Un petit anunci al diari La Vanguardia, durant la tardor del 1990, demanava mà d’obra jove per a un restaurant de la part alta de Barcelona anomenat Crep Nova. Feia vuit anys que Ernesto Farrés Lardín havia posat en marxa el local, que tenia com a especialitat les creps i les pizzes. El nom mostrava la conjunció dels dos conceptes clau del negoci: el producte estrella -les creps- i la ubicació a la Bonanova, que com veurem després no és gens irrellevant dins la filosofia del negoci.
Amb el pas dels anys, hem vist multiplicar-se l’ensenya Crep Nova fins a arribar a totalitzar vuit locals a la ciutat de Barcelona i rodalia. Aquell primer restaurant, el del Passeig de la Bonanova número 12, cantonada amb Mandri, continua en funcionament, i ben segur és aquell on un dia es van tancar Gerard Piqué i Shakira per celebrar una festa familiar. Com dèiem abans, la ubicació del negoci a la part alta de la ciutat no és pas casual, perquè si analitzem tots els locals que ara tenen oberts, la immensa majoria se situen a allò que avui coneixem com a Upper Diagonal. Només en queden fora el de Sant Cugat -una altra demarcació de renda per càpita elevada- i el del centre comercial La Maquinista, un indret d’obligada presència si es vol agafar volum. Aquesta localització sistemàtica a zones de nivell elevat de despesa ja indica una clara voluntat de fugir del low cost i de la competència per preu. Ah, per cert, l’establiment del carrer Doctor Fleming -al complex Cinesa Diagonal- és veí de l’Oh Bo, el restaurant d’Antoni Brufau Jr, el fill del qui fou president de Gas Natural i Repsol.
La ubicació a la Bonanova no és gens irrellevant dins la filosofia del negoci
Que el negoci hagi crescut no vol dir pas que els gestors ara s’ho mirin de més lluny, sinó tot el contrari, perquè és conegut que el fundador recorre les pizzeries, una per una, un cop han abaixat la persiana per tal d’estar al cas de les xifres del dia. Això sí, la família Ferrés -ara continuada pel fill, Ernesto Ferrés Piguillem- no és gaire amiga dels mitjans, de manera que costarà molt trobar entrevistes i reportatges on els puguem veure de prop. No obstant això, sí que han tingut cert protagonisme per determinades iniciatives que han posat en marxa amb altres inversors reconeguts. En aquest sentit, a començaments de la pandèmia es va saber que tenien planificat un negoci de delivery a través de dark kitchens molt ambiciós, perquè en aquell moment es parlava d’obrir ni més ni menys que cinquanta cuines per donar servei a repartidors. Un dels inversors era la societat Papanut, al darrere de la qual hi ha la conegudíssima família Costafreda, que l’any 2005 van vendre Panrico a un fons d’inversió per 900 milions d’euros, més de la meitat dels quals van anar a les seves butxaques. Els altres socis en el projecte eren els Serra Moreno, a través del seu vehicle inversor, la societat Salomon 1965.
Els germans Harry i Toni Serra Moreno -catalans d’origen sefardita- van decidir, l’any 2015, donar un tomb a les seves inversions, abandonant les posicions purament financeres, per entrar a l’economia productiva i al sector immobiliari. Fruit d’aquesta aliança, trobem que els Farrés, els Costafreda i els Serra comparteixen diverses societats que orbiten al voltant d’aquest negoci de pizzes. A qui també trobem relacionat empresarialment amb els Farrés és Arturo Longhi Domènech, vinculat a la Casa Petra, l’establiment que històricament havia estat la Bomboneria Santa Gema, davant de la parròquia del mateix nom, on sovint veiem combregar a personatges rellevants d’aquest país.
El fundador recorre les pizzeries, una per una, un cop han abaixat la persiana per tal d’estar al cas de les xifres del dia
Tornant al projecte concebut durant la pandèmia, d’ell n’han quedat com a herència els quatre centres de delivery de què disposa Crep Nova avui dia, dos a la part alta de Barcelona, un a l’Eixample i l’altre a Esplugues del Llobregat. Per cert, un d’aquests locals, el de Sant Joan Bosco, entre els carrers Manuel de Falla i Santa Amèlia, ocupa l’espai on temps enrere hi havia La Burg, una hamburgueseria amb producte de molta qualitat que va regnar entre el 2008 i els temps pandèmics.
En tot cas, resulta difícil parlar sobre restaurants i no emetre cap opinió sobre el producte que dispensen; sí, tastin la número 15, de pernil i ou.