Tot i ser un país petit que es troba al cor d'Europa, Suïssa és una de les nacions que provoquen més desconcert als catalans. Suïssa és un país excessivament car, en què es paguen salaris altament competitius, és líder en innovació, se celebren referèndums amb freqüència, és considerat el més neutral del món i triomfa per la seva política del "consens". No existeix un govern monocolor i cada any, per rotació, canvien el president. Es parla d'un territori "avorrit" que a les 18 h de tarda està tot tancat, però és ideal per construir un projecte familiar. Un país que ha resistit numantinament la incorporació a Europa però que viu dels treballadors transfronterers que accedeixen en massa als districtes financers de les grans ciutats helvètiques i, de fet, més de 80.000 empleats fan el camí d'anada i tornada des de França a Ginebra cada dia. Una confederació per conèixer a fons, amb grans diferències i alguna similitud amb Catalunya. I curiositats, del tot inesperades.
Fruit d'un viatge de benchmarketing de quatre dies organitzat pel lobby empresarial Femcat, més de 50 empresaris de les principals organitzacions catalanes, rectors i vicerectors de les universitats barcelonines i sis periodistes vam tenir l'oportunitat de conèixer a fons el país, amb una primera parada obligatòria a les Nacions Unides, per després explorar les interioritats empresarials de companyies de la talla de Nestlé, la farmacèutica Novartis o Panerai, que produeixen rellotges de luxe valorats en més de 50.000 euros i que per cert, obriran una nova botiga de luxe a Passeig de Gràcia. Sense obviar, la gran transferència de coneixement i innovació de les universitats suïsses que tenen impacte a l'economia fruit d'una col·laboració público-privada entre els centres de recerca, les empreses i l'administració.
Suïssa viu dels treballadors transfronterers que accedeixen en massa, ja que més de 80.000 empleats fan el camí d'anada i tornada des de França a Ginebra cada dia
L'objectiu del viatge és clar: extrapolar tots els aprenentatges possibles d'una nació que sovint mirem des de la distància, però que poden servir per millorar la competitivitat catalana des d'un prisma constructiu. I és que Catalunya, en alguns aspectes, també compta amb un adjectiu emprat sovint pels suïssos: "ens enamora la vostra creativitat". No tot és blanc i negre, ni un és de primera divisió ni l'altra de segona. Si no que els hi preguntin a la multinacional de l'alimentació Nestlé que ho tenen clar: "els alemanys i els suïssos tenim més tendència a ubicar les nostres seus socials a Catalunya, mentre que els francesos i els americans a Madrid i es deu al tarannà de cadascú". A continuació, un relat dels aprenentatges i sorpreses d'un viatge intens enmig d'una tardor plujosa - a 10 graus de temperatura- al cor del Vell Continent.
La política del consens i les interconnexions
Una de les primeres reflexions té a veure amb la política del consens que impregna la societat helvètica i que tan destaca Jordi Cuixart, líder independentista que s'ha traslladat a Suïssa per obrir un centre R+D de la seva empresa, Aranow Packaging Machinery, a Neuchatel i va ser un dels promotors del viatge. "Es tracta de sistemes polítics madurs amb gran capacitat d'arribar a acords, amb una administració propera i seguretat jurídica", destaca Cuixart. En definitiva, van alineats i la burocràcia és reduïda.
De fet, Suïssa és una república federal integrada per 26 cantons. Berna és la seu de la federació, i la capital de facto, mentre que els centres econòmics són les ciutats globals de Ginebra i Zuric. Suïssa gaudeix d'alts nivells de llibertat econòmica, de nous talents i d'un ambient de negocis internacional. El que es coneix com a business friendly. Ha tingut una llarga història de neutralitat -no ha estat en guerra des de 1815- i és seu de moltes organitzacions internacionals, com ara la Creu Roja, l'Organització Mundial de Comerç i les oficines europees de l'ONU.
A Suïssa existeix la subsidiarietat i s’evita la preponderància d'una administració central cap a la resta
Si s’entra al detall, l'estructura de l'organització política de Suïssa es basa en tres nivells: municipi, cantó i confederació. Aquests tres àmbits gaudeixen d'una àmplia autonomia i fins i tot "hi ha cantons que donen prioritat a tancar acords amb Xina, mentre altres se centren únicament amb Estats Units", expliquen des de la Universitat de Lausana en una sessió d'introducció al sistema polític i econòmic suís, que és molt d'agrair. Ningú va dir que la política fos fàcil d'entendre, ni a Catalunya ni a qualsevol país del món. Aquesta actitud de coordinació i suport es denomina subsidiarietat, que evita la preponderància d'una administració central cap a la resta.
I el mite dels referèndums?
Una de les qüestions que més s'ha abordat al viatge és la pràctica habitual dels referèndums a Suïssa. Un fenomen democràtic que es porta a terme des del 1848 i forma part del seu ADN polític suïs. En general, els votants suïssos van a les urnes unes quatre vegades l'any, els mesos de febrer, maig, setembre i novembre. Al llarg de la seva història al país helvètic s'han realitzat unes 700 votacions nacionals entre referèndums i iniciatives populars, cosa que el converteix en el país amb més quantitat de consultes populars amb molta diferència.
