Com es mesura la productivitat a les oficines catalanes? Quants correus electrònics es responen al dia? És mal vist marxar puntual? O guanya punts qui allarga la jornada? En un context de sobrecàrrega de reunions i la dificultat de separar la part professional i personal, durant les últimes setmanes ha sorgit el nou llibre de Cal Newport, Slow Productivity, un best-seller en contra de la frenètica productivitat. I amb tres idees senzilles de portar a terme: fer menys coses, treballar a un ritme natural i obsessionar-se per la qualitat.
Per qui no conegui l'autor ni el concepte, Newport és un dels grans pensadors americans de moda. Professor de la Georgetown University, s'ha convertit en la gran revelació del 2024 amb el concepte Slow Productivity i el més important: com realitzar-nos professionalment sense esgotar-nos. Una de les crítiques de l'expert té a veure en com es mesura la productivitat. Després de dir adéu a l'esforç físic a gran part de les professions durant el segle XX, els directors de les empreses sovint "tendeixen a recórrer a l'esforç visible com a millor indicador de la producció". És el que es coneix com a pseudoproductivitat. És a dir, com més sembla que facis coses, més productiu sembla que ets. És més fàcil "intervenir en fils de correu electrònic", assenyala l'autor, "que no pas abaixar el cap i crear una nova estratègia atrevida".
Tres idees per l''Slow Productivity': fer menys coses, treballar a un ritme natural i obsessionar-se per la qualitat
En un context de teletreball en què sovint es pot treballar en qualsevol moment i en qualsevol lloc, sembla que la productivitat no tingui límits. D'aquí que molts dels empleats sentin que amb el treball en remot hi hagi una sobrecàrrega de missatges i reunions i que s'hagin dissolt els límits de la part professional i personal. Per tant, amb la filosofia de l'Slow Productivity es busca "un treball significatiu de manera sostenible".
La trampa del multitasking
Fer moltes coses a la vegada estressa el cervell. És el que es coneix com a multitasking i que tant se sol·licita en els requisits de les ofertes laborals. De fet, el cervell treballa millor al seu ritme natural i necessita temps per arribar a un estat de concentració. D'aquí que sovint hi hagi pèrdues d'atenció per revisar el correu electrònic, el xat amb els companys de feina o les xarxes socials.
D'acord amb els experts, és impossible fer dues coses alhora. Encara que, si la tasca no requereix haver de pensar massa, potser hi ha una possibilitat i que la persona pugui acomplir dues tasques alhora. Durant una entrevista amb The New York Times, la professora d'informàtica de la Universitat de Califòrnia a Irvine, Gloria Mark, va sostenir que “en general, quan la gent creu que està fent diverses tasques alhora, en realitat està canviant la seva atenció d'una tasca a una altra”.
En un context de teletreball en què sovint es pot treballar en qualsevol moment i en qualsevol lloc, sembla que la productivitat no tingui límits
Sobre aquesta línia, també coincideix Anthony Wagner, professor de psicologia de Stanford i subdirector de l'Institut de Neurociències Wu Tsai de la universitat: "Cada vegada que canvies la teva atenció a una nova tasca, el teu cervell s'ha de reorientar", va explicar. Alhora, Wagner va afegir: “Com més esforç requereix cada tasca, més ha de fer el teu cervell per ordenar la informació que està en competència i els diferents objectius. Quan canviem de tasca, tenim un cost de canvi. Serem més lents i menys precisos del que hauríem estat si ens haguéssim quedat en una sola tasca”.
Finalment, Cal Newport recomana al llibre Slow Productivity deixar de culpar a les empreses per "l'esgotament crònic" i marcar els límits. L'estatunidenc recomana ser més realistes en els terminis, reduir les tasques entre un 25% i un 50% i programar dies de treball més estratègic i en profunditat. També programar descansos i deixar de dinar en pocs minuts. Resulta que frenar no només és més humà, sinó que també és més eficaç per produir un gran treball.