La salut ha estat tradicionalment un dels sectors forts de Catalunya, fins al punt que les ciències de la vida representen ja el 8% del PIB del territori. Un “motor d’innovació i avenç social del país”, en paraules de la regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, que ha rebut 2.100 milions d’euros d’inversió estrangera directa entre 2020 i 2024 i que es concentra majoritàriament a la capital: “Som la segona ciutat mundial en nombre d’assajos clínics per milió d’habitants, la quarta en volum de producció científica a Europa i la tercera més atractiva d’Europa per a startups”.
Dins del camp, la salut digital és una de les especialitzacions que despunta amb més força, amb un ecosistema de 386 empreses que facturen conjuntament 633 milions d'euros i ocupen 5.300 professionals a Catalunya, segons un informe elaborat per Acció i el Barcelona Health Hub (BHH). Aquesta darrera entitat és també l’organitzadora del Barcelona Health Revolution Congress, l’esdeveniment anual celebrat aquests dies al Recinte Modernista de Sant Pau que deixa clar un fet: de totes les innovacions que orbiten al voltant de la salut, la intel·ligència artificial torna a ser, com en tants altres sectors, la principalment tecnologia que està canviant el paradigma actual.
Aquesta incidència dels algoritmes complexos és ja avançada per l’informe d’Acció, segons el qual el 41,5% de les companyies del sector ja han implementat la tecnologia en la seva operativa. “La IA està impactant la indústria, i ens impactarà encara més, perquè estem només als inicis”, ha corroborat el president del Barcelona & Madrid Health Hub i CEO i cofundador de Mediktor, Cristian Pascual.
Una tecnologia amb tota mena de possibilitats, però que també suscita dubtes en la seva aplicació, particularment en la variant generativa i vinculada als grans models de llenguatge. La gran preocupació de la indústria és l’excés d’al·lucinacions (informacions falses o inventades) de les principals aplicacions: “En els darrers models de ChatGPT han crescut fins a un 48%, i això no és bo, sobretot si penses en salut”. Pascual ha incidit en les precaucions que cal adoptar abans d’implementar qualsevol sistema intel·ligent en l’àmbit de la salut, que inclouen la validació clínica efectuada per professionals, la supervisió de la seva aplicació per part de personal mèdic, el blindatge de la privacitat i les dades personals i el compliment de totes les normatives vinculades. “Assegurem-nos que el futur de la salut és digital, però també més accessible, humà i connectat”, ha demanat al sector. Uns objectius per als quals, ha avançat, des del hub treballen per oferir una solució que ajudi els inversors a identificar totes aquelles empreses que compleixin amb tots els factors citats anteriorment.
Pascual (BHH): “Assegurem-nos que el futur de la salut és digital, però també més accessible, humà i connectat”
De la predicció d’ictus a deixar de fumar
Un dels exemples presentats al congrés sobre les aplicacions d’IA que ja s’estan fent un lloc al mercat sorgeix d’una de les principals entitats catalanes de referència en aquesta tecnologia, el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Es tracta de One Care AI, una spinoff del BSC que neix per donar una nova dimensió als mètodes actuals de predicció d’ictus. “Els ictus són la segona causa principal de mort al món i la primera de discapacitats”, ha remarcat la investigadora postdoctoral de l’Institut de Recerca de Sant Pau, Natalia Cullell Fornés, qui també n’ha destacat l'impacte econòmic: “S’espera que el seu cost creixi un 44% d’aquí a 2040”.
Tradicionalment, una de les maneres més habituals de detectar possibles ictus és a través d’electrocardiogrames (ECG), amb els quals se cerquen arrítmies —concretament, fibril·lacions auriculars—. Tanmateix, la malaltia “té unes causes que no estan relacionades únicament amb el cor”, ha assenyalat l’enginyer computacional del BSC i cofundador de One Care AI, Daniele Lezzi, sinó que també hi ha “factors genòmics i proteòmics” no vinculats a les arrítmies que permeten identificar un futur ictus.
