Jordà: "Feminitzar el camp és donar-li futur"

La consellera d'Agricultura opina que per fer front a la crisi del preu del raïm cal un pla d'arrencades per reduir les hectàrees de vinya dedicada al cava

Teresa Jordà és la Consellera d'Agricultura | Àngel Bravo Teresa Jordà és la Consellera d'Agricultura | Àngel Bravo

Teresa Jordà i Roura és la segona dona consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern de Catalunya. Un fet simptomàtic a la política i al camp. I ho diu ben clar: si les dones prenen protagonisme al camp, aquest tindrà un millor futur per a tothom. En plena revolta dels productors de fruita dolça i a punt d'encetar una nova campanya del raïm al sector del cava, parlem amb la consellera sobre exportacions agroalimentàries, valorització del cava i les reclamacions del camp català a la nova PAC.

Les exportacions agroalimentàries a Catalunya marquen un rècord amb més de 10.000 milions d'euros en vendes. Això significa que al camp li va bé el negoci?

Això significa que el sector agroalimentari d'aquest país és una de les principals indústries manufactureres. Parlem del conjunt de la cadena de valor.

O sigui, la indústria auxiliar s'hi inclou.

Hi ha els nostres pagesos i pageses, ramaders, ramaderes, pescadors i pescadores, però també les begudes i la indústria auxiliar. Aquest paquet representa el 16% del PIB català. Però si ens fixem en les exportacions per sectors, n'hi ha algun que fins i tot disminueixen. I els que no ho fan -la majoria-, com la fruita i l'horta, malgrat que tenim unes exportacions del 8% -862,7 milions d'euros-, ens trobem que els nostres productors perceben la fruita sota el preu de producció, per moltes circumstàncies.

"Tothom ha de fer sacrificis, no en pot fer només una vàlua de la cadena, no els pot fer només el pagès"

No a tots els va bé.

En això estem. Però la notícia que volem donar és que les exportacions agroalimentàries és que donem molta més importància als euros que als quilos. Hem de valorar els productes d'aquest país, perquè al darrere hi ha un esforç ingent de tothom al sector i l'administració en R+D, innovació, recerca i un llarg etcètera per donar els millors productes. Pugem en volum, molt més que el darrer any i els darrers deu anys, però també en valor.

Més info: Per què protesten els pagesos?

Quines són les xifres?

Respecte de l'any passat hem crescut en volum un 1,43%, però hem pujat en valor un 8,48%.

Però vostè apuntava abans que els nostres agricultors, sobretot de fruita i hortalisses, es queixen.

Per moltes qüestions no només parlem de la problemàtica dels preus de la fruita dolça. Es pateix en diversos subsectors: la llet, la fruita seca, al raïm... Amb la fruita és un tema estructural i alhora conjuntural. Depenem de tercers mercats, de convenis internacionals, mercats globals, i el veto rus va marcar un abans i un després. Vam deixar de vendre tones a un mercat que apreciava la nostra fruita i que es continuava produint en sobreoferta. Tenint en compte que la fruita és la producció vegetal més periple i vulnerable, si hi ha més oferta, i el producte es fa malbé ràpidament en les càmeres, s'acaba malvenent.

Un cercle enverinat.

Només ens en podem sortir fent cogestió. Hem de seure a tota la taula totes les parts implicades en tota la cadena de valor. En aquest sentit tenim un bon exemple amb els comitès de cogestió de la pesca: s'han assegut tots els que tenen a veure amb la sípia o la gamba. Es negocien les vedes, la promoció i funciona. També en el raïm, i tothom ha fet sacrificis, no en pot fer només una vàlua de la cadena, no els pot fer només el pagès, perquè si no ens quedarem sense fruita. Si volem vendre fruita sana, segura i de qualitat, que és la que fem al nostre país, els pagesos han de poder guanyar-se la vida.

"Si volem vendre fruita sana, segura i de qualitat, que és la que fem al nostre país, els pagesos han de poder guanyar-se la vida"

Què hem fet?

A Catalunya, a diferència d'altres territoris de l'Estat, en el cas de la fruita, hem estat més hàbils. Després del veto rus es va dissenyar el Pla d'Acció de la Fruita Dolça amb 10 accions i 32 mesures. Després de tres anys, l'Administració ha complert amb les 30 mesures que l'hi pertocaven. Al sector n'hi pertocaven dues en el camp de l'autoorganització per tenir més múscul, i no estan acabades de fer. Més enllà de la sobreoferta o la climatologia, falta organitzar-nos. El Ministeri sembla que s'ha de posar les piles amb la llei de la cadena alimentària. Nosaltres també la volem fer i ja hi estem treballant.

