Argentona, Canet i Arenys de Munt. Són els tres municipis on s’ha forjat la història d’Arpe, una companyia de tres generacions. Al capdavant hi ha els germans Joan i Montse Pera, hereus d’aquesta joia tèxtil que es remunta als anys cinquanta. “Som la tercera generació, vam prendre el relleu dels pares l’any 2002, i ells ho fan fer dels besavis Gallemí”, assenyala a VIA Empresa en Joan, economista, enginyer industrial i responsable de la gestió, els números i la digitalització del negoci. La Montse, en canvi, encarna l’ànima creativa. Dissenyadora de formació, és la responsable de l’estètica i la identitat visual de la marca. El minimalisme que caracteritza moltes de les col·leccions d’Arpe porta la seva empremta.
Abans d’entrar a l’empresa familiar, Pera feia pocs mesos que treballava al sector financer, a CaixaBank, vinculat al desenvolupament de la banca per internet. D’aquella etapa en guarda una anècdota que encara avui rememora: una companya li va dir que, si s’esforçava molt, d’aquí a 25 anys la Caixa li donaria un pin. “Allà vaig pensar: ‘he de marxar d’aquí’”. Anys més tard, la vida li va tornar la imatge en forma d’ironia: quan va ser nomenat president de Pimec al Maresme -càrrec que exerceix en l'actualitat- va rebre un altre pin, aquest cop com a gest simbòlic per haver acceptat el càrrec.
Prop del 70% de la facturació d’Arpe prové de l’exportació, i el Japó s’ha convertit en el seu principal mercat exterior, seguit de Corea
A banda d’aquesta responsabilitat institucional, Pera també impulsa altres projectes que comparteixen vincle amb Arpe. El 2024 va cofundar Kimedes, una startup incubada al Barcelona Supercomputing Center (BSC) que utilitza tecnologia satel·litària i intel·ligència artificial per detectar fuites d’aigua a les xarxes municipals. Però retornant al 2002 i el seu pas cap a Arpe, val a dir que hi va arribar amb una motxilla plena d’aprenentatges. “El primer que vaig fer quan vaig arribar va ser crear una pàgina web, i a casa em preguntaven per a què servia”, relata entre riures. Aquella mirada digital i orientada a processos -poc habitual en una pime tèxtil de l’època- va professionalitzar la gestió i va preparar l’empresa per al salt internacional, fins al punt de multiplicar per deu el volum de negoci i situar-lo en els 2,4 milions d’euros.
Actualment, prop del 70% de la facturació d’Arpe prové de l’exportació. La companyia va començar a mirar cap a Europa, concretament Alemanya, Suïssa o els països nòrdics, mercats en què el consumidor acostuma a valorar més el disseny i la producció responsable. Amb els anys, la recerca de nous mercats també els va portar a provar sort als Estats Units i a alguns països de l’Amèrica Llatina, però sense l’èxit esperat. El gir va arribar quan l’empresa va començar a mirar cap a l’Àsia. Avui, el Japó s’ha convertit en el principal mercat exterior de la firma catalana, seguit de Corea.
“Si fabriques a Europa no ets el més econòmic, allà on vas ets el més car”, admet Pera. Per això, el projecte es fonamenta en quatre grans vectors: el disseny, la digitalització, la internacionalització i la sostenibilitat. “Apostar per la producció local ens ha ensenyat que no hem de competir per preu, sinó aportar valor afegit, i aquest en el nostre cas és el disseny i el compromís ambiental”, apunta. “Sempre m’ha preocupat molt l’impacte ambiental, reconeix. "Quan estudiava a la UAB, tenia un professor de comptabilitat que insistia que aquests costos no apareixien als comptes de resultats, i allò em feia pensar constantment en l’impacte que jo mateix generava al planeta”, afegeix. A casa, aquesta coherència és palpable: "He instal·lat plaques solars, aerotèrmia i em moc en cotxe elèctric".
La tovallola de microfibra, el producte estrella
La connexió d'Arpe amb el públic japonès té diverses explicacions. D’una banda, l’estètica de les col·leccions encaixa amb la sensibilitat del consumidor asiàtic. De l’altra, el producte estrella de la companyia, ni més ni menys que una tovallola de microfibra, absorbent, lleugera i d’assecat ràpid, respon a unes necessitats molt concretes del mercat. “Al Japó hi ha molta humitat i la gent utilitza molt les tovalloles per eixugar-se”, descriu Pera. “No és gens estrany veure executius a Tòquio, vestits amb vestit d'home, i portant-ne una penjada al coll per combatre la calor”. Fetes amb fil rPET postconsum d'alta qualitat, les tovalloles d'Arpe representen una reducció del 76% de CO2 al produir-les, un 55% i un 40% menys d'aigua i sabó en rentar-les, i ocupen un 70% menys d'espai.