La voluntat de One Care AI és precisament tenir en compte tots els possibles indicadors per ser més capaços de prevenir vessaments cerebrals. Per fer-ho, l’equip ha entrenat un model d’intel·ligència artificial amb dades de persones que han tingut ictus i han estat diagnosticades a través de cardiogrames, però també amb informació genòmica —de l’ADN— i de biomarcadors —proteïnes en sang— que permetin identificar patrons. La voluntat és que la plataforma pugui aprofitar la popularització de les polseres digitals de monitoratge de salut i activitat física, que tot sovint poden reproduir a petita escala les funcionalitats d’un ECG, per detectar el risc d’ictus de les persones i avisar-les amb antelació. La novetat és que, gràcies als patrons trobats a través d’IA, els indicadors no es limitaran als vinculats a les arrítmies, sinó també a la d’altres causes identificades en els pacients estudiats.
One Care AI és una 'spinoff' del BSC que desenvolupa un model predictiu d'IA basat en cardiogrames, informació genòmica i biomarcadors per detectar futurs ictus
Un altre cas que demostra les possibilitats de la intel·ligència artificial en salut és el de la farmacèutica barcelonina Gebro Pharma, part del grup austríac Gebro, que ha desenvolupat un assistent intel·ligent per acompanyar les persones amb tabaquisme. “Deixar de fumar no és només un repte físic; molts pacients tenen dependència emocional a hàbits i moments específics de la rutina”, ha explicat la tècnica de comunicació i recursos humans de la companyia, Amanda Talán. Per donar suport a aquest procés, l’empresa ha dissenyat una solució integrada que combina una medicació, Zandraquet, per tractar la dependència a la nicotina, amb un xatbot, anomenat Sandra, que “dona suport emocional, monitoratge i motivació”.
L’equip que ha treballat en Sandra ja acumulava experiència en el camp de la intel·ligència artificial, ja que havien treballat en el bot conversacional Déjalobot, una iniciativa similar testada en assajos clínics. La nova aplicació va un pas més enllà, oferint una experiència personalitzada des del principi gràcies a un qüestionari on es demana diverses informacions a l’usuari. Durant els tres mesos en què el xatbot acompanya la persona, aquest envia periòdicament missatges i recomanacions que li permeten fer el monitoratge abans esmentada, però l’usuari també pot iniciar conversa quan així ho desitgi.
El xatbot Sandra de Gebro Pharma acompanya les persones que volen deixar el tabac amb "suport emocional, monitoratge i motivació"
Un aspecte que Talán ha subratllat és que Sandra no es basa en intel·ligència artificial generativa; l’algoritme que l’opera permet personalitzar les comunicacions i planificar quan i com enviar-les, però tots els missatges estan redactats i programats amb la col·laboració d’experts mèdics i associacions per deixar de fumar. “No té al·lucinacions”, deixa clar. A més, l’eina no es limita al xatbot, sinó que també ofereix altres recursos de valor per als usuaris, com infografies, vídeos i consells d’experts, així com una calculadora que permet calcular l’estalvi econòmic que s’aconsegueix en deixar el tabac.
La importància de les dades
Un dels elements que va intrínsecament lligat al desenvolupament de solucions d’intel·ligència artificial és la disponibilitat de dades de qualitat, ordenades i en les condicions òptimes per poder entrenar els algoritmes. I aquestes condicions no són de tan fàcil compliment com podrien semblar d’entrada: el mateix informe d’Acció assenyala com un dels principals obstacles que tenen els hospitals catalans a l’hora d’implementar noves tecnologies és la interoperabilitat dels sistemes i les dificultats tècniques dels processos. Aquest és el cas, per exemple, del Casa Sollievo della Sofferenza, un hospital de San Giovanni Rotondo (Apulia, Itàlia) que volia aprofitar les dades clíniques que tenia emmagatzemades per participar en projectes de recerca científica, però que es trobava amb l’impediment (o salvaguarda) de l’estricta llei italiana en matèria de protecció de dades.
