• Empresa
  • Un banc cooperatiu compra el 7% del Sabadell: la força d'un model que ve de França

Un banc cooperatiu compra el 7% del Sabadell: la força d'un model que ve de França

BPCE, un dels grans grups bancaris europeus, demostra com la cooperació entre entitats financeres pot construir grans grups internacionals sense renunciar a les arrels territorials i mutualistes

El conseller delegat del Banc Sabadell, Marc Armengol | David Zorrakino (Europa Press)
El conseller delegat del Banc Sabadell, Marc Armengol | David Zorrakino (Europa Press)
Xavier López | VIA Empresa
Especialista en cooperativisme i economia social
Barcelona
18 de Novembre de 2026 - 04:55
Act. 18 de Novembre de 2026 - 8:44

Encara que pugui semblar una paradoxa, un banc cooperatiu francès ha entrat en l'accionariat d'un dels grans bancs cotitzats de l'Estat, membre de l'Ibex-35. BPCE, el segon grup bancari francès, ha adquirit una participació aproximada del 7% del capital del Banc Sabadell, amb un valor de mercat estimat en uns 1.200 milions d'euros. El grup ha manifestat la voluntat de convertir-se en un accionista estable i de llarg termini, obtenir representació al consell d'administració i explorar possibles vies de cooperació empresarial.

 

L'operació va més enllà d'una inversió financera. També és una oportunitat per descobrir un model de banca cooperativa que ha aconseguit construir alguns dels grups financers més importants d'Europa. Darrere de BPCE hi ha dues xarxes centenàries que van néixer per facilitar l'estalvi de les famílies i l'accés al crèdit dels petits empresaris.

Amb el temps, Banque Populaire i Caisse d'Épargne van entendre que cooperar els permetia compartir recursos, guanyar dimensió i competir en mercats més amplis sense renunciar a les seves arrels territorials. Una fórmula que també han desenvolupat altres grans grups francesos, com Crédit Agricole i Crédit Mutuel.

 

França, la gran potència europea de la banca cooperativa

La dimensió de la banca cooperativa francesa ajuda a entendre la importància d'aquest model empresarial. França és el principal referent europeu en aquest àmbit i un dels països on les entitats cooperatives tenen més pes dins del sistema financer.

Segons les dades de l'European Association of Co-operative Banks (EACB), recollides a l'informe anual de 2024, els tres grans grups cooperatius francesos —Crédit Agricole, Crédit Mutuel i BPCE— concentraven conjuntament aproximadament el 63,3% dels dipòsits i el 64% del crèdit del mercat bancari francès. Aquestes quotes situen França en una posició singular dins del panorama europeu i evidencien el pes estructural de la banca cooperativa en el seu sistema financer.

La banca cooperativa no és, per tant, un segment complementari del sistema financer francès, sinó un dels seus principals pilars. Els tres grans grups demostren que el model cooperatiu pot assolir una dimensió comparable a la dels grans bancs comercials cotitzats. La qüestió és com han aconseguit créixer fins a aquesta escala i quins factors han permès que la banca cooperativa francesa es converteixi en una de les grans potències financeres europees.

Dues històries centenàries que construeixen un gegant bancari

Façana de la seu del grup BPCE | iStock
Façana de la seu del grup BPCE | iStock

La història de BPCE comença a París el 1818, amb la creació de la primera Caisse d'Épargne, impulsada per Benjamin Delessert i altres promotors de l'estalvi popular. L'objectiu era facilitar que les famílies, especialment les de rendes més modestes, poguessin estalviar i disposar d'un instrument de previsió econòmica. La iniciativa va donar lloc a una extensa xarxa de caixes vinculades als territoris i a les economies locals.

La segona història arrenca el 1878, a Angers, amb Ludovic de Besse i la primera Banque Populaire. La seva finalitat era facilitar el finançament d'artesans, comerciants, professionals i petits empresaris que tenien dificultats per accedir al crèdit bancari.

Les dues iniciatives compartien una mateixa filosofia: democratitzar l'accés als serveis financers. Les Banques Populaires van reforçar la seva naturalesa cooperativa amb la llei Clémentel de 1917, mentre que les Caisses d'Épargne van adoptar formalment l'estatus de bancs cooperatius el 1999.

La història de BPCE comença a París el 1818, amb la creació de la primera Caisse d'Épargne, impulsada per Benjamin Delessert i altres promotors de l'estalvi popular

Durant el segle XX, totes dues xarxes van créixer i ampliar les seves activitats. Un primer pas cap a la integració va arribar el 2006 amb la creació de Natixis, fruit de la integració de Natexis Banques Populaires i Ixis. L'operació va permetre reunir activitats de banca de finançament i inversió, gestió d'actius i serveis financers especialitzats, demostrant que les dues xarxes podien compartir negocis i capacitats sense fusionar les seves entitats territorials. La crisi financera de 2008 va accelerar el procés. El juny de 2009 es va aprovar la llei francesa que establia un organisme central compartit i, el 31 de juliol, es va constituir oficialment Groupe BPCE.

