Els ulls són dels òrgans més complexos i extraordinaris del nostre cos. Per la gran majoria de persones, poder-hi veure és un absolut privilegi que donem per descomptat. Potser per això no som conscients del valor de la visió fins que patim algun problema que ens la dificulta. Un dels grans riscos té un nom que convé conèixer: la degeneració macular; una malaltia associada a l’edat i que està més estesa del que ens pensem.
Un grup d’oftalmòlegs de la Universitat de Bonn (Alemanya) ha publicat recentment un estudi segons el qual un 25% de les persones majors de 60 anys pateixen aquesta malaltia. Només a la Unió Europea, hi conviuen 67 milions de persones. I la tendència és clarament a l’alça: el fet que l’esperança de vida s’allargui fa que cada cop forcem més la vista i segons els experts alemanys és probable que l’any 2050, aquestes xifres augmentin en un 15%.
Principals problemes de visió
Abans d’entrar en matèria i conèixer a fons la degeneració macular, convé saber que el problema de visió més freqüent és la cataracta. A grans trets, consisteix en l'opacitat del cristal·lí, una lent de la mida d’una llentia que hi ha dins de l’ull. És fàcil d’intervenir i la pèrdua visual és reversible. S’acostuma a donar entre els 60 o 70 anys tot i que a partir dels 40 també se’n diagnostiquen i fins i tot poden debutar en edat pediàtrica.
El glaucoma és un altre problema de visió força més greu, ja que és irreversible. Es caracteritza per un increment de la pressió interna de l’ull la qual, de forma asimptomàtica, va danyant el nervi òptic i en conseqüència afecta i acaba impedint el correcte processament de les imatges. En aquests casos es fa molt necessari un diagnòstic precoç per aconseguir -en la mesura del possible- malmetre el mínim el nervi en qüestió. Finalment, una de les principals pèrdues de visió en el nostre entorn és conseqüència dels problemes de retina. Aquests poden ser deguts a causes diverses com les trombosis venoses, els despreniments de retina o, més sovint, la retinopatia diabètica i la degeneració macular associada a l’edat (DMAE).
La degeneració macular: no tota pèrdua visual és deguda a les cataractes
La retina és la capa més interna de l’ull. Està formada per neurones i, per tant, esdevé una estructura molt delicada perquè les cèl·lules no es poden regenerar. S’encarrega de captar la llum i les imatges i les transmet al nervi òptic. En el centre de la retina es troba la seva part més important i delicada, la màcula. És l’encarregada de captar la visió central, la qual permet distingir colors, detalls, llegir... En definitiva, ens proporciona la capacitat de visió fina. La màcula pot presentar diverses afectacions degeneratives, però les més comunes són: la degeneració macular seca i la degeneració macular humida. La primera implica un envelliment progressiu i actualment no hi ha tractament disponible, i en el cas de la segona l’envelliment es duu a terme en poques setmanes o mesos a causa de la formació de vasos sanguinis de forma anòmala sota la retina que la desestructuren i l’inflamen, produint hemorràgies en alguns casos.
Dieta mediterrània, revisions periòdiques i autocontrol
L’afectació depèn bàsicament de la genètica i l’edat: la degeneració macular sol donar-se en pacients majors de 50 anys, sobretot al voltant de 60 o 70. Igual que en moltes altres patologies, en els paràmetres de caràcter genètic no hi podem incidir, però sí que podem contribuir a la seva conservació mitjançant una alimentació saludable així com evitant l’hàbit de fumar. Optar per les revisions periòdiques i l’autocontrol són altres aspectes sobre els quals podem actuar de forma proactiva.
Pel que fa a la simptomatologia, la metamorfòpsia és la més típica, i consisteix en la deformitat de les línies, dels objectes, les cares... Posteriorment, es produeix una pèrdua important de visió central, és a dir, es manifesta en forma d’una gran dificultat per enfocar i veure detalls. Parlem d’una pèrdua visual amb molta repercussió funcional, afectant activitats tan bàsiques com llegir o reconèixer cares. No obstant això, la visió perifèrica es conserva.
Tractaments esperançadors
Tal com hem avançat, la degeneració macular seca és generalment irreversible (per alguns casos ja es disposa de tractament que aviat arribarà a Europa), però la humida sí que es pot frenar, sempre que es detecti en estadis inicials. Darrerament, han aparegut tractaments amb molts bons resultats: són fàrmacs que s’administren a l’interior de l’ull (a la cavitat vítria) i fan efecte entre un i dos mesos. Sovint s’han de reinjectar en múltiples ocasions, i permeten mantenir la visió i en alguns casos incrementar-la entre un 10 i 20%, sempre amb bones pautes de tractament. La degeneració macular és compatible amb altres problemes de visió. Pot coexistir per exemple amb les cataractes i sovint costa detectar-la, ja que s’emmascaren. Pel que fa a la presència en un ull o a l’altre, generalment l’afectació s’inicia en un ull i al cap d’uns anys el problema es pot manifestar a l’altre.