Entre les guerres de l’Iran i Ucraïna, les polítiques adoptades per l’administració americana, que “tenen una forma de funcionar molt diferent” i l’auge d’una tecnologia que no deixa de créixer, “Europa ha de fer canvis”. Així ho ha assegurat la presidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, sis dies abans del tret de sortida de la 41a Reunió del Cercle d’Economia, sota el títol Autonomia estratègica d’Europa: mite o realitat?. Un títol que, de nou, és en format pregunta, probablement per la necessitat que té el continent de fer-se preguntes en un context internacional tan complex.
Garcia-Milà ha fet un repàs general sobre la posició que adopta el think tank envers les seves principals preocupacions i els aspectes que abordarà en la trobada anual, que tindrà lloc els dies 1, 2 i 3 de juny. “Europa és més consumidor que generador d’aquestes noves tecnologies”, ha assegurat la presidenta de l’entitat en relació amb el primer punt que tractarà la Reunió -curiosament, és també una pregunta-: Europa pot tenir sobirania tecnològica?
S’espera que siguin Marc Murtra, president de Telefónica, Antoine Bordes, Chief Scientist de Helsing i Cristian Canton, director associat del Barcelona Supercomputing Center, qui posin llum a la foscor a aquesta qüestió durant la darrera jornada de la Reunió, en una taula rodona. “A Espanya hi ha una bona estructura, tant en l’àmbit energètic com en el de les telecomunicacions”, ha apuntat en el seu torn el director general del Cercle d’Economia, Miquel Nadal, qui ha destacat el desplegament de fibra òptica i la cobertura de 5G a l’Estat, “molt més elevada que a altres països europeus”.
La presidenta del think tank ha recordat la importància de donar “suport específic” a sectors crítics i estratègics mitjançant un Reglament d’Acceleració Industrial impulsat per la Comissió Europea “que està en procés”. D’altra banda, Garcia-Milà també ha fet referència al mercat únic de capitals, que amb la seva absència seria responsable de frenar el creixement d’empreses europees: “Les startups tenen força recorregut fins que arriben a una certa grandària”, ha apuntat.
"Com Europa ha de viure en aquest món?"
Tots dos directius del think tank català han posat èmfasi en la necessitat d’unificar criteris en l’àmbit de la defensa, en la mateixa línia de “veure com Europa ha de reforçar la seva posició i viure en aquest món”. En aquest sentit, Garcia-Milà ha posat el focus en l’acord amb Mercosur, “sense oblidar-nos d’establir relacions amb l’Índia i la Xina, dos grans països asiàtics amb molta rellevància”. En referència a l’administració Trump, a qui, per cert, en el darrer episodi de l’Empresa al dia va assegurar que “seria benvingut”, ha destacat la “forma de funcionar molt diferent”.
Garcia-Milà: "No ens hem d'oblidar d’establir relacions amb l’Índia i la Xina, dos grans països asiàtics amb molta rellevància”
La presidenta del Cercle ha apuntat que la governança europea és “feixuga”, ja que ha crescut el nombre de països “euroescèptics”, malgrat que l’estat espanyol no es trobaria en aquest llistat: “Espanya és un país amb una gran majoria proeuropea, i aquest sentiment europeista no canviarà”.
Per la seva banda, Nadal ha recordat els altres tres grans blocs que, juntament amb el tecnològic, protagonitzaran la Reunió: descarbonitzar l’economia sense perdre competitivitat, els sectors que Europa pot liderar -com ara el biotecnològic, tal com ho recorda l’informe Draghi-, i el finançament de la transformació d’Europa.
El de Mario Draghi no ha estat l’únic informe mencionat en la presentació de la nota d’opinió del Cercle: preguntats pel recent Informe Fènix, tant Garcia-Milà com Nadal han coincidit que la seva publicació és quelcom positiu, i que les principals conclusions “estan molt alineades, des de fa anys, amb el discurs del Cercle”: “És molt bo que es parli d’aquests temes, l’economia ha de fer un gir”, ha recordat Garcia-Milà.
El director general del think tank ha recordat que l’habitatge i la immigració han estat protagonistes de “dues notes importants” del think tank, motiu pel qual “d’alguna forma o altra estaran implícites durant les pròximes jornades”. De fet, els diàlegs que Garcia-Milà mantindrà amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, són una garantia.