• Empresa
  • 25 anys de Google: grans èxits i fracassos sorprenents (I)

25 anys de Google: grans èxits i fracassos sorprenents (I)

De l'algorisme de dos estudiants de la universitat d'Standford a la companyia tecnològica que ha permeat en gairebé cada aspecte de la nostra vida digital

Muntatge de Larry Page i Sergey Brin, fundadors de Google, amb l'actual CEO de la companyia, Sundar Pichai | VIA Empresa
Muntatge de Larry Page i Sergey Brin, fundadors de Google, amb l'actual CEO de la companyia, Sundar Pichai | VIA Empresa
quico domingo
Soci i director de Mortensen
Barcelona
27 de Setembre de 2023
Act. 20 de Novembre de 2023

En el transcurs de 25 anys, Google ha anat molt més enllà del seu motor de cerca, esdevenint una força dominant en la indústria tecnològica. La seva influència ha permeat en gairebé cada aspecte de la nostra vida digital, des d'àmbits tan amplis com la navegació per Internet fins als dispositius mòbils que duem a la butxaca. Però com amb qualsevol gegant tecnològic, la seva història està plena tant d'èxits com de fracassos

 

Aquest any que se celebra el quart de segle de Google, ens endinsem en els moments clau i èxits que han ajudat a consolidar la seva hegemonia, així com en els fracassos que ens recorden la seva humanitat dins l'escenari tecnològic. Aquesta retrospectiva ofereix una vista panoràmica als grans triomfs i desafiaments de la companyia.

Grans èxits i moments clau:

1998: El seu llançament

Corria l’any 1996 quan a dos joves estudiants de la universitat d’Standford, Larry Page i Sergey Brinn se’ls va acudir una manera d’organitzar i fer cercable la informació d’internet.

 

Gràcies a un algorisme de classificació que van batejar com a PageRank, dos anys més tard van aconseguir que el seu primer inversor injectés 100.000 dòlars per fundar la companyia.

Així era la primera home de Google.

Primera 'home' de Google, en el año 1998
Primera 'home' de Google, l'any 1998 

2000: On és la pasta?

Tot i que els seus fundadors sempre van mostrar-se reticents a incloure publicitat als resultats de cerca, el ràpid creixement de la companyia i la creació del seu campus a Mountain View, Google va presentar AdWords, el sistema que permetia als anunciants comprar paraules de cerca per aparèixer als resultats.

AdWords va convertir Google en una de les companyies més riques del món.

2001: El vestit de la Jennifer Lopez

L’any 2001 va ser important a Google. Larry Page i Sergey Brynn van deixar la direcció executiva de la companyia per convertir-se en presidents, i Eric Schmidt va esdevenir-ne CEO.

Aquell any, a més, Jennifer Lopez va guanyar un Grammy i de retruc va canviar Internet. El seu vestit verd i blau de Versace va causar tal sensació que va convertir-se en el més cercat dels dies següents.

I a Google ho van veure clar. La gent no volia només text. Així va néixer Google Images, que permetia cercar amb paraules dins el contingut de les fotos.

Jennifer Lopez a la gala dels premis Grammy 2000
Jennifer Lopez, a una passarel·la, amb el vestit que va lluir a la gala dels premis Grammy 2000

2004: Google reinventa l’e-mail

Quan Gmail va ser presentat, va ser una autèntica revolució. Un servei de correu electrònic de Google, gratuït i amb un emmagatzemament infinit (de fet, en la seva versió inicial l’espai disponible anava augmentant a poc a poc). 

De seguida va convertir-se en un servei desitjat. Els primers mesos, només hi tenien accés alguns afortunats que havien rebut una invitació d’algun usuari existent. Així, amb un sistema d’invitacions personals, el servei va anar creixent fins que finalment es va obrir a tothom.

Avui en dia el fan servir més de 1.800 milions de persones arreu del món.

El primer Gmail que Google presentó en el año 2004
El primer Gmail que Google va presentar l'any 2004 


 

2005: De navegar la web a navegar carrers

El 2005 segurament ja no quedava pràcticament ningú que no fes servir Google per navegar la web, així que des de Mountain View, van decidir que era el moment de sortir de la pantalla i conquerir el món físic amb Google Maps i Google Earth.

