La mobilitat és un dels àmbits a què més mirades es dirigeixen a l’hora de parlar de transició energètica. A l’estat espanyol, el sector del transport representa el 30,7% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, i el transport per carretera suposa individualment el 28,4% del total, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
L’adopció del vehicle elèctric és vista com la principal solució per impulsar aquest canvi, i Europa ja ha començat a posar-se les piles per preparar la infraestructura necessària. Segons l’informe Global EV Outlook 2025 de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), el nombre de carregadors elèctrics públics va créixer un 35% al continent i ja supera el milió d’estacions. Això sí, el ritme difereix en funció del país, ja que en 11 dels 27 estats membres de la UE la xifra va créixer més d’un 50% durant el 2024.
Les bones perspectives europees, que posicionen el continent per sobre dels Estats Units, contrasten amb el lideratge incontestable de la Xina: el gegant asiàtic acumula al voltant del 65% dels punts de recàrrega de tot el món i el 60% dels vehicles elèctrics disponibles. A més, ho fa amb una gran concentració en les àrees urbanes: més del 50% dels punts de recàrrega d’accés públic s’ubiquen a les 15 principals ciutats del país. Queda encara molt camí per fer, i més si es vol assolir l'objectiu de la Unió Europea de reducció d'emissions per al 2030, per al qual l'Associació Europea de Fabricants d'Automòbils (ACEA) calculava en un informe de 2024 que caldria arribar als 8,8 milions d'estacions de recàrrega per donar resposta als vehicles elèctrics necessaris.
El lideratge, amb futur incert, d'Amsterdam
Qui ha liderat amb fermesa fins ara la implementació d’estacions de recàrrega de vehicles elèctrics al continent són els Països Baixos, que tenen la xarxa nacional de recàrrega més gran del continent, amb més de 180.000 punts. D’acord amb Electromaps, la plataforma digital sabadellenca (propietat de Wallbox des de 2020) que monitora les electrolineres d’arreu del món, la xifra ascendeix fins a 212.274 punts de recàrrega. Aquestes dades van en consonància amb el percentatge d’adopció del cotxe elèctric al país: el primer trimestre de 2025 es van matricular un total de 32.439 vehicles elèctrics, cosa que representa més del 35% de les matriculacions totals i un creixement del 7,9% interanual, segons dades de l’Associació RAI de fabricants, l’associació de concessionaris BOVAG i la consultora de gestió RDC.
Tanmateix, aquesta situació pot fer un gir en el futur pròxim. Una de les raons que havia catapultat el vehicle elèctric als Països Baixos eren els subsidis que el govern atorgava en la seva compra, els quals han deixat d’atorgar-se enguany. A més, aquest 2025 hi ha prevista l’entrada d’un nou impost als cotxes elèctrics, que s’incrementarà en un 75% durant el 2026. Segons càlculs del portal Ranking Royals a partir de les dades de l’Observatori Europeu de Combustibles Alternatius de la Comissió Europea, el cost de recàrrega als Països Baixos és de 9,2 euros per cada 100 kilòmetres, xifra que se situa en la part alta del continent.
Més enllà dels preus, la gran aposta neerlandesa per la mobilitat elèctrica també ha tingut efectes negatius: la sobrecàrrega de la xarxa elèctrica. Ciutats com Utrecht, Rotterdam, Amsterdam van experimentar durant el 2024 diverses apagades per una demanda excessiva en la xarxa d’alta tensió d’electricitat, provocada fonamentalment pels vehicles elèctrics. La solució per què s’ha optat i que s’ha començat a implementar a Utrecht és el de la càrrega bidireccional: aquells cotxes endollats a la xarxa que ja estan carregats no només xuclen energia, sinó que poden compensar els desequilibris de la xarxa retornant part de la seva electricitat.
El fi de les ajudes, un roc al camí
Alemanya és el segon país amb més punts de recàrrega d’Europa, amb un total de 160.000 electrolineres d’acord amb l’informe d’IEA, xifra que cau fins als 83.955 a la base de dades d’Electromaps. L’estat germànic és un dels millor preparats en l’àmbit de les autopistes, amb un 94% de les vies cobertes amb carregadors elèctrics i el 80% amb la variant ultraràpida i l'altra 14%, amb estacions tant ràpides com ultraràpides.
Amb tot, la situació del país teutó també ha experimentat canvis importants en els darrers anys. El qui durant molt de temps havia estat el país líder en vendes absolutes de cotxes elèctrics a Europa va cedir la primera posició al Regne Unit el 2024 després d’una important caiguda del 27% de les adquisicions de vehicles elèctrics, un total de 380.609 unitats. Fruit d’això, els cotxes elèctrics van passar de representar un 18,4% de les noves matriculacions el 2023 a només un 13,5% l’any següent.
Aquesta davallada és explicada, en part, per la inflació, però més especialment, per la retirada de les subvencions a la compra de vehicles elèctrics que es va dur a terme a finals de 2023, en la línia d’altres països del continent. Sense aquest suport, i veien l’important retrocés de 2024, el govern alemany ha optat per la via fiscal per reflotar el sector, amb rebaixes fiscals de fins al 40% del valor dels cotxes elèctrics per a les empreses que n’adquireixin un de nou. Aquesta mesura, juntament amb la conjuntura europea, ha tingut efecte: les vendes han remuntat un 38,9% durant el primer trimestre de 2025, segons dades de l’Associació Europea de Fabricants d’Automòbils (ACEA).
