Pels carrers i carreteres de Catalunya circulaven el 2024 uns 281.000 vehicles amb distintiu ‘Eco’ (híbrids endollables amb poca autonomia i híbrids no endollables) i gairebé 100.000 amb etiqueta ‘Zero’ (és a dir, elèctrics purs i híbrids endollables de llarga autonomia). Això representa al voltant d’un 7% dels 5,5 milions de vehicles que conformen parc mòbil de vehicles, un percentatge petit, però que ha duplicat el nombre de vehicles d’aquest tipus dels que hi havia tan sols fa tres anys. Així ho corroboren les dades de la Direcció General de Trànsit (DGT), segons les quals l’any 2021 el conjunt de distintius ‘Eco’ i ‘Zero emissions’ no arribava al 3% del parc català, amb 136.404 vehicles del primer grup, i 45.474 del segon.
La raó d'aquest creixement és que els darrers anys s’ha accelerat la venda de vehicles amb motors que funcionen sense combustibles fòssils, totalment o parcial. De fet, el 47,5% de les 153.895 matriculacions de l’any passat a Catalunya, segons la DGT, tenen distintiu ‘Eco’ o ‘Zero’ emissions. En concret, un terç de tots els vehicles que es van incorporar al parc mòbil són híbrids endollables i no endollables i un 11%, elèctrics (o híbrids endollables amb molta autonomia).
De fet, en el darrer mes de juny es van matricular més del doble de vehicles elèctrics que un any enrere, d'acord amb les dades de la DGT: de 1.767 a 3.654 (el 13% dels que ho van fer a tota Espanya), comptant turismes, vehicles comercials i industrials, i autobusos. Pel que fa als híbrids, el creixement no va ser tan notori, però sí positiu, del 7,4%, en passar de 4.678 a 5.026 unitats, 1.745 dels quals híbrids endollables. En conjunt, la matriculació de vehicle ‘alternatiu’ el mes de juny d’aquest 2025 (9.262 vehicles) ha suposat gairebé el 74% de totes les matriculacions del mes.
El doble de vehicles ‘alternatius’ que el 2021
Malgrat el creixement experimentat en els darrers anys, el percentatge de vehicles ‘Eco’ i ‘Zero’ al parc mòbil encara no arriba als dos dígits. Un dels factors que ho explica és l’elevada edat mitjana dels cotxes. Segons dades de Fecavem, a l’estat espanyol la meitat dels automòbils tenen 10 anys o més, la qual cosa dificulta una incidència més gran del vehicle elèctric o híbrid, tenint en compte que fa una dècada la seva presència era testimonial en les vendes.
El president del Gremi del Motor, Jaume Roura, considera que l'entrada del vehicle elèctric es va voler fer “precipitadament” i ara “tothom es queixa que no acaba d'arrencar”. “Això no solament ho diem a Catalunya i Espanya, sinó que això ho diu tota Europa”, apunta. Amb tot, Roura confirma que el cotxe elèctric s'està “implantant de mica en mica”, tot i que Europa “no ha planificat bé aquesta transició”.
Per a la consolidació del cotxe elèctric, el president del Gremi del Motor cita la necessitat que els vehicles tinguin “preus assequibles” i que estiguin a l'abast de totes les butxaques. En segon lloc situa la recàrrega, que hauria de constar d'un “sistema fàcil i operatiu similar al del motor de combustió”. “Un consumidor amb un motor de combustió amb tres, màxim cinc minuts, omple el dipòsit, paga el cost que li hagi representat i pot continuar circulant. Amb un motor elèctric, això avui no es dona”, afegeix.
A Catalunya, l’edat mitjana dels automòbils és de 12,2 anys, amb variacions a cada municipi. Per exemple, entre les capitals de demarcació, a Barcelona és més baixa, de 10,8 anys, mentre a Lleida és la més alta (12,08), seguida de la de Tarragona (11,8) i la de Girona (11,6).
Sobre l'antiguitat del parc automobilístic, el president del Gremi del Motor recorda que els fabricants inverteixen cada cop més en investigació i que els vehicles guanyen qualitat en termes de motorització i de seguretat, i això es tradueix en un allargament de la vida útil dels cotxes. “Un cotxe de 15 anys, si s'ha cuidat i s'han fet els plans de manteniment que recomana el fabricant, està en perfecte estat d'ús”, opina.
Paral·lelament, Roura assenyala la “incertesa” que pot causar la incorporació del vehicle elèctric, que fa que la ciutadania adopti una actitud de “veure-les venir” i de no precipitar-se. Aquests factors, alerta, desemboquen en el fet que Espanya sigui el segon país amb el parc mòbil més envellit, amb uns 14,5 anys en el cas dels turismes, i uns 15,5 anys en els vehicles de transports, camions i furgonetes.
Catalunya, bronze en mobilitat elèctrica
A escala estatal, i segons el Baròmetre de l’electromobilitat del segon trimestre de 2025 d’Anfac, Catalunya té el tercer millor indicador de penetració del vehicle electrificat per darrere de Madrid i Navarra. En concret obté 27,5 punts sobre 100, mentre la mitjana espanyola se situa en 25,4 aquest semestre. A Madrid és d’un 42,5, més semblant al 46,6 que té la UE.
Pel que fa a l’índex que mesura l’electromobilitat, també apareix darrere de les dues altres comunitats autònomes, amb un 16,5, mentre que Espanya en conjunt té un 14,1. Es tracta d'unes xifres que disten de països veïns com França (33,8) i Portugal (28,6) i així com d'altres europeus com els Països Baixos (69) o Noruega (100), que tenen una adopció molt més avançada. Amb tot, l'Estat se situa per sobre d'Itàlia (13,4), Hongria o la República Txeca (10).
Quant als punts de càrrega del vehicle elèctric (el nombre de sortidors, no pas d’estacions de recàrrega), Anfac en comptabilitza 11.026 a juny de 2025 a Catalunya, xifra que converteix el Principat en la comunitat amb més disponibilitat amb molta diferència. De fet, el territori acull més d’una quarta part dels 47.892 instal·lats a tot l’Estat. Tanmateix, 8.072 punts de càrrega són de baixa potència (22Kw), és a dir, amb temps de recàrrega mínims de tres hores, “un punt crític pel desplegament del vehicle elèctric com a vehicle de tot ús”, segons aquesta mateixa font. Del total de punts, 7.459 són en l’entorn urbà, el 59%.