Trump: només despesa militar?

El finançament municipal i estatal a través de 'munis', amb un encariment del tipus d'interès, podria fer perillar el pla d'infraestructures

La reforma fiscal de Trump ja està deixant les primeres conseqüències
La reforma fiscal de Trump ja està deixant les primeres conseqüències

La reforma fiscal del president Trump que els Republicans varen aprovar abans de les vacances de Nadal ens ha portat les primeres reflexions sobre les conseqüències. Malgrat que aquest debat encara no s’ha traslladat als mitjans majoritaris, el cert és que la preocupació aflora entre els especialistes en infraestructures.

El 90% de l’equipament que no és de Defensa (ports, aeroports, escoles, carreteres, etc.), pertany als municipis i als Estats, és a dir, la descentralització és màxima als Estats Units. De cada 4 dòlars que gasten en costos operatius, manteniment o millora d’equipament existent, 3 es gasten a escala local o estatal. El govern federal gasta només el dòlar restant. Les infraestructures es financen a base d’impostos i d'endeutament en combinació amb pagament per ús i beneficis fiscals. És a dir, com arreu.

Els municipis es financen amb 'munis' que només el 35% de les vegades són adquirits per bancs o asseguradores

Ara bé, els municipis americans no es financen amb crèdit bancari com és l’habitual a casa nostra, sinó que emeten uns bons anomenats 'munis' que només el 35% de les vegades són adquirits per bancs o asseguradores. El motiu pel qual tantes famílies compren 'munis' és que els interessos que meriten estan exempts de pagar impostos federals, exactament igual que el deute públic sobirà nordamericà. El motiu pel que està prohibit cobrar impostos sobre préstecs al sector públic és perquè incentiva a l’endeutament perpetu: endeutar-se genera ingressos fiscals i es perd el control sobre la despesa pública.

La reforma fiscal no incideix directament sobre els 'munis', però sí que ho fa indirectament. La baixada del tipus marginal més elevat (és a dir, la baixada d’impostos) altera el preu relatiu que existeix per als ciutadans entre invertir en 'munis' o en la resta d’activitats. Quan el tipus impositiu marginal cau -és a dir, cau el % que has de pagar al guanyar un dòlar addicional- el valor que té no pagar impostos provinents de la meritació d’interessos també cau.

El mercat de 'munis' és monumental, aproximadament 4 trilions americans de dòlars

Per exemple, assumint que els 'munis' tenen un tipus marginal del 0%, no és el mateix que la alternativa a comprar 'munis' tingui un impost del 15% que del 1%. Si el tipus marginal és del 15%, el tipus d’interès que meritaran els 'munis' serà baix, però si el tipus és del 1%, el rendiment dels 'munis' ha de ser molt elevat per compensar una diferència tan petita. Per tant, la regla general és que a mesura que els tipus marginals màxims cauen, el tipus d’interès dels 'munis' augmenten. Donat que els projectes d’infraestructures -el 75%- utilitzen 'munis', el mercat de 'munis' és monumental, aproximadament 4 trilions americans de dòlars.

El problema està servit: la reforma fiscal de Trump encareix el tipus d’interès dels 'munis' i, per tant, encareix el cost de fer infraestructures per als municipis i per als Estats, el que provocarà que la inversió en infraestructures caigui a curt termini, el que incidirà negativament en els fonamentals macroeconòmics nordamericans. A més, això genera un efecte col·lateral molt pervers, ja que un dels plans estrella del president és el seu pla d’infraestructures. És possible que la reforma fiscal hagi enterrat definitivament el pla d’infraestructures per sempre, ja que el govern federal senzillament no té àrees on invertir, el que suggereix el que molts sospitaven: el pla d’infraestructures del president Trump consisteix només en augmentar exponencialment la despesa militar.

Exactament el mateix passa amb la retallada del impost de societats. Moltes empreses compren 'munis' perquè així estalvien en impostos, però el fet de retallar els impostos que pagues fa que invertir en 'munis' tingui menys sentit, amb el que el impacte sobre la inversió en infraestructures pot ser gran. Tenint en compte que les infraestructures americanes són més semblants a les del Tercer Món que no pas a les del Primer Món, les conseqüències poden ser molt i molt negatives per als Estats Units en el curt termini. Les primeres veus d’alarma ja sonen, però, serà capaç el president Trump d’escoltar aquesta vegada? No ho crec perquè no és el seu estil però veurem si precisament el que necessita la societat americana per reaccionar és justament que passin coses que mai haurien de passar.

Més informació
L'informe mèdic de Trump i la guerra amb Bannon
La primera victòria de Trump
Alabama, no ploris més per Trump
Avui et destaquem
Comentaris