És en aquesta mena de problemes que s’especialitza l’empresa novaiorquesa Briya, creadora d’una plataforma digital que s’encarrega d’estandarditzar totes les dades clíniques dels hospitals i posar-les a punt per ser emprades en diferents projectes d’investigació i desenvolupament. El director de vendes i aliances de la companyia, Rami Kahan, ha explicat com ataquen principalment tres “colls d’ampolla” amb què s’enfronten els centres mèdics: el fet que treballen amb diferents sistemes tecnològics i bases de dades, les dificultats a l’hora d’anonimitzar la informació per poder treballar amb ella sense problemes de privacitat i el compliment de les diverses normatives i lleis nacionals i supraestatals.
Aquests tres reptes són els que Briya soluciona amb la plataforma: estandardització de formats, anonimització i compliment legislatiu. El procés, a més, no només fa coincidir totes les dades clíniques a escala interna de l’hospital, sinó que aplica el mateix criteri per a tots els seus clients, de manera que facilita la col·laboració entre centres en investigacions conjuntes, atès que les dades seguiran el mateix format. A més, la companyia també ha implementat un xatbot operat, un cop més, per IA, a través del qual els encarregats de l’hospital poden comunicar-se de manera més natural amb l’eina, la qual els va guiant pas a pas en el procés.
Empoderar els pacients amb la telemedicina
Malgrat la preponderància de la intel·ligència artificial, no es tracta, ni de bon tros, de l’única tecnologia assentada dins del sector de la salut digital. De fet, d’acord novament amb l’estudi d’Acció, la principal tecnologia amb què estan treballant avui dia els hospitals catalans no és la IA, sinó la telemedicina, una tècnica que engloba tres de les grans oportunitats que aquests centres veuen en la implementació d’innovació tecnològica: l’optimització i eficiència dels sistemes, la possibilitat d’oferir una medicina més personalitzada i l’empoderament del pacient.
Són diverses les companyies catalanes que treballen en aplicacions concretes dins d'aquesta àrea, i de totes elles destaca el cas de Rehabilify, un projecte conjunt d'Eurecat, l'Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol i l'empresa mataronina Doole Health que vol esdevenir una plataforma integral de telerehabilitació. La iniciativa busca que "les persones puguin fer la rehabilitació des de casa, sense haver de desplaçar-se al centre hospitalari, especialment en àrees on la comunicació és complicada", explica la directora de projectes de l’àrea d’Innovació i Salut Digital d’Eurecat, Ana Tost.
Rehabilify ofereix una plataforma integral de telerehabilitació que incorpora solucions de tercers dins d'una única aplicació
Finançada amb fons europeus del programa Horizon 2020, Rehabilify es presenta com una solució única que integra totes funcionalitats que professional clínic i pacient necessiten per comunicar-se entre ells: des de les més bàsiques, com un xat, fins a una eina per prescriure exercicis o una agenda amb recordatoris de medicació i consells de vida saludables. "Treballem amb set patologies diferents", assenyala Tost, una selecció que inclou malalties cardiovascular com els ictus, insuficiències respiratòries i problemes en malucs o genolls, entre altres.
Amb tot, l'element diferencial de Rehabilify és la seva vocació de marketplace. I és que l'aplicació no només permet als clínics prescriure els exercicis triats per ells, sinó també fer servir solucions de tercers, com poden ser les de la companyia catalana DyCare o la de la basca TRAK. "Els clínics que tenen Rehabilify poden consultar del catàleg, pensar 'm'interessa prescriure això al meu pacient' i prescriure-ho directament des de l'aplicació, de manera que el pacient, amb una única aplicació, pot tenir totes les solucions", explica la directora de projectes d'Eurecat. El projecte es troba en aquests moments en fase de constitució com a spinoff independent i està testant la solució amb una prova pilot en zones rurals del nord d'Aragó, d'Irlanda i de Coïmbra (Portugal).