Els Països Baixos, Alemanya i França lideren a Europa la instal·lació de punts de recàrrega d'accés públic
El cas alemany és molt reminiscent del del tercer país europeu amb més carregadors elèctrics públics, França. Aquí, de nou, trobem una disparitat gran entre la IEA i Electromaps: l'informe de la primera registra 155.000 estacions de càrrega, mentre que la plataforma de la segona només n'identifica 60.368. En aquest cas, el 88% de les autopistes franceses estan equipades amb carregadors elèctrics, un percentatge que es divideix en un 76% d'estacions ultraràpides i un 12% de les dues modalitats.
L'estat francès ha acumulat caigudes en la venda de cotxes elèctrics durant els sis primers mesos de 2025, segons xifres de la Plateforme automobile (PFA), amb una davallada del 6,7% interanual el juny. De la mateixa manera que els Països Baixos i Alemanya, França també ha abandonat els ajuts econòmics a l'adquisició de vehicles elèctrics, tot i que en el seu cas no s'ha aplicat fins a l'1 de juliol de 2025. Amb tot, això no vol dir que s'hagin deixat de subvencionar la transició energètica en mobilitat, sinó que ha canviat el mètode: ara es farà a través del sistema de certificats d'estalvi energètic, que a través d'impostos a les grans empreses per contribuir a la descarbonització financen ajuts directes a la compra, més generoses per a les famílies amb menys ingressos.
Un dels avantatges de què gaudeix França respecte als altres dos països és el reduït cost econòmic de carregar els vehicles. Si als Països Baixos, la despesa per cada 100 kilòmetres era de 9,1 euros, i a Alemanya de 8,9 euros, a França la xifra cau fins als 7,3 euros, en la meitat baixa de la classificació europea.
Les diferències que marca el tipus d'habitatge
Bèlgica (57.440), Itàlia (34.925), Regne Unit (22.687) i Àustria (19,384) són els següents països amb més estacions de càrrega a Europa segons Electromaps, unes xifres que no coincideixen necessàriament amb el nombre total de vendes de cotxes elèctrics. Ja ho hem vist en el cas del Regne Unit, que lidera la taula de vendes absolutes de 2024 amb 381.900 noves matriculacions segons la Society of Motor Manufacturers and Traders (SMMT), un creixement del 21,4% anual.
El baròmetre de la IEA associa aquest canvi a la concentració de població a les ciutats i als diferents models d'habitatge de cada país: “El tipus d’habitatge tradicionalment disponible pot jugar un important rol a l’hora de donar forma a la necessitat d’accés dels carregadors públics. Per exemple, Alemanya i el Regne Unit tenen una xifra similar de volum de cotxes elèctrics, però el Regne Unit té un 60% més de cotxes elèctrics per cada carregador públic. A Alemanya, més del 60% de la població viu en apartaments o pisos; mentre que a Anglaterra i Gal·les, menys del 25% de la gent ho fa, cosa que implica més facilitats per instal·lar carregadors privats”.
Espanya, a remolc
Després de tot aquest llistat d'estats, en vuitena posició de la classificació d'Electromaps trobem l'Estat espanyol, amb un total de 16.969 punts de càrrega. D'aquests, la província de Barcelona és la que n'agrupa més, amb un total de 2.297, seguida per Madrid (1.845) i Alacant (832). La resta de demarcacions catalanes es posicionen positivament dins del panorama espanyol: Girona és sisena, amb 625 estacions; Tarragona és desena, amb 426, i Lleida és vintena, amb 238.
Segons l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (Anfac), els punts de recàrrega operatius a l'Estat ascendien fins als 38.725 a finals de l'any passat, més del doble dels que comptabilitza Electromaps. Això suposa un creixement important, del 32% anual, però no s'evita un cop d'atenció de la patronal: si s'activessin totes les electrolineres actualment inactives, se superarien els 50.000 punts de càrrega. Aquestes xifres són insuficients, a parer de l'Anfac, ja que l'Estat s'havia marcat com a objectiu tancar el 2024 amb 63.500 punts de recàrrega, i només representen un 3,5% de les fites marcades per al 2030. Fent cas a les dades de la patronal, Catalunya és la comunitat autònoma amb més estacions de càrrega de l'Estat, amb un total de 9.125, un 23%, molt per sobre de Madrid (4.873) i Andalusia (4.676).
Espanya es troba en una situació relativament diferent de la de la resta de països esmentats. Amb una adopció del vehicle elèctric tradicionalment molt més lenta que la resta del continent, el país presenta unes xifres molt més tímides de vendes, amb 124.716 vehicles elèctrics matriculats durant el 2024, incloent-hi turismes, comercials, pesats i autobusos, segons l'Anfac. En aquest sentit, l'estat espanyol té una mitjana d'11,8 vehicles elèctrics per carregador públic, segons xifres de la IEA, una dada molt pròxima a la francesa (11,9) i a la mitjana europea (12,8). La cobertura en autopistes també és més reduïda, d'un 78%, que es divideix entre un 33% amb només carregadors ultraràpids i un 45% amb estacions de les dues modalitats.