Hi ha cautela davant del consum, molta cautela. Segons Euromonitor, aquest 2023, el 46% de la població incrementarà l’estalvi en les compres, una proporció semblant mantindrà la mateixa despesa que l’any passat, i la majoria absoluta de la població freqüentarà molt més les botigues de descompte. Arribar a finals de mes es fa més dur per les famílies i pel pagament de les nòmines de les pimes. A l’enduriment de les condicions dels crèdits oficials, per parar el cop es dispara la cerca de diner a través d’altres canals que els convencionals de la banca: els crèdits al consum cerquen altres canals alternatius de microfinances o crowdfunding, mentre el renting mana en la compra dels automòbils.
La inflació ha esfondrat l’estalvi acumulat per les famílies durant la pandèmia. On son aquells 270.000 milions d’euros estalviats en els mesos d’hibernació?. Les rendes més elevades van aprofitar-los per incrementar el seu patrimoni immobiliari, però la resta de la població ha utilitzat els excedents per fer front a la pujada dels preus, encara que cal recordar els nombrosos suports públics -bons socials tèrmics, benzina, transport-; reducció de cotitzacions empresarials, rebaixes de l’ IVA; revisió dels lloguers; ajudes al sector primari; augment ingrés mínim vital,... -, a part els ERTOS i els crèdits ICO. Altrament, sort que el mercat laboral va tancar 2022 amb un increment d’ocupació de 650.000 treballadors. L’EPA va donar una taxa d’atur del 13,2% l’any passat i les previsions de Randstad, no l’empitjoren per enguany.
La pèrdua de poder adquisitiu ha reduït un 5% la renda disponible. Això seguirà repercutint en el consum real del 2023
De fet, la pèrdua de poder adquisitiu durant la segona meitat de l’any passat va reduir un 5% la renda disponible. Això seguirà repercutint en el consum real del 2023. Segons CaixaBank Research, caurà un 0,5%, constatat fil per randa aquest primer trimestre.
S’allunya la recessió durant 2023. Així ho vam afirmar a mitjans de l’any passat analitzant les dades existents, en mig d’una onada de tenebrositat econòmica de molts mitjans de comunicació influenciats pels partits dretans. Pocs malastrucs la mencionen ara. Fins i tot aquells que veuen fosc l’escenari bancari després de les fallides produïdes. Per cert, malgrat que la UE va fer els deures arrel la crisi de Lehman Brothers, no estaria gens malament que tornès a revisar sobre tot la “banca a l’ombra”, com la titllava Manel Pérez a la seva darrera columna dominical a La Vanguardia, referint-se als operadors no bancaris, fons d’inversió col·lectiva, mercats paral·lels, asseguradores de productes financers, intermediaris de crèdits, ... que d’aleshores en ça han duplicat el seu volum.
Davant l’enduriment dels crèdits, la població redueix el consum i cerca fonts alternatives de diner
L’Estat Espanyol està molt menys exposat a la crisi energètica que els seus homòlegs comunitaris, la qual cosa no treu que no li afectin d’igual manera l’alça dels tipus d’interès. La banca ha endurit la concessió de les hipoteques i crèdits. La reacció immediata de la població ha estat, a part de la reducció del consum, la cerca de fonts alternatives de diner. Els préstecs bancaris en general cauen un 1,3%; els adreçats al consum, una mica més, el 1,4%; i la morositat global escala fins al 5,5%, sobretot en les hipoteques; aquest és l’escenari del informe European Bank Lending Economic Forecast d’EY per 2023. Per contra, els crèdits al consum sol·licitats per altres vies repunten amb força, reflectint les dades de Finançament a les Famílies i Empreses del Banc d’ Espanya, confirmades per altra banda per l’Associació de Usuaris Financers, Asufin. Segons aquesta mateixa font, el 30% dels espanyols té la intenció de demanar un finançament immediat en petites quanties, un 5% més que l’any passat. Els microcrèdits emergeixen en contextos econòmics difícils tant pels particulars com pels autònoms o les pimes, malgrat que el tipus d’interès sigui superior pel risc que contrau el prestador. Les necessitats de finançament son semblants en uns cicles que en uns altres. El volum de les microfinances globals podria duplicar-se en cinc o sis anys, si ens creiem les previsions del Microfinance in Europe: Survey Report, de l’ European Microfinance Network,2023. L’evolució del crowdfunding es mou els últims anys en ziga-zaga, amb lleugera tendència a la baixa des de 2017, la qual cosa no contradiu el fet que s’hagi convertit en una de les vies de finançament més importants del país després del capital risc i de las institucions financeres.
En la compra de vehicles, el renting és el rei: en set anys s’ha incrementat un 90%
Pel que fa a la compra de vehicles, el renting es el rei del pagar el veure. En set anys s’ha incrementat en un 90%, segons dades de l’ Associació Espanyola de Renting de Vehicles, sobre tot en els d’energies alternatives, elèctric, híbrid i gas, tant les persones físiques com les empreses, encara que en la majoria de les vendes se segueix adquirint vehicles a benzina o dièsel. Ha passat de representar el 14,2% al 26,7%, és a dir, un de cada quatre. A l’hora d’expulsar despeses fixes, les famílies i les empreses no dubten en despendre’s de la propietat del mitjà de transport, o de molts altres bens mobles i immobles.
Cautela davant el consum: 1) Menor despesa per l’augment dels preus; i 2) Dificultat d’accedir als crèdits via banca, augment de les fonts alternatives. Aquest es el canvi de guàrdia per arribar a finals de mes per molta gent ara.