La integració no va comportar la desaparició de les dues xarxes històriques. Banque Populaire i Caisse d'Épargne van conservar la seva identitat i implantació territorial, però van passar a compartir una estructura empresarial. Totes dues són propietàries al 50% de l'organisme central, responsable de coordinar l'estratègia, la gestió dels riscos, la liquiditat i els serveis comuns.

Un model federal: autonomia local i dimensió internacional

La singularitat de BPCE és la seva estructura federal. El grup combina l'autonomia de les xarxes territorials amb una estructura central que aporta escala, tecnologia i capacitat financera. Els socis participen en la propietat de les Banques Populaires i les Caisses d'Épargne, que al seu torn són propietàries de l'organisme central. Aquesta arquitectura permet desenvolupar activitats molt diverses: banca minorista i d'empreses, finançament especialitzat, assegurances, gestió d'actius i banca d'inversió.

La dimensió assolida és considerable. A tancament de 2025, BPCE comptava amb 36 milions de clients, 9,6 milions de socis cooperativistes i 110.000 treballadors. Va registrar uns ingressos bancaris de 25.700 milions d'euros i un benefici net de 4.100 milions. El grup està present en més de cinquanta països i desenvolupa una important activitat internacional, entre altres vies, a través de Natixis.

Dues xarxes nascudes per atendre necessitats locals han acabat construint un grup financer amb capacitat per competir internacionalment. I no és l'únic exemple del cooperativisme bancari francès.

Crédit Agricole: de les caixes locals a un gran banc europeu

Crédit Agricole compta amb 2.376 caixes locals i 39 caixes regionals | iStock
Crédit Agricole compta amb 2.376 caixes locals i 39 caixes regionals | iStock

Crédit Agricole és un dels exemples més representatius de la força de la banca cooperativa francesa. Els seus orígens es remunten al 1894, amb la creació de les primeres caixes locals de crèdit agrícola per facilitar el finançament dels agricultors. El model es va desenvolupar a partir de caixes locals agrupades en estructures regionals, que compartien recursos i capacitat financera sense perdre la vinculació amb els territoris. Amb el temps, el grup va superar la seva especialització agrícola i es va convertir en un banc universal, amb activitats per a famílies, empreses i mercats internacionals.

Actualment, compta amb 2.376 caixes locals i 39 caixes regionals. Les primeres agrupen més de 12,3 milions de socis, que participen en la propietat i la governança, mentre que les caixes regionals constitueixen el nucli de l'activitat territorial i tenen la majoria del capital de Crédit Agricole S.A.

Aquesta societat articula bona part dels negocis nacionals i internacionals del grup, amb filials especialitzades en assegurances, gestió d'actius, banca d'inversió i finançament al consum. La seva experiència demostra que milers d'entitats locals poden construir conjuntament un gran grup financer internacional sense renunciar a la seva estructura cooperativa ni a la vinculació territorial.

Crédit Mutuel: la força del model mutualista

Crédit Mutuel és un altre dels grans referents de la banca cooperativa francesa. Vinculat al moviment mutualista europeu del segle XIX, va néixer amb la voluntat de facilitar el finançament de les persones i les petites activitats econòmiques. El seu model s'organitza al voltant de caixes locals agrupades en federacions regionals, que comparteixen recursos, estructures i serveis. Els clients poden esdevenir socis, participar en les assemblees i elegir els seus representants, mantenint un paper actiu en la governança.

A tancament de 2025, Crédit Mutuel Alliance Fédérale va registrar uns ingressos de 17.700 milions d'euros i un benefici net de 4.200 milions

Una de les seves principals organitzacions és Crédit Mutuel Alliance Fédérale, que integra 1.331 caixes locals, catorze federacions i diverses entitats financeres i filials, entre les quals destaca CIC.

A tancament de 2025, Crédit Mutuel Alliance Fédérale va registrar uns ingressos de 17.700 milions d'euros i un benefici net de 4.200 milions. També va mantenir una sòlida posició de capital, amb una ràtio CET1 del 19,7%, i va continuar invertint en tecnologia, diversificació i desenvolupament internacional. Com en el cas de Crédit Agricole, la clau és combinar la proximitat de les caixes locals amb la capacitat financera, empresarial i tecnològica d'un gran grup.

Tres models, una mateixa filosofia empresarial

BPCE, Crédit Agricole i Crédit Mutuel tenen històries i estructures de governança diferents, però comparteixen una mateixa lògica: construir grans grups financers a partir de xarxes d'entitats cooperatives i mutualistes amb una forta implantació territorial.

