L’etiqueta de colors que hi ha repartida per les parades d’autobús i estacions de metro de la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ajuda usuaris amb discapacitat visual. Però "l’accessibilitat no avança com ho fa la tecnologia”, segons constata Mar Masdeu, membre de l'equip motor de la Fundació Punt de Vista, i usuària del transport públic. Masdeu precisa que la tecnologia progressa més ràpid del que ho fa l’accessibilitat, cosa que suposa una adversitat en la mobilitat quotidiana, i suggereix que l'aposta tecnològica "s’acompanyi de millores arquitectòniques". Per la seva part, TMB registra unes 40.000 lectures mensuals d’aquests codis i certifica que s’ha convertit en una eina útil per a tots els passatgers en general.
Les etiquetes, també anomenades ddTags, contenen informació relacionada amb el servei de bus i metro i serveixen com a guia per a persones amb problemes de visió. Es poden consultar a través de l’aplicació NaviLens o l'aplicació mòbil de TMB i disposen d’una veu assistent en una vintena d’idiomes. “L’aplicació les detecta si estan a prop. No és com un codi QR, que has de fer una fotografia”, puntualitza Anaïs Garcia, responsable de la Unitat d’Autonomia Personal, Tecnologia i Accessibilitat de l’ONCE Catalunya, organització que ha participat en la implementació d’aquesta iniciativa.
Masdeu: "La tecnologia progressa més ràpid del que ho fa l’accessibilitat, cosa que suposa una adversitat en la mobilitat quotidiana. Cal que l'aposta tecnològica s’acompanyi de millores arquitectòniques"
Garcia concreta que, un cop s’accedeix a l’aplicació, dona "més informació". En el cas dels autobusos, detalla el número de parada, les línies que s’aturen o l’estona que queda perquè n’arribi un. Pel que fa al metro, per exemple, indica les direccions de les sortides des de les andanes i com fer un transbord. “No és un guiatge, dona informació”, precisa Garcia. “L’acceptació ha estat molt notable”, valora el responsable d’Accessibilitat Física de TMB, Xavier Peradalta. Tot i això, matisa que l’evolució d’aquesta tecnologia ha portat a que els usuaris potencials no només siguin les persones amb discapacitat visual "sinó tot el passatge en general". "NaviLens té aquest doble vessant", subratlla Peradalta.
El responsable d’Accessibilitat Física de l’empresa pública recalca que es tracta d’una manera "molt ràpida i eficaç" de traslladar informació de l’estat de la xarxa, especialment “important” si hi ha incidències. Peradalta concreta que actualment hi ha unes 9.800 etiquetes distribuïdes per tota la xarxa de transport, de les quals unes 5.600 per parades de bus i 4.200 per estacions de metro.
"Accessibilitat universal"
La membre de la Fundació Punt de Vista reclama una “accessibilitat universal” i apunta que "hi ha moltes barreres que no són arquitectòniques" amb les quals es troba durant el dia a dia. Masdeu considera que el NaviLens “moltes vegades va bé”, però calen avenços que acompanyin la tecnologia com ara la senyalització de l’esglaó zero. Es tracta de “marcar” el primer graó amb, per exemple, un adhesiu d’un color llampant i així "no cal estirar el peu per saber on acaba".
Actualment hi ha unes 9.800 etiquetes distribuïdes per tota la xarxa de transport, de les quals unes 5.600 per parades de bus i 4.200 per estacions de metro
Mar Masdeu, que té reconeguda una baixa visió, celebra que s’implantin innovacions per facilitar la mobilitat, però insisteix que “la tecnologia no avança a la mateixa velocitat que l’accessibilitat”. En aquest sentit, considera que pot haver-hi les etiquetes de colors, però arribar a una parada “és tota una experiència”. D’altra banda, Masdeu lamenta que si vol moure’s fora de la xarxa de TMB no ho pot fer amb la mateixa facilitat. Tot i això, diu que “sempre hi ha algú” disposat a ajudar i “poques vegades” s’ha trobat que ningú li hagi donat un cop de mà.
El responsable d’Accessibilitat Física de TMB qualifica “d’important” i “ideal” que estigui cobert tot el guiatge des que la persona surt de casa seva. En aquest sentit, Peradalta assegura Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) “ja ho té implementat” i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) “està en procés d’implementació”.
Mesures “no tecnològiques” a aplicar
La membre de l’ONCE Catalunya coincideix amb l’opinió de Mar Masdeu i apunta que “hi ha mesures no tecnològiques” que es necessiten en paral·lel a la tecnologia. És a dir, diu que no s'han d'oblidar "els encaminaments a les parades de bus i del metro". Garcia recorda que actualment existeix el Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que fixa que "han d’estar senyalitzades, perquè es pugui detectar amb els peus i amb un bastó".
Garcia (ONCE): "No s'han d'oblidar els encaminaments a les parades de bus i del metro. Aquestes han d'estar senyalitzades, perquè es pugui detectar amb els peus i amb un bastó"
La responsable de l’ONCE lamenta que “la majoria de municipis” no apliquen aquesta normativa catalana i els convida a posar-se “al dia”. A més, admet que s’ha de “picar molta pedra” en aquesta matèria i “s’ha d’anar treballant” a través de les disset agències que l’organització té repartides per Catalunya.
Una prova pilot
L’origen de la tecnologia NaviLens es remunta el 2018, quan es va fer una prova pilot a l’estació de Fira (L9) del metro i a les parades de bus del voltant de la plaça Espanya. Quan es va cerciorar “del funcionament òptim”, afirma Peradalta, i les associacions de persones amb discapacitat visual van donar el vistiplau, es va implementar entre 2019 i 2020. L’esclat de la pandèmia va condicionar el projecte i ho va endarrerir fins a principis del 2021, quan es va estendre i tota la xarxa de TMB va quedar equipada.
El responsable d’Accessibilitat Física de TMB afirma que “el repte” de cara als pròxims mesos és incorporar tota la informació de servei com ara ocupació dels trens, més incidències i estat dels ascensors de les estacions de metro, entre altres dades.