Avui en dia, algú s’imagina moure’s sense la seva ajuda?

Google Maps en el año 2005
E 2005

2006: La compra milionària de YouTube

Google sempre ha comprat companyies per incorporar-ne els seus serveis o tecnologies. Això no obstant, la més sonada va ser la compra de YouTube per 1.650 milions de dòlars.

El gegant dels vídeos crearia més tard una nova manera de fer diners per a milions de creadors de continguts arreu del món i la primera fornada d’influenciadors.

2006: Google es fa verb

L’edició del 2006 de l’Oxford English Dictionary llistava, per primer cop, Google com a verb.

La seva definició deia: “To use the Google search engine to find information on the internet. To search for information about (a person or thing) using the Google search engine” (Utilitzar el cercador de Google per trobar informació a Internet. Per cercar informació sobre (una persona o cosa) mitjançant el cercador de Google).

2008: L’arribada de Chrome

Semblava que l’hegemonia d’Internet Explorer era impossible de batre. Ningú ho havia aconseguit abans.

Des del llançament de Chrome el 2008, el navegador de Google s’ha convertit en el més utilitzat del món, i això té molt de mèrit tenint en compte que no s’instal·la per defecte ni en ordinadors Windows ni Mac.

2008: El primer telèfon Android

El 29 de juny del 2007 Steve Jobs presentava l’iPhone, el telèfon que ho canviaria tot. Diuen que després de veure la presentació, a Google es van veure obligats a tornar a començar el seu projecte de telèfon mòbil –que havia començat el 2005 amb la compra d’Android– pràcticament des de zero.

Així doncs, el 23 de setembre del 2008 sortia al mercat l’HTC Dream, el primer telèfon amb el sistema operatiu de Google.

HTC Dream, el primer teléfono con el sistema operativo de Google.
HTC Dream, el primer telèfon amb el sistema operatiu de Google

 

2014: Google compra DeepMind. Arriba la IA

La compra de DeepMind –una companyia de recerca en IA amb seu al Regne Unit– no va ser una notícia bomba al seu moment, no obstant, podríem dir que és clau en el desenvolupament de Google tal com el coneixem avui en dia.

L’equip de DeepMind és responsable de la gran majoria de la “màgia” que passa al darrere dels serveis de Google. Les recomanacions, el reconeixement d’imatges, els autocompletar…

2019: Google es converteix en Alphabet

Inicialment, Google era una empresa amb un únic producte, el seu cercador. No obstant això, amb els anys, se li van anar sumant infinitat de serveis i filials: Android, YouTube, Nest, GMail, Chrome, Calico… 

Així doncs, finalment el 2019 l’empresa de Mountain View va decidir crear el hòlding Alphabet, que serviria de paraigua a totes les filials de la companyia. Per als accionistes, tot en ordre: una acció de Google es va convertir, automàticament, en una acció d’Alphabet.

2023: Bard contra ChatGPT

El llançament i èxit aclaparador de ChatGPT va agafar a contrapeu al gegant de Silicon Valley. Diuen que a la seva seu central es va activar l’alerta vermella, i centenars d’enginyers de diferents departaments es van moure al projecte LaMDA, que ja feia anys que es desenvolupava internament.

Així doncs, a principis d’aquest mateix any, Google va presentar Bard, un xatbot similar a ChatGPT –tot i que força més justet–. 

D’entrada, molts van anunciar que Google havia fet tard i que ChatGPT ja era massa gran però… Qui dels nostres lectors no fa servir Gmail? O Google Photos? O Google Maps? De moment Bard és un experiment en Beta, però a poc a poc va guanyant noves funcionalitats que el fan un adversari a tenir en compte. Fa només uns dies, de fet, el xatbot ja era capaç de donar-nos resposta amb dades del nostre compte de GMail.

Us imagineu poder cercar un correu sense saber exactament què deia?

El hòlding Alphabet serveix de paraigua a totes les filials de la companyia

Aquests són només uns quants dels grans moments de Google que serveixen per il·lustrar fins on ha aconseguit arribar una companyia en “només” 25 anys.

No obstant, els èxits sempre acostumen a anar acompanyats de revesos, que no hi caben en un sol article. Per llegir-los, haureu d’esperar un dia més.