La Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (RACEF) celebrarà eleccions a finals d’any. Presidida des de fa vint anys pel catedràtic emèrit Jaume Gil Aluja i amb Isidre Fainé de vicepresident, aplega un selecte grup d’acadèmics i directius empresarials. Tot i que les eleccions encara no s’han convocat formalment, ni s’ha postulat cap candidat, creixen les veus internes que demanen una “renovació” en l’única de les reials acadèmies adscrites a l’Instituto de España que té la seva seu a Barcelona.
Aquesta acadèmia està integrada per una quarantena de veteranes eminències del món de l’economia i l’empresa entre les quals també hi ha César Alierta (expresident de Telefónica), Manuel Pizarro (expresident d’Endesa), Joan Hortalà (expresident de la Borsa de Barcelona), Antoni Pont (president d’honor de Borges), Amparo Moraleda (consellera de Maersk i Caixabank), Antoni Castells (exconseller d’Economia de la Generalitat), Manuel Castells (exministre d’Universitats) o el periodista Joan Tapia (exdirector de La Vanguardia).
Tot i que la seva activitat acadèmica passa gairebé desapercebuda, lluny dels focus dels mitjans de comunicació, en l’últim any s’han desfermat diverses polèmiques internes. De mica en mica, han anat sorgint acadèmics crítics que, si bé no estan organitzats, apunten a la necessitat d’una renovació en les properes eleccions. Des d’aquets grup es recorda que Gil Aluja, de 86 anys, en porta més de vint encadenant reeleccions, si bé també és cert que l’última, el desembre de 2020, va ser sense oposició perquè no es va presentar ningú més. Des de la secretaria de la RACEF es confirma que les eleccions són cada tres anys, de manera que toquen per a finals de 2023, si bé encara no s’han convocat.
La filla del president agafa protagonisme en la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques
Alguns moviments de l’actual junta de Gil Aluja aixequen suspicàcies entre els crítics com la recent creació, amb l’impuls d’aquesta reial acadèmia, de la Càtedra Universitat de Barcelona-Fundación Mutua Madrileña sobre sostenibilitat empresarial. La seva directora és la catedràtica Ana María Gil, bibliotecària de la junta de govern de la RACEF i filla de Jaume Gil Aluja. I, coincidint amb la posada en marxa d’aquesta càtedra empresarial, el president de Mutua Madrileña, Ignacio Garralda, ha entrat com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia. Les fonts consultades precisen que, formalment, serà acadèmic d’honor quan llegeixi el seus discurs d’ingrés, en un acte programat per l’octubre vinent. A diferència dels acadèmics de número, els d’honor no tenen dret a vot en les sessions si bé, amb el pas del temps, solen acabar com a numeraris.
També ha aixecat suspicàcies la recent creació de la Comissió de Transmissió del Coneixement de la RACEF, de caràcter temporal, en no ser una comissió estatutària, que també està presidida per Ana María Gil. Fa uns mesos se’n van crear dues més, una sobre Relacions Institucionals i una altra sobre Relacions amb la Unió Europea, aquesta última presidida per l’exeurodiputat Carles Gasòliba.
Les tensions internes van aflorar arran de la mort de l’empresari Llorenç Gascón, el 30 d’agost de 2021, destacat membre d’aquesta reial acadèmia de la qual n’havia estat vicepresident fins poc abans del seu decés. Entre molts càrrecs, Gascón també havia presidit La Seda de Barcelona. A la seva mort, va deixar una nota manuscrita, a manera d’últimes voluntats, mitjançant la qual va designar els quatre acadèmics que pronunciarien els discursos en la tradicional “sessió necrològica” que es dedicaria a la seva memòria. Els escollits van ser Joan Hortalà, l’advocat Josep Maria Coronas (secretari de la Fundació La Caixa), el periodista Joan Tàpia i José Daniel Barquero (fundador de Strategic Economic Relations, SER). Fonts properes a Gascón van atribuir el manuscrit a un suposat intent d’evitar el discurs de Gil Aluja, amb el qual no mantenia la millor de les relacions, tot i que, per tradició, li corresponia pronunciar-lo per la seva condició de president.
La disputada presidència de la Comissió de Ciències Econòmiques torna a estar a l’aire arran de la defunció de José María Gil Robles
Aquestes tensions es van fer més evidents l’any passat amb l’elecció del president de la Comissió de Ciències Econòmiques, la de mes prestigi. Es van presentar dos candidats: l’exeurodiputat popular José María Gil-Robles –recentment traspassat i que comptava amb el suport de Gil Aluja– i l’alternatiu Dídac Ramírez, exrector de la Universitat de Barcelona. Davant aquest duel, sorprenent en una acadèmia fins aleshores acostumada a les unanimitats, Gil-Robles va renunciar i, així, Ramírez va quedar com a únic candidat. Però en la votació, reservada a només set membres, va obtenir tres vots a favor i quatre abstencions. Com que Ramírez no va arribar a la meitat més un dels vots a favor, la junta de Gil Aluja va impedir la seva designació i, posteriorment, va nomenar Gil Robles amb caràcter interí. En la junta general del 16 de juny de l’any passat se’l va ratificar en el càrrec. Gil Robles va morir el febrer passat, a l’edat de 87 anys. Fonts internes indiquen que s’haurà de tornat a sotmetre a votació el càrrec de president de la Comissió de Ciències Econòmiques, que podria coincidir amb les eleccions a president de la Reial Acadèmia previstes per a finals d’any.
En una acadèmia de membre tan veterans, són habituals les anomenades sessions necrològiques, en honor als acadèmics difunts, però també les noves incorporacions. Els últims acadèmics numeraris que han entrat són el catedràtic Antonio Terceño, degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona, i Leonor González, exconsellera de Desenvolupament Econòmic (2015-2019) de La Rioja.
Mestrestant, Gil Aluja manté una gran activitat pública –en els últims sis mesos, ha estat present en dos actes amb els Reis, amb motiu del dia de la Hispanitat i una presentació de la Reial Acadèmia de Història– i acadèmica. En declaracions a la COPE a finals de l’any passat, va indicar que havia elaborat juntament amb un neuròleg d’una universitat de Tel Aviv un algorisme per a la millora del diagnòstic de la malaltia de Parkinson.