Transicions revolucionàries

La història demostra que aquells països que han controlat i dominat la tecnologia són els que han liderat el món

Estem en constant transició, la qual cosa ens porta a un estat permanent de neguit i d’incertesa molt acusat | iStock
Estem en constant transició, la qual cosa ens porta a un estat permanent de neguit i d’incertesa molt acusat | iStock
Xavier Roig | VIA Empresa
Enginyer i escriptor
Barcelona
01 de Febrer de 2024
Act. 21 de Febrer de 2024

Poques vegades s’és conscient de viure una revolució tecnològica o econòmica. En el passat la gent notava coses estranyes. Les coses canviaven -l’omnipresent conservadorisme feia pensar que anàvem a pitjor-, moltes altres grinyolaven, l’economia es trasbalsava, etc. Fins i tot, un cop passada la corresponent revolució la gent moria sense saber que n’havia estat protagonista i damnificada. La informació que es tenia a l’abast era mínima i mai global.

 

Ara no. Ara sabem que estem en constant transició, la qual cosa ens porta a un estat permanent de neguit i d’incertesa molt acusat ja que, juntament amb informació vàlida, ens arriba una muntanya de notícies de les quals no n’hem de fer res. Però bé, actualment sabem que ens hem instal·lat en dues revolucions. Una inevitable -transició energètica-, l’altra com evolució natural de la revolució prèvia -la intel·ligència artificial (IA)-. I ja que som conscients que estem galopant sobre la sella d’aquestes dues revolucions, seria bo analitzar com ho estem fent. I un bon termòmetre és el mercat de treball. Ha variat? Com?

En general, a la Unió Europea, des del 2021, els llocs de treball en la transició energètica han crescut un 10%, mentre que els relatius a la IA  ho han fet un 64%. Clar que portem molts més anys de revolució verda que no pas d’IA. Al principi tot va més de pressa percentualment. Per contra, Espanya ha crescut un 87% en temes de transició energètica, perquè anàvem tremendament endarrerits i els ajuts Next Generation han accelerat el procés. En canvi, pel que fa a IA estem en línia amb la resta de la UE, un 65%. Vist tot això un es pregunta: estarà el nostre sistema educatiu preparat per cobrir les demandes d’aquests llocs de treball?

 

La història demostra que aquells països que han controlat i dominat la tecnologia són els que han liderat el món

Molta gent està convençuda que vivim un excés de formació tecnològica, i potser és cert. Però ens hem de preguntar a quin nivell es produeix aquesta formació. A l’escola bàsica? A la formació professional? A la universitat? Jo diria que hi ha un excés d’ús de la tecnologia en un sentit banal. Tenir 5G al telèfon pot servir per veure un canal de streaming de pornografia o per comunicar-se amb la universitat. En qualsevol cas, la història demostra que aquells països que han controlat i dominat la tecnologia són els que han liderat el món, en cada època. Així va ser durant els segles XVIII i XIX pel que fa al Regne Unit. Després li va prendre el relleu els Estats Units. Per això un dels reptes que té la UE és el de liderar les tecnologies de futur. I entre aquestes, totes les relatives a les energies renovables

Cal parar atenció, però, a com estan evolucionant aquestes revolucions. Què és primer? L’ou o la gallina? Resulta que les necessitats van per davant de la formació reglamentada. I aquest és un fenomen mundial. En el cas europeu ens trobem que només el 16% dels llocs de treball creats per IA des del 2021 han requerit formació universitària. Mentre que per a la renovació “verda” només se n'han requerit l’11%, de titulació superior. Semblaria ser que les empreses busquen més gent que sàpiga temes concrets -coneixements que ha adquirit, sovint, de forma autodidàctica- que no pas títols.

Dins d’Europa hi ha estats que despunten en la creació de llocs de treball en IA, mentre que d’altres ho fan en tecnologies de noves energies. I encara una altra dimensió: països arrossegadors 

Aquesta és una dimensió. L’altra és determinar en què es vol ser fort. Dins d’Europa hi ha estats que despunten en la creació de llocs de treball en IA (Bèlgica, Txèquia, els països nòrdics...), mentre que d’altres ho fan en tecnologies de noves energies. I encara una altra dimensió: països arrossegadors (aquells que creen i innoven) o arrossegats (països que només utilitzen la tecnologia que altres inventen).

Com dic, estem en plenes revolucions i les oportunitats són molts grans. Hi ha lloc per a tothom. Per a tothom? Bé, per aquells que ho vulguin i s’esforcin. Indústria, sistema educatiu, mercat, etc. És a dir, bons governs i sòlida societat civil productiva. És el nostre cas?