Les tovalloles d'Arpe representen una reducció del 76% de CO2 al produir-les, un 55% i un 40% menys d'aigua i sabó en rentar-les, i ocupen un 70% menys d'espai
Aquesta aposta també es reflecteix en la manera com Arpe innova portes endins. A la fàbrica teixeixen, tallen, estampen i confeccionen tot el producte. Han sensoritzat màquines, han implantat un sistema de planificació de recursos empresarials (ERP), i han incorporat un tall làser que ha reduït els desperfectes de l’11% al 0,7%. Alhora, han incorporat tecnologia avançada al control de qualitat gràcies a un projecte en col·laboració amb Eurecat i la seva spin-off Aracne. En una de les màquines hi han instal·lat una càmera que, combinada amb un algoritme propi, analitza de manera contínua tot el teixit que es produeix. El sistema substitueix el mostreig manual tradicional -aquelles revisions puntuals que es fan cada cert temps- per una supervisió constant que detecta qualsevol defecte al moment. Quan acaba el lot, genera automàticament un informe amb tots els errors localitzats.
Però la innovació no s’atura a la nau. Arpe ha calculat la seva petjada de carboni i ha impulsat projectes sorprenents: des de convertir residus de rentat en paper o en filament per a impressió 3D fins a explorar la possibilitat de rentar industrialment les tovalloles abans de vendre-les per capturar micropartícules. “Si ho féssim, encara seríem més cars, i ja ho som. Però tècnicament és possible”, reconeix Pera. En aquest camí neix Scarabat, un projecte d’economia circular que investiga com donar una segona vida als microresidus que es desprenen del tèxtil durant el rentat i l’assecat. La iniciativa va sorgir de la coincidència de Pera amb estudiants d’Elisava i amb Girbau Lab, i avui també hi participa el clúster Tèxtils.cat, la consultora ambiental Inèdit i el Molí de Capellades. El projecte explora dues vies: transformar residus de fibra natural en paper -amb prototips ja fets- i encapsular els sintètics per convertir-los en matèria primera per a filaments d’impressió 3D amb contingut reciclat.
Un horitzó incert per a un ofici que s'esvaeix
El conjunt d'aquest impuls innovador conviu, però, amb una realitat molt menys amable: la del sector. El tèxtil arrossega una manca alarmant de relleu generacional. “Els talladors i les confeccionistes s’estan jubilant, i gairebé no hi ha ningú que prengui el seu lloc”, lamenta Pera. “Quan busques algú que sàpiga fer anar un sistema de tall tradicional, que sàpiga marcar patrons amb un retolador i tallar com s’ha fet tota la vida, ja no trobes aquest perfil”, explica.
El mateix passa amb els antics troquels metàl·lics -les peces que servien per tallar formes concretes-: “Els que ho sabien fer s’han anat jubilant, i no n’hi ha”. Al mateix temps, la competència asiàtica pressiona dia rere dia. “En un viatge que vaig fer a Frankfurt, un distribuïdor em va dir: ‘Aquesta tovallola que vens per 60 euros, jo la venc per 25’. I jo li vaig respondre: 'així ens va'. Quan ho hàgim deslocalitzat tot, ells marcaran el preu”, reconeix.
Pera: "Els talladors i les confeccionistes s’estan jubilant, i gairebé no hi ha ningú que prengui el seu lloc"
Enmig d’aquest escenari, Pera ha buscat maneres de cuidar l’equip i mantenir la cohesió interna. Ha portat a la fàbrica pràctiques de meditació, mindfulness i gestió emocional que ell mateix va aprendre en un monestir budista del Maresme. Durant dos anys, cada dijous al migdia, els treballadors dels 23 totals que ho volien participaven en sessions guiades en horari laboral. “Vaig parar tota la fàbrica i els vaig explicar què volia fer. Pensava que tindria baixes, però s’hi van apuntar gairebé tots”, explica amb orgull.
Malgrat el panorama, Pera es mostra serè a l'hora d'imaginar el futur. “Hem creat valor, hem generat llocs de treball i hem donat vida a un projecte amb ànima. Tant de bo tingui continuïtat. Però passi el que passi, puc afirmar que ha valgut la pena”, remarca. Preguntat per si li agradaria que el seu fill prengués el relleu algun dia, somriu: “Si volgués, seria fantàstic. La Montse ja ha dit que no vol que els seus s’hi dediquin perquè sap el sacrifici que comporta, però jo al meu no l’hi puc demanar; ha de ser feliç amb el que decideixi”, conclou.