Els sindicats reivindiquen una nova llei de la cadena alimentària, la llei espanyola del 2013 no està desenvolupada.

Podem fer moltes lleis, però si no les apliquem, no serveixen de res. I és el que ha passat amb la llei espanyola, que s'ha de revisar i reformular.

I en el cas de Catalunya, tenim competències?

Tot el que puguem fer, i més enllà del perill que ho portin al Constitucional, que sempre és un perill, mirarem d'anar fins al topall. Nosaltres no podem marcar el valor i el preu, si poguéssim fer això, els pagesos d'aquest país es guanyarien molt bé la vida. Farem tot el que estigui en les nostres mans.

Diu que ha de seure en la mateixa taula productors i compradors. Aquests diuen que només el 7% de la producció del camp va a les cadenes i que no saben de què es queixen els pagesos. Què els hi diu?

Aquí no es consumeix ni el 10% de la fruita que fem. Però la responsabilitat del que passa a la fruita no és responsabilitat exclusiva d'un sol actor, és un problema multifactorial. No és presentable, si volem donar valor a l'aliment, que una cadena de supermercats vengui un quilo de nectarines a 1,2 euros. Hem de dir que les principals cadenes del país també són a fora. El preu que marquem aquí no revertirà a més a la resta d'Europa. Si aconseguim que les grans cadenes es conjurin i demostren que la fruita que venen té responsabilitat social al darrere i garanteixen que no l'han pagat a un preu inferior al cost de producció, ens ajudarà.

La Consellera Teresa Jordà durant un moment de l'entrevista | Àngel Bravo

La consellera Teresa Jordà durant un moment de l'entrevista | Àngel Bravo

Les grans cadenes han de reduir els seus beneficis?

Ens estaríem enganyant si penséssim que entre la gran superfície i el pagès no hi ha ningú més enmig. Hi ha transport, càmeres, centrals de compra, etc. Totes les vàlues de la cadena han de fer un esforç. Al final de la cadena, darrere del pagès només hi ha una entitat financera que li reclama. Per això hem de trobar ajudes d'immediatesa, com els crèdits que hem llançat; o trobar complicitat amb les principals empreses.

Potser en contra d'aquestes notícies de rècords d'exportacions, cal reeducar en el consum de proximitat?

És evident. De fet és la mare dels ous i és el que intenta aquest departament. Tots els productors tenen el deure de produir aliments sans, segurs i de qualitat, els que volem donar a la nostra ciutadania. I això implica valorar aquests aliments i que la gent també ho faci, començant des de les escoles. Per això fem campanyes de llet o fruita a les escoles, tenim DOP, IGP i estem treballant perquè d'aquí a un any tinguem un pla nacional d'alimentació de país.

Tots els pagesos podrien dedicar-se a la producció ecològica?

Sí. Això és un sobreesforç en un inici, però és el futur. I per exportar també.

"Aquí s'han venut molts quilos d'avellanes triturades per exportar-les i fer la millor Nutella del món"

L'avellana és un sector que també pateix moltíssim.

Sí, també per temes estructurals. Turquia ha jugat un paper important. Aquí s'han venut molts quilos d'avellanes triturades per exportar-les i fer la millor Nutella del món. El Pla de revalorització de l'Avellana recull les accions per tirar endavant el sector, que té molta viabilitat. Alhora, hem aconseguit seure els productors, cooperatives i empreses per crear una circumscripció econòmica per fer de lobby. Que és el que falta en el sector de la fruita, per exemple.

Entrem en el sector del cava. Com és possible que s'hagi fet tan malament? A la Xampanya es paga a 6 euros el quilo de raïm i aquí a 30 cèntims.

Crec que feia anys que la gent del territori veia que la cosa no anava bé. Però a vegades fem allò de "qui dia passa any empeny". I mentrestant ens guanyàvem la vida. I arriba un moment que ens posem tots vermells. La sort d'aquest sector és que està molt regulat a través del Consell Regulador, que és estatal, malgrat que el 90% del cava es fa a Catalunya. Ningú havia agafat el bou per les banyes fins que ha arribat aquesta campanya.

La Consellera Teresa Jordà | Àngel Bravo

La consellera Teresa Jordà | Àngel Bravo

Llavors?

