els reptes que fa un anys no existien”.
En aquest sentit, el titular d’Empresa i Treball va apostar per “buscar una fórmula de flexiseguretat, amb uns salaris mínims que permetin viure dignament, acompanyats d’altres polítiques socials que donin seguretat a les persones treballadores durant tota la trajectòria vital. I aquest acord s’ha de construir des del diàleg social”.
Dolors Bassa, per la seva banda, va insistir en la necessitat d’integració de la formació: “Continuem parlant de dos sistemes, d’un d’educatiu i d’un altre de formatiu en el món laboral. Això és obsolet, hauríem de crear un únic sistema al llarg de tota la vida, integrar l’ensenyament, la formació professional, la dual, la formació ocupacional i la continua, que tothom hi pugui accedir al llarg de tota la vida, segons la situació en què es trobi. Hem d’esdevenir una societat de l’aprenentatge constant”. Així, va recordar que “persones treballadores i empreses han d’entendre clarament que la formació és una inversió, per a uns per arribar a tenir el talent que es requereix, i per als altres, justament per retenir aquest talent. Hem de tenir en compte que la meitat de les feines que existeixen avui dia no hi seran en el futur, i seran substituïdes per d’altres de noves”.
Finalment, en opinió d’Andreu Mas-Colell el sistema “s’encamina cap a un principi de flexibilitat amb assegurança, on els treballadors puguin escollir tant les hores de treball setmanal com al llarg de la vida i el moment de la jubilació. Una responsabilitat política clau serà assegurar que hi hagi feina per tothom, i també garantir a les persones treballadores la formació adequada que requerirà el mercat de treball”.