L'efecte colibrí de Sala-i-Martin (en colors)

L'economista defensa que la innovació afecta tots els sectors i recomana reaccionar-hi amb preguntes, flexibilitat i experimentació

L'economista Xavier Sala-i-Martín al Fòrum Wolters Kluwer | José Irún
L'economista Xavier Sala-i-Martín al Fòrum Wolters Kluwer | José Irún

Xavier Sala-i-Martin és en ple segle XXI un autèntic fenomen de masses. Molt pocs economistes tenen la seva tirada mediàtica a Twitter i a la vida real, a Catalunya i al món. Tant és així que és capaç d'omplir de color i de gom a gom tant la sala gran com la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya parlant de l’efecte colibrí de la tecnologia (i les seves conseqüències encara desconegudes) durant el fòrum Wolters Kluwer. Al més pur estil Frankenstein de Joel Joan i Àngel Llàcer.

Què és l'efecte colibrí? Així de fàcil: "La innovació d'una nova idea en un sector acaba tenint un impacte que ningú podia predir en un altre sector". La història sembla donar-li la raó: el saqueig de Constantinoble de 1204 és l'origen no només del vidre transparent sinó també de la revolució de les ulleres, dels llibres, del microscopi, de la salut, del benestar o fins i tot dels clústers. Qui ho diria. Tot està connectat.

Sala-i-Martin: "La innovació d'una nova idea en un sector acaba tenint un impacte que ningú podia predir en un altre sector"

Com si d'una classe a la Universitat de Columbia es tractés, Sala-i-Martin és capaç de fer seu l'efecte el·lipsis de Stanley Kubrick a 2001: Una Odissea a l'espai i passar, en un tancar i obrir d'ulls, del clúster medieval del vidre de Murano al clúster del 22@ de Barcelona. Entremig, deixa caure algunes dades: el negoci de les ulleres mou 90.000 milions de dòlars als Estats Units, el monarca francès Lluís XIII no es va banyar mai o la taxa de mortalitat infantil s'ha reduït en sis fins i tot als països més pobres.

La filosofia de Silicon Valley

Tot plegat ens ha portat en ple 2018 a parlar de robots, cloud computing, big data, intel·ligència artificial o desintermediació. Segons l'assessor econòmic en cap del Fòrum de Davos, "la quarta revolució industrial és la mare de totes les revolucions al món real, digital i biològic". I encara afegeix: "Tot això tindrà implicacions. Quines? No ho sé". L'efecte colibrí actua al TNC i mentrestant, Uber aterra de nou a Barcelona.

“Uber ha posat en peu de guerra a tot el sector de transportistes”, apunta a tall d'estricta actualitat. La revolució col·laborativa és per a taxistes però també per a qualsevol tipus de conductor. Així doncs, l'economista recorda que el 95% del temps tenim el cotxe sense utilitzar i detalla que a partir d'aquest octubre ja hi haurà cotxes circulant sense conductor per algunes ciutats dels Estats Units. Punt final a la propietat.

Sala-i-Martin: “Amb els cotxes intel·ligents haurem de programar els accidents”

Tenint en compte que el 90% dels accidents són per errors humans, augura que “amb els cotxes intel·ligents haurem de programar els accidents”. Segurament per això, filosofia és la carrera que està més de moda a Silicon Valley.

Abans que tu

A l'espera de presentar el seu nou llibre La invasió dels robots i altres relats d'Economia en colors (Rosa dels Vents, 2018) en societat, aquest és el titular: "Els canvis tecnològics estan plegats d'efecte colibrí". D'aquesta font picaflor beuen tots els casos d'èxit que han abraçat la tecnologia. Des d'Amazon que és el gran supervivent de la bombolla dels .com fins a la música de Napster, la impressió 3D de Boeing o el boom de l'economia col·laborativa amb Airbnb o Uber.

"La intermediació està desapareixent i és conseqüència dels anys 60 quan ens van ensenyar a baixar-nos cançons de José Luís Rodríguez El Puma", recorda Sala-i-Martin. Els riures del públic van in crescendo quan explica que el nombre d'hores que estem asseguts al vàter ha augmentat desencadenant una plaga d'hemorroides per "l'addició al mòbil" com a substitut del diari. Més efecte colibrí.

Sala-i-Martin: "La pròxima revolució industrial no serà de màquines sinó d'éssers humans"

Als minuts finals, l'economista ensenya fotografies de gats per il·lustrar el machine learning i aprendre així a reconèixer l'essència felina. Tot avança tan de pressa que les màquines sabran abans (i potser millor) que la pròpia persona què vol o qui és. L'exemple és prou clar: "Sabran si ets gai o heterosexual abans que tu". I la conclusió, també: "La pròxima revolució industrial no serà de màquines sinó d'éssers humans".

La gran lliçó

Al seu parer, el món es dividirà entre humans amb i sense intel·ligència artificial. Els filòsofs seran claus, educar amb empatia també. Ja ho deien Aleix Valls i Marc Vidal en una conversació de backstage abans del MWC: Humans més humans i robots més robots. "La gran lliçó de l'efecte colibrí és que existeix un gran canvi tecnològic però no tenim cap idea de les conseqüències", afegeix l'economista.

Com serà el futur no se sap ni a Davos però, passi el que passi, Sala-i-Martin té molt clar com s'hi hauria de reaccionar: canviar la manera com vivim com a societat, qüestionar-ho tot, flexibilitat, observació i experimentació. En una boda, va conèixer Amancio Ortega i el defineix com "el màster de les preguntes" capaç de posar en dubte tots els fonaments d'un sector per acabar creant un autèntic imperi de la moda.

El TNC baixa el teló dels colors, entre aplaudiments. I l'economista que llueix una americana verda que encaixa perfectament amb el logo de Wolters Kluwer, s'acomiada tot dient que "el gran enemic del canvi i la innovació som nosaltres mateixos" i que "per primer cop a la història tenim l'oportunitat de ser humans". Aprofitem-ho.

Més informació
Uber es rendeix al model VTC
"La feina que us esteu imaginant no existirà"
Leyre Olavarría (Seat): "Blablacar és un competidor més directe que Tesla"
Avui et destaquem
Comentaris