Catalunya s’adreça sense pressa però sense pausa a un retrocés econòmic i a una ruptura de la cohesió social. Aquesta és la gran conclusió de l’Informe Fènix, que sosté que el model econòmic del Principat és “insostenible” i reclama “mesures estructurals” per revertir aquest escenari. En cas contrari, el territori passaria a ocupar, en l’horitzó 2050, la quarta posició en termes econòmics entre les comunitats autònomes espanyoles, per darrere d’Aragó. “El model econòmic vigent amenaça la supervivència de Catalunya i posa en risc l’estat del benestar. No cal que us digui que es comença a notar”, ha apuntat el coordinador del document, Xavier Roig, en l’acte de presentació.
Què indica el benestar?
“L’indicador de benestar d’un país no és el seu PIB, sinó el PIB per càpita”, ha sentenciat Modest Guinjoan, qui, juntament amb els economistes Miquel Puig i Xavier Cuadras, ha redactat l’informe. I és que, precisament, aquest indicador s’ha vist especialment ressentit si tenim en compte que a inicis de segle era sis punts percentuals superiors a la mitjana europea, i avui se situa sis punts per sota.
Guinjoan també ha posat èmfasi en la població catalana, “envellida”, però impulsada per la immigració -la qual acostuma a cobrir els sectors amb sous baixos que, segons els autors de l’informe, els fan “econòmicament i socialment deficitaris”-. L’Informe Fènix destaca altres economies, com la basca, per haver crescut sense tenir un creixement de la població “tan exagerat”: mentre al País Basc el PIB i el PIB per càpita han incrementat, entre el 2000 i 2024, per sobre del 30% i del 20% respectivament, el creixement de la població no ha arribat al 10%. En el cas català, per contra, la població ha augmentat un 30% i el PIB per càpita poc més d’un 10%.
“La productivitat no ho és tot, però a llarg termini ho és gairebé tot”, ha apuntat Cuadras en el seu torn. L’economista ha aprofundit en la definició d’aquest indicador, i l’ha desglossat en la qualitat d’hores que treballem els catalans, és a dir, el PIB dividit entre les hores treballades, i en la quantitat, les hores treballades entre el nombre de persones. “Qualsevol que sigui l’àmbit de comparació, la productivitat catalana està a la cua”, ha remarcat Cuadras, després de precisar que, el 2023, la productivitat catalana es trobava a la cua d’Europa.
Els sectors "altament subvencionats" i un creixement "que ens empobreix"
Cuadras ha posat èmfasi en l’hostaleria a l’hora de mencionar la “intensa” creació d’ocupació, que en el cas català s’ha produït especialment en sectors “amb baixos salaris i baixa productivitat”. “Aquest tipus de sectors ens preocupen i ocupen molt”, ha afegit Puig en la seva intervenció. L’economista ha definit un dels conceptes clau del document, els sectors “altament subvencionats”, definits com aquells on els salaris són tan baixos que no generen prou ingressos fiscals per sostenir els serveis públics més elementals de què gaudeixen els seus treballadors.
Per completar la definició, el document situa per sota dels 27.500 euros els salaris que es podrien considerar “altament subvencionats”. D’altra banda, el salari mitjà català el 2023, any a partir del qual s’efectuen aquests càlculs, va ser de 34.950 euros, i només el 48% de la creació neta d’ocupació ha accedit a aquesta franja salarial -o superior-. El 44% ha estat en sectors per sota del salari altament subvencionat.
López Casasnovas: “Existeix una preocupació per un creixement que ens empobreix”
“Existeix una preocupació per un creixement que ens empobreix”, ha apuntat Guillem López Casasnovas, qui forma part de l’equip assessor de l’informe juntament amb Jordi Galí i Jaume Ventura. Aquesta preocupació ha portat l’equip responsable de l’Informe Fènix, presentat en roda de premsa al Col·legi de Periodistes, a detallar el nombre de treballadors i salari mitjà dels sectors altament subvencionats: la branca del sector industrial és liderada per les indústries càrnies, amb 35.031 treballadors i un salari mitjà de 26.337 euros, o els fabricants de productes de fleca, que representen 15.733 treballadors amb un salari de 24.369 euros de mitjana.
La branca del sector terciari compta amb sectors extensos com el de menjar i begudes, que el document xifra en més de 135.000 professionals, el de comerç al detall d’equips TIC i altres d’ús domèstic (90.601 treballadors) o serveis a edificis o activitats de jardineria (87.731). Respectivament, el salari mitjà se situa sobre els 23.203, 26.121 i 20.610 euros. El salari mitjà més baix el registra el comerç al detall en mercats ambulants, amb 17.724 euros, un sector que ocupa poc més d’un miler de persones.
Actuar "fort" abans de dessagnar-se
El document posa sobre la taula la necessitat d’”actuar fort”, tal com ha conclòs Roig, i aporta un seguit de mesures i àmbits d’actuació. El mateix coordinador de l’informe ha avançat, però, que no es tracta de “solucions de bisturí”: “Hem d’actuar perquè el país no es dessagni”. Per aquest motiu, els economistes recomanen augmentar la transparència mitjançant la publicació de la balança fiscal i el valor afegit aportat per cada sector productiu, eliminar avantatges fiscals que afavoreixin activitats de baixa productivitat o reduir la capacitat turística. El coneixement del català de manera obligatòria als llocs de treball d’atenció al públic, per descomptat, és una de les propostes que afegeix el document.
D’altra banda, malgrat que l’Informe Fènix ha fet propostes que majoritàriament són competència de la Generalitat, també en recull algunes com la implementació de polítiques d’immigració selectiva o l’increment del salari mínim interprofessional, que són competència de l’Estat. Quant a aquesta darrera, de fet, a inicis d’any, el govern espanyol va proposar apujar l'SMI 37 euros mensuals, fins als 1.221 euros.
L’equip redactor de l’informe conclou que aquest neix del “neguit” d’alguns economistes i empresaris del país que denuncien les anomalies del model econòmic català. En aquest sentit, tenen previst presentar l’Informe Fènix durant les pròximes setmanes als agents econòmics i socials, i institucions públiques de Catalunya.