Espanya avança en la millora del seu panorama salarial, amb una tendència a l'alça que també arriba als nivells directius. Tot i que el país continua per sota de la mitjana europea en matèria retributiva, les últimes dades de l'INE revelen que, en el primer trimestre del 2025, els sous van augmentar un 3,8%, per sobre de la inflació (al voltant del 2 %). En el cas dels alts executius de l'Ibex-35, el creixement ha estat encara més destacat, amb un increment proper al 5% respecte al 2024, segons els Informes Anuals de Retribució (IAR) presentats per les mateixes companyies.
La mitjana de creixement salarial prevista per a aquests perfils se situa en el 5%, tot i que un 9% de les companyies ha proposat pujades de fins al 30%. Mentrestant, el 70% manté sense gairebé canvis les seves estructures retributives (+/- 3%). En aquest context, el salari mitjà d'un directiu a Espanya va ser el 2024 un 459% superior al salari mínim interprofessional, que és de 15.876 euros anuals.
El salari mitjà d'un directiu a Espanya va ser el 2024 un 459% superior al salari mínim interprofessional, que és de 15.876 euros anuals.
Malgrat els avenços en matèria de lideratge, la bretxa de gènere en les posicions directives continua sent significativa. Segons un estudi d'EADA i ICSA, només el 9,2% de les direccions generals a Espanya estan ocupades per dones, cosa que posa de manifest el repte pendent d'impulsar una representació més equilibrada en l'alta direcció.
Espanya forma talent directiu, però no el reté
La qüestió determinant ja no és només quant es paga, sinó on. Tot i que Espanya compta amb talent directiu altament qualificat, el seu mercat resulta cada vegada menys competitiu en comparació amb altres països europeus. Especialment en sectors com el farmacèutic o el tecnològic, on les empreses nacionals operen amb menys volum i ofereixen paquets retributius inferiors.
Només el 9,2% de les direccions generals a Espanya estan ocupades per dones
Les dades ho confirmen: segons PayScale, un CEO cobra de mitjana 250.000 euros l'any a Espanya. A Itàlia la xifra puja a 270.000 euros, a França a 400.000 euros, als Països Baixos a 420.000 euros, al Regne Unit a 550.000 euros i a Alemanya arriba als 600.000 euros. És a dir, un directiu alemany guanya més del doble que un d'espanyol. Aquest context retributiu també posa en valor la capacitat d'Espanya per formar líders altament competitius a escala global. Casos com els de Pablo Isla (Nestlé) o Ramón Laguarta (PepsiCo) reflecteixen el reconeixement internacional del talent directiu espanyol i la seva creixent presència al capdavant de grans multinacionals.
El salari ja no és suficient
A mesura que canvia el perfil del directiu, també ho fan les seves prioritats. Especialment entre els menors de 45 anys, la retribució econòmica ha deixat de ser el principal factor de decisió. Avui, els executius joves valoren més l'autonomia, la flexibilitat horària i geogràfica, el propòsit de la companyia i la possibilitat de treballar des d'un altre país o en model híbrid, que els permeti compatibilitzar responsabilitats laborals i personals.
L'últim informe de Zoom ho confirma: més del 90% dels líders enquestats prefereix un entorn híbrid o remot davant d'un d'exclusivament presencial. Quan se'ls pregunta per l'organització ideal del temps, la mitjana desitjada és d'un 60% en remot i un 40% presencial. Aquesta nova realitat exigeix a les empreses revisar les seves polítiques si volen ser atractives per al talent més jove i dinàmic.
A més del model de treball, els plans de compensació diferida, la salut mental, el benestar físic, el reconeixement professional i les oportunitats de desenvolupament s'han consolidat com a elements decisius en la captació i fidelització del talent executiu. Segons NFP, el 92 % dels directius considera que els plans de compensació a llarg termini ajuden a retenir els perfils clau.
Un altre error habitual és l'absència de participació accionarial. Segons Mercer, tot i que el 96,6% de les empreses ofereix incentius a curt termini als seus directius, només el 54% inclou plans d'accions. Aquesta xifra, tot i que superior al 51% del 2023, continua sent insuficient si es compara amb altres mercats més madurs en matèria de retribució variable.