Seguir de prop els primers salons de la moda d'enguany tant a escala nacional com internacional produeix el plaer de constatar que aquest sector és el que més ràpidament capta les tendències profundes de la societat i les incorpora. Més enllà de les corbates retro, les transparències, les perles, els serrells, els setinats, les influències rústiques al costat de les urbanes..., les passarel·les expressen aquests dies un canvi d'actitud de la població davant l'entorn econòmic i social. Persisteix la qualitat, però no és cridanera; incorpora cada cop més elements de l'art pobre i aprofundeix en l'estètica de la roba desgastada; és més Normcore, una mena d'anti-estil; recupera objectes i materials en el seu estat natural o incorpora deixalles; s'adapta ràpidament als dispositius digitals aplicant experiència de compra a la botiga presencial i a les plataformes i xarxes; i introdueix en la seva fabricació i distribució, processos d'economia circular, perquè els clients així ho exigeixen. Tot això, sense reduir els preus dels seus productes, ans al contrari, sempre protegint els marges.
A la Setmana de la Moda de París, de Milà, al Momad de Madrid o a la Istanbul Fashion Connection, que s'acaben de celebrar, igual que s'apunta al 080 de maig a Barcelona, s'ha refermat que el luxe no es toca, es reconverteix. I ho fa ràpidament. El fet és que aquest sector se'n ressent menys que altres als períodes recessius o inflacionaris i revifa abans. Va caure un 26% durant la pandèmia. El 2021, ja aixecava el cap amb un increment de la facturació de més del 15%, segons EAE Business School. I el 2022, la sortida de la crisi va dibuixar la forma de V. La cadena de valor està perfectament equipada per afrontar les turbulències econòmiques; el factor clau d'èxit és que s'avancen a la mentalitat dels consumidors. Per exemple, el 65% dels consumidors tenen en compte a l'hora de decidir les seves compres el compromís de les empreses amb el desenvolupament sostenible, segons un estudi del Comitè Colbert -de les empreses de luxe franceses- i BCG (The Luxury Industry: Accelerating and Advancing Corporate, 2022). Doncs bé, fa temps que el sector del luxe concep el desenvolupament sostenible abastant les matèries primeres i la producció, la circularitat al llarg de la cadena de subministrament del cicle de vida del producte, la relació amb el client, i la responsabilitat col·lectiva de les empreses. Qui no segueix aquest criteri no triomfa.
El luxe no es toca, es reconverteix
Democratització
Si creiem les estimacions del Credit Suisse, a Occident hi hauria uns 400 mil multimilionaris. Si afegim els 30 milions d'europeus i nord-americans que es poden considerar rics -disposar d'un patrimoni net de dos milions d'euros, segons l'Enquesta de Riquesa Moderna 2021 de Schwab-, es tracta d'un mercat fidel i suculent. Ni milionaris ni multimilionaris van deixar de comprar productes cars durant la pandèmia.
Ara bé, els principals consumidors de luxe ja no es troben en aquesta àrea geogràfica del món. El mercat s'ha globalitzat. L'estudi del Comitè Colbert i BCG indica que dos terços del creixement dels articles de luxe d'aquí al 2025 tindran lloc fora d'Europa i els Estats Units: a la Xina, sobretot, però també a Corea, Japó, Turquia, Brasil, Emirats Àrabs... A aquests mercats cal afegir la resta de països del món, sobretot els més pobres, on les elits fan una despesa mitjana semblant o superior. S'eixampla doncs aquest grup selecte de compradors rics, al que s'ha d'incorporar un altre col·lectiu molt més ampli, el del grup dels compradors que s'apropen selectivament a les seves botigues a propòsit d'un esdeveniment, una celebració, una trobada, un regal... Parlem de milers de milions de persones involucrades d'una forma o altra amb els productes de luxe. Pot ser que aquests darrers n'adquireixen un poques vegades a la vida, però aquestes compres esporàdiques signifiquen la culminació de la democratització definitiva del sector.
Aquesta és la raó fonamental per la qual la indústria del luxe augmenta l'engrandiment de la base de consumidors. En efecte, entre el 2016 i el 2021, el principal grup, LVHM, ha triplicat la seva facturació; aquest lideratge ha reconfigurat la indústria arreu el món, marcant el camí a la resta. Per la seva banda, el sector global l'ha duplicat (Global Powers of Luxury Goods, Deloitte, 2022). D'aquí al 2025, Bain & Company considera que el sector haurà triplicat la seva facturació, fins a ratllar els 400.000 milions d'euros.
LVHM ha triplicat la seva facturació, reconfigurant la indústria arreu el món i marcant el camí a la resta
No tot el sector del luxe és rectilini. Les experiències, incloent-hi els viatges i de marca personal, van per sota de la resta, però el moble de disseny, l'alta gastronomia, les belles arts, els cotxes, els iots, o la moda de roba i complements d'alta gamma, de la que estem parlant, superen els nivells prepandèmics.
Dos afegits finals. Un, el sector de la moda és un art que encara tira fortament del consum i forneix d'elements estratègics i operatius que després seran molt reciclats per la construcció de les marques d'altres indústries; i dos, les fires del sector estan obrint aquest primer trimestre d'enguany a un nivell semblant al de 2019, avançant-se a l'expectativa de la resta de sectors.