Agustí Benedito (1964) és un empresari barceloní que porta mitja vida intentant ser el president del Barça, però segueix sense aconseguir-ho i és que finalment no ha obtingut el nombre de butlletes de suport necessàries per convertir-se en candidat oficial a les eleccions presidencials del Club. El seu pare va aixecar tot un grup d'automoció, amb concessionaris i tallers, fins a convertir-lo en un dels més importants de tot l'Estat. És l'època dels grans concessionaris de marca i el Grup Benedito és el primer concessionari d’Opel i més enllà de vendre cotxes, també s’ocupa del finançament, la subscripció de l’assegurança a la seva pròpia corredoria i de qualsevol altre negoci que faci referència a l’automòbil.
Benedito és advocat de professió, va estudiar la gestió de concessionaris a la General Motors de Michigan i es va incorporar a l'empresa familiar l'any 1986 amb un màster en finances a l'IESE. Ocupava la direcció general de l'empresa familiar des del 1992. L'empresa va acabar venent-se i Agustí Benedito va passar a gestionar el patrimoni de la família (i a exercir també de consultor per altres family office).
"Parlar d'Agustí Benedito és parlar de les eleccions al Barça celebrades els últims 24 anys, repassar la història política de l'entitat i comprovar que ha estat la història d'una guerra civil, o d'alguna cosa semblant"
Parlar d'Agustí Benedito és parlar de les eleccions al Barça celebrades els últims 24 anys, repassar la història política de l'entitat i comprovar que ha estat la història d'una guerra civil, o d'alguna cosa semblant: sis eleccions amb la de gener, tres mocions de censura, socis que denuncien el Club pels seus fitxatges, sentències que condemnen el Club per salvar de qualsevol responsabilitat a directius i executius, mocadorades, amenaces, dimissions...
En tots aquest fets, Benedito ha jugat sempre un paper, ja sigui principal o secundari.
El 1997 es va presentar a la llista de Lluís Fernández contra Josep Luis Núñez. La candidatura va ser escombrada a les urnes, 82% a 18%, poc més de 5.000 vots contra més de 20.000.
El 1998 va formar part amb Laporta i Sebastià Roca de l’Elefant Blau, plataforma creada per a denunciar la gestió del llavors president del Club, Josep Lluís Núñez. Els objectius d'aquesta plataforma eren evitar la possibilitat de què el Barça sortís a borsa i esdevingués una Societat Anònima Esportiva, i que es produís així una inversió excessiva en fitxatges.
El 2003 va donar el seu suport a la candidatura de Joan Laporta que el va nomenar membre de la comissió esportiva i social. Va ser-hi fins el 2009, quan va dimitir per desavinences amb Laporta.
El 2010 decideix liderar una candidatura i va aconseguir fins a 8.000 vots. Va quedar lluny del guanyador, Sandro Rosell, però, per davant de la resta d'aspirants com Marc Ingla o Jaume Ferrer. La campanya que va fer va ser molt propera, amb l'obertura d'una oficina a la mateixa Plaça Sant Jaume on el seu equip -i ell mateix quan els actes de campanya així ho permetien- rebia i resolia tots els dubtes que els socis li plantejaven sobre el seu programa i la seva visió de com havia de ser el futur del Barça. Seccions, la proposta de Norman Foster-Laporta pel nou Camp Nou, els plans econòmics i la internacionalització del Club o els patrocinis, entre d'altres.
El 2015 ho va intentar de nou, i va tornar a quedar-se en l'intent. I si el 2010, la derrota va tenir un cert regust de victòria, en aquest cas no es pot dir cap altra cosa: va ser un fracàs. Els 3400 vots van quedar-se en poc més que una anècdota davant dels 26.000 vots obtinguts per Josep Maria Bartomeu o els 16.000 de Laporta, que va ser el segon candidat més votat.
"Els objectius de l'Elefant Blau eren evitar la possibilitat de què el Barça sortís a borsa i esdevingués una societat anònima esportiva"
Si la primera candidatura que va liderar va ser un cop d'aire fresc, per les propostes i l'estil, la candidatura del 2015 va donar la imatge d'improvisada, poc treballada. Res més lluny de la realitat: equip ampli, programa treballat a partir de la base del 2010 i fent tàndem amb Lluís Geli (Lux Habitat), com el 2010. També repetien Carlos Bonet-Godó (Salomé & Bonet-Godó) i Uri Bueno (IBUSA, Barcelona Soccer Academy).
La candidatura va acabar més aviat malament, i les relacions d'algun dels companys de candidatura (no de Geli) amb Benedito van quedar una mica tocades en assenyalar-lo com a culpable dels pobres resultats a les urnes. El "nefast paper" de Benedito al debat de TV3, segons algun d'ells, va ser clau perquè el nombre de vots del 2015 no arribés ni a la meitat de l'obtingut el 2010. Els mitjans no ho van veure malament.
Ara, ha torna a presentar-se un cop més com a precandidat i amb encara menys èxit que els últims cops ja que no ha passat el tall per convertir-se en candidat. Tot això després de ser protagonista d'una moció de censura fallida -va aconseguir 12.500 signatures quan en necessitaven 16.600- i de no voler donar suport a la moció presentada per Jordi Farré aquesta mateixa tardor, i que ha sigut el detonant de la dimissió de Bartomeu i tota la seva junta.
Benedito s'ha presentat amb un equip renovat respecte el 2015, del qual només ha repetit Laura Guitart, vicedegana acadèmica de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB. En cas d'haver guanyat, hauria sigut la primera vicepresidenta de la història del Barça.
Les propostes del precandidat Benedito han sigut del tot trencadores amb la de la resta de candidats. Té clar que el Barça no pot competir econòmicament amb un altre equip si vol tenir a Messi, fent referència al PSG, i ja va anunciar que, si era elegit president, no es faria l'Espai Barça per innecessari, "no té sentit econòmic ni operatiu”.
La seva proposta de renovació del Camp Nou passa pel tirar-lo a terra i construir-ne un de nou a Sant Joan Despí o al mateix lloc on és ara. Aquesta idea sense massa reflexió prèvia: ni hi ha llicència per enderrocar l’Estadi -és un edifici catalogat- ni l’Ajuntament de Sant Joan Despí té cap intenció de facilitar la construcció del nou estadi al seu terme municipal.
Benedito també ha anunciat que està pensant executar una acció de responsabilitat contra l'anterior directiva per portar al club a "una situació de concurs de creditors", i no s'ha pronunciat pel que fa al projecte esportiu més enllà del què ja va dir a finals d'agost sobre Koeman i la seva idoneïtat per entrenar l'equip.
Agustí Benedito pot haver perdut el seu úlltim tren per formar part de la directiva blaugrana i recórrer així el camí per arribar a allò que tant desitja: la presidència del Barça. Ja era conscient de què no tenia massa a fer per ocupar el centre de la llotja a partir del pròxim 24 de gener, però també sap que tot és possible més endavant, sobretot si ja hi és dins. Així les coses, potser cercarà un pacte amb algun candidat. Potser Laporta, no seria la primera vegada, ja van ser socis a l'Elefant Blau. Potser aquesta vegada guanyen tot dos.