Catalunya prepara els últims detalls per la Diada de Sant Jordi, amb la voluntat de consolidar la recuperació postpandèmica. En aquest sentit, la previsió de la Cambra del Llibre de Catalunya i el Gremi de Llibreters de Catalunya és igualar o superar la facturació obtinguda durant l'edició del 2022 (22,5 milions d’euros).
A Barcelona s’ha autoritzat la instal·lació de 320 parades (+11,5%) i uns 213 punts de signatures. “Més enllà de les peticions d’empreses catalanes, també tenim sol·licituds d’arreu de l’Estat i de l’estranger”, exposa Marià Marín, gerent del Gremi. El sector estima que les vendes en català de la Diada representen un 20% de la facturació global de l'any.
Per la seva banda, els floristes calculen unes vendes de sis milions de roses. Més del 90% d’aquesta planta procedeix de Colòmbia, Equador i Holanda. La producció local, focalitzada al voltant del Maresme i Tarragona, només representa un 3% del negoci global. Una situació que s’atribueix, principalment, a la manca de relleus generacionals als vivers.
L’endemà de Sant Jordi pels autors
El 23 d’abril és el dia de l’any més esperat pels escriptors i escriptores. No tant per l’atenció mediàtica cap a les seves figures, sinó pel contacte directe amb la gent, mitjançant la signatura de llibres. La jornada acostuma a finalitzar amb l’espera per conèixer quin determinat autor ha ocupat les primeres posicions dels rànquings de vendes i una passejada pels actes gremials o institucionals.
A partir del dia 24 comença un altra realitat pels escriptors i escriptores, supeditant la seva supervivència a un concepte anomenat drets d’autor. Actualment, segons dades facilitades per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, un 15% dels escriptors en català viuen exclusivament de la literatura.
“És alarmant”, assegura Sebastià Portell en declaracions a VIA Empresa. L’AELC defensa els interessos de 1.740 escriptors i traductors d’arreu dels Països Catalans. “Acostumem a percebre al voltant d’un 10% de la venda de cada llibre i això dificulta molt poder viure dels drets d’autor”, afegeix el dramaturg i escriptor nascut a Ses Salines (Mallorca).
Trencament del consens amb les editorials
La situació de precarització dels autors “és palpable”. Des de la perspectiva de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, en els darrers anys, s’han trencat els consensos i les normes no escrites amb les editorials. “Percebem com, a través de contractes abusius, es forcen autors novells a retrocedir a xifres fins fa uns anys inèdits, com un 6 o un 8%”, declara Sebastià Portell.
En un altre ordre, l'il·lustrador Toni Galmés creu que en l'elaboració d’un llibre “hi ha moltes mans implicades i això vol dir que cada part acostuma a cobrar una xifra reduïda”. Dins d’aquest encreuament d’interessos, l’il·lustrador defensa que “sense l’autor no hi ha llibre, però després també et trobes que el distribuïdor reivindica el seu paper per fer arribar el llibre als punts de venda”.
Escriure en català, publicat l’any 2014, és el nom del darrer estudi professional de l’AELC per analitzar la situació dels escriptors i traductors del país. L’entitat ja treballa per presentar una versió actualitzada de la documentació, de cara a la tardor. “La tendència és una disminució de la proporció dels beneficis dels autors”, exclama el president.
Les claus per l’evolució del sector
Per contextualitzar la precarietat dels autors, Galmés veu necessari entendre que “el sector del llibre no ha fet cap canvi en la manera de treballar des de fa més de 100 anys”. Malgrat aquesta circumstància, l’AELC valora “positivament” les eines de professionalització (ajuts, beques i altres programes), però, a la vegada, reivindica més recursos, “siguin de l’àmbit públic o privat”.
(Galmés): "Un bon avançament no deixa de ser un símptoma de confiança cap a l'autor"
Habitualment, l’escriptor crea la seva obra i un cop finalitzada és quan acostuma a rebre una part important de la retribució econòmica. “Això provoca que molta gent ja es conformi cobrint despeses”, afirma Toni Galmés. Una bona opció, sota el criteri de l’il·lustrador, “és la seguretat d’un bon avançament. Més enllà de la xifra econòmica, no deixa de ser un símptoma de confiança cap a l’autor”.
Sense deixar l’esperit reivindicatiu, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana també aspira a “una gestió responsable i igualitària del sistema literari, així com creiem en la cadena de valor del llibre”. L’entitat exerceix un paper d’interlocutor davant l’administració pública per tractar aspectes vinculats a la fiscalitat o la gestió laboral.