Vista aèria d'una de les lones que han protagonitzat la Diada del 2017 | ACN
Vista aèria d'una de les lones que han protagonitzat la Diada del 2017 | ACN

Les deu plagues de la independència

El Govern espanyol vaticina que el procés sobiranista impactaria negativament sobre l'economia catalana que, tot i això, va com un coet

Les deu plagues d’Egipte cauran sobre Catalunya si s’independitza. Aquesta és la tesi repetida pel Govern espanyol amb el ministre d’Economia, Luis de Guindos, al capdavant. Però també les agències de qualificació auguren un futur negre per la República catalana. Unes amenaces i previsions que vaticinaven que el procés independentista enfonsaria l’economia catalana. Cosa que no ha passat. L’economia catalana segueix sent robusta tot i el procés.

Advertències

Moody's ha advertit sobre les conseqüències negatives per a l'economia catalana i espanyola que tindria la proclamació d’una Catalunya independent, un escenari que no creu que s’acabi produint i que seria “irracional”. El ministre d’Economia vaticinava que una hipotètica independència de Catalunya tindria un impacte important comercial i financer i podria comportar a una caiguda del PIB d'entre el 20 i el 30%.

Però també S&P i Fitch avisen que el principal risc pel deute sobirà espanyol és la independència catalana. Espanya té un deute d'1,1 bilions d'euros (100% del PIB) amb una qualificació d’aprovat, mentre que la nota de Catalunya es troba en bo escombraries amb perspectiva negativa, amb un deute de 75.400 milions (35% del seu PIB).

Guindos creu que Catalunya quedarà fora de la Unió Europea i de l’Eurozona i que això provocaria que "el 75% de la producció de les empreses catalanes quedaria subjecte a aranzels", una situació que no ocorre ni amb els productes noruecs, ni suïssos ni del Marroc. Guindos també creu que “s'hauria de crear una nova divisa”, un escenari totalment improbable, perquè cada país escull la moneda que li convé, com Andorra ha escollit l’euro. A més, Guindos, creu que “aquesta suposada moneda s’hauria de devaluar un 40%”, cosa que milloraria les exportacions catalanes i, per tant, tindria poca incidència sobre el PIB.

Com un coet

Sigui com sigui, l’economia ha fet el seu curs. I els empreses estrangers no sembla que hagin agafat les seves seus per endur-se-les més enllà de l’Ebre o el Sènia. I fins i tot noves empreses internacionals han anunciat que obren seus a casa nostra, tot i conèixer l’anunci del referèndum de l’1 d’octubre. La fortalesa de l’economia catalana no es veu afectada pels esdeveniments polítics.

El PIB català ha crescut trimestre rere trimestre per sobre de la mitjana espanyola i la taxa d’atur s’ha mantingut també marcadament per sota de l’espanyola durant tota la crisi. La darrera Enquesta de Població Activa del segon trimestre corrobora la tendència: l’atur a Espanya és del 17,22% i a Catalunya ha caigut fins al 13,2%. I també ha crescut la producció industrial, principal motor de l’economia i l’ocupació catalana.

Una altra de les plagues Bíbliques que auguren per Catalunya és que les empreses marxen en estampida. Res a veure. Grans empreses i multinacionals han anunciat que s’instal·len a Catalunya. Potser el cas més paradigmàtic és el d’Amazon, que ha anunciat que obrirà un centre de recerca i desenvolupament, a més del seu gran centre logístic al Prat de Llobregat. Però també Tesla, Thunder Power, Volkswagen i un llarg etcètera. I tot això amb els informes de Bank of America, Merrill Lynch, ING, Moody’s, JP Morgan o Goldman Sachs sobre la taula.

Pel que fa al comerç exterior, el terror de la secessió ni s’ha notat. Les exportacions catalanes funcionen com mai. Amb la crisi econòmica i la caiguda del consum intern, les empreses catalanes van entendre que el mercat internacional era on hi havia la clau del creixement. Les exportacions catalanes van aconseguir un rècord històric per sisè any consecutiu el 2016, quan van arribar als 65.142 milions d'euros, un 2% més en comparació de l'any anterior i la xifra més alta de la sèrie històrica.

A més, la inversió estrangera no ha parat de créixer en els darrers anys. L’any 2012 van arribar al Principat 2.690,7 milions d’euros. L’any passat aquesta xifra va arribar als 5.131,2 milions d’euros. En cinc anys la inversió s’ha disparat un 90%. I la tendència no s’atura. La inversió estrangera a Catalunya manté el seu bon ritme i en el primer semestre d'aquest any els recursos destinats per les empreses estrangeres s'han situat en 1.571,867 milions d'euros, cosa que suposa el 20,65% més que en el mateix període de l'any passat, segons les dades publicades pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

L’Executiu central afirma que les inversions internacionals s’efectuen perquè les empreses no es creuen que el procés d’independència sigui creïble, però també culpen del moviment independentista la deslocalització o moviments d’empreses. Una teoria que les patronals catalanes han desmentit per activa i per passiva. De fet, la mitjana de desaparició de seus fiscals de Catalunya va ser superior en el període 2008-2010, abans que s’iniciés el procés sobiranista.

Per la seva banda, mentre Catalunya ha anat retallant el dèficit de les seves finances d’un 2,88% el 2015 fins al 0,93% l’any passat, l’Estat espanyol no ha reduït ni un punt percentual el desquadrament del què ingressa i el que gasta en el mateix període. Tot això centrifugant les exigències de constricció pressupostària de Brussel·les a les Comunitats Autònomes i collant-les amb el Fons de Liquiditat Autonòmic. Així, paral·lelament, el deute de la Generalitat ha anat escalant posicions mentre l’Estat esdevenia el seu principal creditor, amb 50.626 milions d’euros.

La resolució mitjançant les urnes sembla totalment descartada per part del Govern de Mariano Rajoy. El ministre d'Economia i Competitivitat ha flirtejat amb la possibilitat de negociar un concert econòmic per a Catalunya -prèvia modificació constitucional-, però finalment ho ha descartat. Aquest concert resoldria una de les reivindicacions de l’independentisme: tenir la clau de la caixa i eliminar el dèficit fiscal. Un dèficit que el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha xifrat en 9.892 milions d'euros el 2014, l'equivalent al 5,02% del producte interior brut català, segons els càlculs del Sistema de Comptes Públics Territorialitzats. Una xifra que s’ha disparat un 38% de 2013 a 2014.

Més Informació
Goldman Sachs descarta que l'1-O tingui un impacte significatiu en l'economia
Guindos ofereix diners a la Generalitat si abandona l'1-O
Montoro xifra en 10.000 milions d'euros el dèficit fiscal català
Avui et destaquem
Comentaris