Les empreses helvètiques influeixen molt en l’educació del país gràcies a l’aposta per la formació dual
"Em va costar d'entendre que s'utilitzés la força durant l'1 d'octubre del 2017 per prohibir consultar al poble català quan aquí votem cada estació de l’any", apunta un empresari ubicat a Neuchatel. Com a singularitat, a Suïssa voten majoritàriament sobre política mediambiental, pensions, impostos indirectes, retallades pressupostaries amb mesures compensatòries, sobre l'ús del diner en efectiu, la prohibició d'experiments amb animals i humans o la publicitat del tabac.
L'àmbit laboral: salaris elevats i l'aposta pels joves
Altres reflexions del viatge, fruit de la visita a les principals indústries helvètiques és com les empreses poden influir en els programes d'estudi de les escoles, els instituts i les universitats. És a dir, hi ha una gran aposta per la formació dual i molts alumnes menors d'edat viuen el món laboral des de dins. Estudien durant dos dies la setmana la part teòrica de formació professional i els altres tres es formen a les empreses. "Tinc 16 anys, cobro 1.300 francs suïssos al mes i tinc pautat un pla de carrera amb augments salarials ambiciosos per créixer a l'empresa on faig pràctiques", apunta un membre de BOBST, una organització creada el 1890 que és avui un dels líders mundials del sector de les etiquetes i l'envasament flexible.
Fer hores extres està mal vist a Suïssa i els executius intenten donar exemple
Un treballador amb un càrrec intermedi a BOBST té un sou de 7.000 francs al mes, mentre que els càrrecs de coordinació s'enfilen fins als 32.000 francs mensuals. Pel que fa a la fàbrica, només existeix un torn laboral que va de les 7 h del matí fins les 15.30 h, ja que "acabar més tard de les 17 h és mal vist i un símptoma que no hi ha bona organització". Pel que fa a l'àmbit comunicatiu de la companyia apunten que "com a cap hem de donar exemple i no plegar tard" i que, en cas de veure un treballador que efectua moltes hores extres, "se'l crida al despatx i se li demana si necessita més suport o un treballador que el pugui ajudar". I, finalment, una constatació pels empresaris de Femcat: a Catalunya fa anys que s'anuncia un problema de titulitis i es demana més pràctica laboral. "Veiem molts currículums amb títols i grans formacions teòriques però que amb 25 anys no han treballat mai", apunten. "I l'administració s'ho hauria de prendre seriosament", conclouen.
L'amor per les llengües
La Suïssa d'avui en dia es troba a l'encreuament de camins dels grans països europeus els quals han influenciat les seves llengües i cultures. Suïssa té quatre llengües nacionals: l'alemany (63,7%) al nord i al centre, el francès (20,4%) a l'oest, l'italià (6,5%) al sud (Suïssa Italiana), i el romanx (0,5%), una llengua romànica que forma part de les llengües retoromàniques. La major part dels suïssos parlen més d'una llengua, tot i que la més habitual és l'alemany. Un idioma que ha sorprès a més d'un català durant el viatge de benchmarketing quan s'ha "animat a utilitzar-lo", ja que és un dialecte molt diferent de l'alemany estàndard amb grans diferències en la gramàtica, la pronunciació i el vocabulari.
Una de les curiositats ha estat el cas de l'empresari Àlex Fenoll, membre de Femcat, que malauradament durant el transcurs del viatge va patir una lesió. Se'l va traslladar a un hospital pròxim i al qüestionari d'entrada li van demanar en quina llengua volia ser atès - si en francès, alemany o italià- i va escriure que en català. Van passar pocs minuts i va aparèixer un metge originari de Sabadell i li va dir "si vols ser atès en català, aquí estic". De fet, segons l'INE, més de 18.000 catalans viuen permanentment a Suïssa. En aquest informe no s'inclou les persones que han adoptat la nacionalitat del país d'acollida ni tampoc les segones o terceres generacions d'emigrants catalans, que acostumen a adoptar la nacionalitat del país d'acollida. Pel que fa a la majoria de catalans que viuen a l'estranger ho fan en primer lloc a França, després al Regne Unit, Alemanya i en quarta posició ja es troba Suïssa. La segueix Andorra, com a cinquena.
Bonustrack: els amos dels gossos
Finalment, no podia acabar l'article sense una de les sorpreses del viatge. A la ciutat de Neuchatel hi havia un grup de persones en una rotllana amb gossos al costat. Estaven escoltant atentament a un “líder”. En un inici, una servidora va pensar que potser era una protesta en contra de la guerra entre Israel i Gaza, però ràpidament Cuixart ho va desmentir. A Suïssa es paguen impostos en funció de la mida i pes de l'animal. A més, cada propietari ha de fer un curs de capacitació de diverses setmanes per saber com tenir cura de forma adequada a les seves mascotes. Sense cap mena de dubte, Suïssa és una caixa de sorpreses. Entre elles, que Ginebra és la capital amb més espies del món. Però això ja és per una segona part del Cafè d'Aeroport.