• Economia
  • Roures i Mediapro, el divorci de l'any

Roures i Mediapro, el divorci de l'any

Què hi ha de veritat i què hi ha de simulació impostada en el rovell de l'ou de la sortida de Jaume Roures de Mediapro

Jaume Roures | Carolina Santos
Jaume Roures | Carolina Santos
Roger Vinton
Escriptor
Barcelona
03 de Novembre de 2023

Fa pocs dies va saltar la bomba: Jaume Roures Llop (1950), fundador, màxim executiu i cara visible de la firma Mediapro havia abandonat l’empresa contra la seva voluntat. El màxim accionista, un grup xinès, va decidir retirar-li les atribucions de CEO, una decisió que va resultar difícil de digerir per a l’empresari català, que va respondre assegurant que deixaria de ser accionista de la companyia, alhora que va disparar contra el seu soci i amic Josep Maria “Tatxo” Benet Ferran (1957) -que manté el càrrec de CEO, ara en solitari- perquè, segons sembla, li va posar entrebancs perquè s’acomiadés dels treballadors mitjançant un canal corporatiu.

 

Si Roures confirma el que va anunciar, properament deixarà de ser accionista i, per tant, vendrà el 5% de les accions que encara manté en cartera. Des de fora del rovell de l’ou de la productora, resulta molt difícil interpretar aquest divorci i saber què hi ha de veritat i què hi ha de simulació impostada, però en tot cas, la decisió té efectes immediats i no sembla que hagin de donar més explicacions públiques al voltant dels detalls del trencament.

La majoria de la gent coneix Mediapro per la seva activitat en la gestió de drets audiovisuals, que és l’embrió del grup, però una part del negoci prové de la producció, com per exemple la retransmissió de partits de futbol, on tota la tecnologia (unitats mòbils, càmeres, realitzadors estrella, etc.) la posen ells. Les principals instal·lacions de producció de televisió les tenen ubicades a Barcelona i a Madrid, tot i que a d’altres zones de l’Estat i a l’estranger també tenen actius importants. L’any 2018 va entrar a l’accionariat la firma xinesa Southwind Media, subsidiària del fons Orient Hontai, que des d’aleshores ha aportat prou fons com per equilibrar el balanç de la productora, que fins aquell moment mostrava una excessiva càrrega de deute.

 

L’any 2018 va entrar a l’accionariat la firma xinesa Southwind Media aconseguint la majoria del capital (un 53%)

Amb aquella primera inversió, els xinesos van aconseguir la majoria del capital (un 53%), gràcies a adquirir les participacions d’inversors prou rellevants com Juan Abelló (Torreal) o els mexicans de Televisa. En una segona ronda inversora van arribar al 80% del capital, mentre que els fundadors, Roures i Benet, es van replegar fins el 5% cadascun. La història havia començat el 1994, quan els dos empresaris esmentats, més Gerard Romy Belillos, que s’havien conegut treballant a la televisió pública catalana, van decidir treure rendibilitat als coneixements adquirits en el món dels drets de televisió. L’invent va funcionar prou bé, i avui, menys de tres dècades després, el conglomerat audiovisual factura ja més de 1.200 milions d’euros.

Molt abans de tot allò, Roures ja era conegut per la seva relació amb Johan Cruyff, a qui li gestionava certs assumptes personals i també li feia de portaveu. Però la relació amb el neerlandès era molt més que professional, perquè Roures el considerava un amic i un ídol. La raó de tot plegat s’explica amb el comportament de Cruyff respecte el pare de Roures: quan aquest darrer estava ingressat a l’hospital, el seu fill va demanar a l’estrella neerlandesa algun detall per animar-li els dies i aquest va decidir anar-lo a veure personalment i estar-se al costat del llit, un gest que Jaume Roures mai no ha oblidat.

La relació que l’empresari català ha tingut amb el Barça ha estat sempre intensa; primer, a través de la gestió dels drets de televisió quan estava a TV3 i més recentment, com tothom recordarà, ajudant a Laporta a aconseguir els avals necessaris per esdevenir president del club. Aquell primer globus d’oxigen tindria després una reedició quan, a través de la firma Orpheus Media, va invertir en la societat audiovisual del FC Barcelona, en un moment de necessitat de l’entitat barcelonista. El museu-experiència del club també és producte de la factoria Roures. Però no tot és futbol i retransmissions esportives, perquè no podem oblidar el vessant de cineasta de Roures, a través de les diverses produccions realitzades, algunes amb la direcció del gran mite Woody Allen.

Sense les responsabilitats i obligacions a les quals estava subjecte mentre era el primer executiu de Mediapro, i amb múscul financer disponible, segur que ben aviat veurem Roures en noves iniciatives empresarials.