Aquesta setmana hem sabut que una part de l’agonitzant Enciclopèdia Catalana reviurà dins d’un nou grup empresarial que estarà participat per Abacus i per l’empresari de la comunicació Jaume Roures Llop, gràcies a l’acord que permetrà el rescat dels segells editorials amenaçats per la crisi d’Enciclopèdia. La marca més coneguda de la cartera editorial del grup és La Galera, que a la seva nòmina ha tingut autors com Pilarín Bayés o el supervendes Joaquim Carbó (La casa sota la sorra, més de 60 edicions). Pel que fa als compradors, d’una banda, hi ha la cooperativa Abacus, enfortida des de l’any passat per la fusió amb SOM, una altra de les cooperatives rellevants del panorama cultural català. El grup SOM (antic Cultura 03) l’encapçalava Oriol Soler Castanys, ara primer executiu d’Abacus després de la integració de totes dues.
Per altra banda, hi ha Roures, que fa ben poc ha deixat de formar part de l’executiva de la companyia audiovisual Mediapro. Producte de la sortida, Jaume Roures va anunciar que també vendria les accions que encara posseïa de la firma. En l’actualitat, la principal activitat d’Enciclopèdia Catalana era precisament l’editorial a través dels segells que hem esmentat. En el darrer exercici tancat, la facturació va superar els 10 milions d’euros, però no van aconseguir sortir de les pèrdues. Als òrgans executius trobem a Xavier Cambra Vergés (exdirectiu del Barça), Carles Sumarroca Claverol (empresari i fill del fundador d’EMTE) i Josep Lluís Vilaseca Requena (fill de Josep Lluís Vilaseca Guasch, personatge clau a l’esport i la cultura del país). Als càrrecs rellevants de la firma també hi trobem a Joan Abellà Barril, la persona que ha estat darrere d’una crisi que ha contribuït també a l’enfonsament definitiu d’Enciclopèdia Catalana. El cas és que Abellà va liderar la creació de la distribuïdora Entredos a partir de la fusió d’Àgora (firma vinculada a Enciclopèdia) amb la firma Les Punxes que va acabar resultant un sorollós fracàs, amb molts danys col·laterals.
Però per sobre d’aquesta empresa anomenada Enciclopèdia Catalana SLU, encara hi ha un nivell més, perquè totes les accions de la societat estan en mans de la Fundació Enciclopèdia Catalana. Els membres del patronat són les tres persones esmentades als òrgans de govern de la societat filial (Cambra, Sumarroca i Vilaseca) i també hi ha un grup de patrons on apareixen noms com els de l’exconsellera Irene Rigau Oliver o el del professor d’Esade Àngel Castiñeira Fernández.
La crisi d’Enciclopèdia Catalana, que ara sembla ja la definitiva, pot ser el moment adequat per recordar el que ha estat aquesta entitat per a la cultura catalana al llarg d’un bon grapat de dècades. La vinguda al món d’aquesta iniciativa es va produir a mitjans de la dècada dels seixanta, en ple franquisme, quan Max Emmanuel Cahner Garcia (1936-2013) es va posar d’acord amb Enric Lluch Martin (1928-2012) i d’altres activistes per tirar endavant un producte referent de la cultura catalana, com era una gran enciclopèdia per fascicles. El primer d’ells va ser un personatge molt important de la política catalana i que procedia d’una família jueva fugida de les persecucions a Europa i que havien fet fortuna amb un negoci de pintures. Inicialment, l’enciclopèdia va néixer integrada dins d’Edicions 62, el segell que havia fundat el 1961 precisament Cahner, però anys més tard els destins de totes dues entitats es van separar i avui Edicions 62 pertany al grup Planeta.
Les dècades dels vuitanta i dels noranta van ser de creixement per a Enciclopèdia
El primer director de l’obra va ser Jordi Carbonell i de Ballester (1924-2016), un activista per la causa catalana de llarg recorregut, que va acabar ocupant el càrrec de president d’Esquerra Republicana de Catalunya entre el 1996 i el 2004. Enmig d’una crisi financera, els creditors (bàsicament la Banca Catalana de Jordi Pujol) van prendre el control del negoci i poc després, el 1969, qui va liderar el projecte va ser l’erudit Joan Carreras Martí (1935-2018), un especialista en llengües semítiques que procedia de Larousse i que va ser president d'Òmnium entre 1984 i 1986. Era membre d’una família singular, entre els quals hi ha la branca dels Gimferrer, empresaris de Banyoles enriquits amb la fabricació de sacs de jute. També era el pare del novel·lista Joan Carreras Goicoechea, premi Sant Jordi de novel·la l’any 2014, amb L'àguila negra.
Les dècades dels vuitanta i dels noranta van ser de creixement per a Enciclopèdia, amb la compra del segell La Galera (especialitzat en literatura infantil i juvenil) i l’adquisició de la històrica Proa, una editorial que havia estat finançant, a l’exili, el milionari i filantrop Joan Baptista Cendrós. A partir dels noranta es va viure també la digitalització del negoci, que avui dia ofereix recursos molt útils a internet. Un cop Enciclopèdia Catalana es vegi buida dels seus principals actius (els segells editorials que passen a mans d’Abacus i Roures), cal veure què succeirà amb la marca i amb la fundació que regeix els seus destins.