Ha estat la tempesta perfecta. Entre altres coses el Ministeri ha donat durant molt de temps hectàrees i hectàrees de noves plantacions. Hi ha una sobreproducció de vi base, més enllà de dinàmiques de producció i venda, totes legítimes. Davant d'aquest problema, vam fer una primera reunió el 22 d'agost de l'any passat on van seure en una mateixa taula tots els actors. Vam arribar a la conclusió que calia un pla estratègic per reenfocar el sector. El pla estratègic s'encara a la zonificació i segmentació del producte sota el paraigua de la valorització. Aquestes són mesures a mitjà i llarg termini, que no ens ajudaran en la campanya d'enguany, per tant hem de fer un sobreesforç més per part de productors i elaboradors. Tothom està conjurat.

El Govern Sánchez cedeix l'ampliació d'hectàrees a les mateixes empreses que han causat aquesta situació.

L'han aturat, l'ampliació. Fa molts anys que la Conselleria i el Consell Regulador ho reclama, però el Ministeri anava donant hectàrees a Castella la Manxa, Extremadura, País Valencià...

"En el cas del cava, nosaltres no podem treure vinya, ho ha de fer el Ministeri i ho demanem insistentment"

Però si amb aquestes hectàrees hem arribat a la situació de 30 cèntims per quilo, alguna cosa falla. S'han de reduir sí o sí.

Cal un pla d'arrencades. En el cas de la fruita l'hem fet: el mateix volum que veníem a Rússia. Si Aragó, Múrcia i Andalusia no arrenquen arbres no serveix de gaire. En el cas del cava, nosaltres no podem treure vinya, ho ha de fer el Ministeri i ho demanem insistentment.

Més info: La guerra de preus del cava arriba al raïm

No té gaire sentit que s'estigui intentant revalorar el cava i hi hagi tantes hectàrees de vinya.

I llavors als lineals trobem cava a 1,5 euros.

El cava s'exporta moltíssim, però només creix el més prèmium, ecològic, gran reserva...

I aquests compren el raïm a un altre preu. La vinya ecològica dóna menys producte i això ens va bé, perquè té més valor i menys quilos.

Teresa Jordà és la Consellera d'Agricultura | Àngel Bravo

Teresa Jordà és la consellera d'Agricultura | Àngel Bravo

D'aquí que una ampolla de cava al supermercat costi de mitjana 6 euros encara trigarà molt.

D'això va la segmentació. A la Xampanya això ho van tenir clar des del principi.

A la Xampanya hi va haver una revolució en què va intervenir l'exèrcit.

A vegades les coses s'han d'espatllar del tot. La situació actual és límit i hem de fer les coses diferent.

"Demanem al Ministeri la regionalització i la territorialització dels fons de la PAC. Volem com a mínim, fins que no siguem República, que hi hagi 17 plans"

Canviant de tema. Vostè és la segona dona consellera d'agricultura, un fet simptomàtic a la política i al camp.

Vivim en una societat en què el sostre de vidre i ens el topem cada dia. No ens en sortirem com a societat si les decisions no les prenem de manera igualitària. Això traduït al sector que m'ocupa és esfereïdor, perquè és molt masculinitzat, tot i que la dona hi ha estat sempre, però invisibilitzada. Del que es tracta és donar veu a la pagesa, ramadera o pescadora. I això exigeix organitzar-nos: es va fer un pla d'igualtat, es va impulsar l'Associació de Dones del Món Rural i de Dones de la Mar. Ja s'han organitzat. Però també hem creat el Consell Assessor de la Dona del medi Rural i Marítim. Del que es tracta és que les dones siguin més visibles i tinguin més veu arreu, en les organitzacions agràries, en els consells rectors, en les seves cooperatives, etc. Feminitzar el camp és donar futur al camp, perquè això és fer les coses diferent, sortir al món a seduir i enamorar amb els nostres productes.

Per acabar, què demana Catalunya a la nova PAC 2021-2027? Les reclamacions del camp català són molt diferents de les del camp espanyol?

No tenen res a veure. Demanem al Ministeri la regionalització i la territorialització dels fons. Volem com a mínim, fins que no siguem República, que hi hagi 17 plans. La situació d'Andalusia no té res a veure amb com està estructurat el sector lacti a Galícia. És absurd, és un drama. Cal posar ordre de qui ha de percebre aquests ajuts. A Catalunya hi ha consens entre organitzacions: l'agricultor és l'empresa familiar agrària, no qui té hectàrees. No podem fer una política com la de la Casa d'Alba.

Avui et destaquem
El més llegit