BPCE articula dues grans xarxes que comparteixen la propietat de l'organisme central. Crédit Agricole parteix de caixes locals i regionals que participen en la propietat de l'estructura nacional. Crédit Mutuel es fonamenta en caixes locals mutualistes agrupades en federacions regionals.

En tots tres casos, el repte ha estat combinar la proximitat i el coneixement del territori amb la concentració de capacitats empresarials. Les entitats locals mantenen la relació amb els socis i clients, mentre que les estructures comunes assumeixen les funcions que requereixen més escala, especialització i inversió.

Aquesta distribució permet generar economies d'escala en tecnologia, gestió de riscos, tresoreria, compliment normatiu, assegurances i banca d'inversió. També facilita la internacionalització, les adquisicions i el desenvolupament de nous negocis. La cooperació es converteix així en una autèntica estratègia de creixement empresarial.

Les sis claus de l'èxit de la banca cooperativa francesa

Com s'explica que França hagi aconseguit desenvolupar una banca cooperativa d'aquesta dimensió? L'experiència dels tres grans grups permet identificar sis factors determinants.

1. L'arrelament territorial i l'especialització d'origen

Els tres grups van néixer per donar resposta a necessitats financeres de col·lectius que tenien dificultats per accedir al crèdit: agricultors, artesans, comerciants, petits empresaris i famílies.

Aquest origen els va permetre construir relacions de confiança, conèixer les economies locals i desenvolupar una base social àmplia i fidel. L'arrelament territorial, lluny de ser un obstacle per créixer, s'ha convertit en un dels seus principals avantatges competitius.

2. Una arquitectura federal que combina proximitat i escala

És probablement la clau organitzativa més important del model francès. Les caixes locals mantenen la relació amb els socis i clients i el coneixement dels mercats territorials. Les estructures regionals agrupen recursos i capacitats, mentre que els organismes centrals assumeixen les funcions que requereixen més dimensió, especialització i inversió.

Aquesta distribució preserva la identitat de les entitats territorials i, alhora, permet aprofitar economies d'escala en tecnologia, tresoreria, gestió de riscos i compliment normatiu.

3. La cooperació empresarial, les fusions i les adquisicions

Els grans grups francesos han entès que la cooperació no havia de limitar-se a compartir serveis. També podia ser una estratègia de consolidació i creixement empresarial.

La creació de BPCE, la incorporació de CIC a Crédit Mutuel o l'adquisició de Crédit Lyonnais per part de Crédit Agricole són exemples de com aquestes entitats han utilitzat aliances, fusions i adquisicions per guanyar dimensió, ampliar mercats i reforçar les seves capacitats.

4. La transformació en bancs universals i diversificats

Els tres grups han superat progressivament les seves especialitzacions originals per desenvolupar una oferta integral de serveis financers. A la banca minorista i al finançament empresarial hi han incorporat assegurances, gestió d'actius, banca d'inversió, finançament especialitzat i serveis patrimonials.

Aquesta diversificació els ha permès generar noves fonts d'ingressos, distribuir millor els riscos i competir en segments de mercat als quals difícilment haurien pogut accedir com a xarxes locals especialitzades.

5. La capitalització i la capacitat d'inversió a llarg termini

El model cooperatiu ha facilitat la retenció i reinversió d'una part important dels resultats, reforçant els recursos propis i la capacitat financera dels grups.

Aquesta capacitat ha estat essencial per finançar inversions tecnològiques, desenvolupar noves activitats, afrontar adquisicions i adaptar-se a un entorn regulador i competitiu cada vegada més exigent.

6. La professionalització de la gestió sense perdre la governança cooperativa

Els grans grups francesos han sabut combinar els principis de propietat i participació cooperativa amb estructures directives i de gestió professionalitzades.

Els socis mantenen un paper en la propietat i la governança de les entitats, mentre que els equips directius disposen de les capacitats necessàries per gestionar organitzacions financeres complexes, amb presència internacional i milers de treballadors. Aquesta combinació ha permès preservar la identitat cooperativa i competir amb els grans bancs comercials en eficiència, innovació i capacitat empresarial.

En conjunt, aquests sis factors expliquen com la banca cooperativa francesa ha superat els límits tradicionals de les entitats locals fins a convertir-se en un dels principals actors del sistema financer europeu.

Cooperar també és una manera de fer-se gran

La banca cooperativa francesa qüestiona una idea força estesa: que les cooperatives estan condemnades a tenir una dimensió reduïda i a limitar la seva activitat als mercats locals.

BPCE, Crédit Agricole i Crédit Mutuel demostren que no és així. Han construït alguns dels grans grups financers europeus combinant propietat cooperativa, governança territorial, integració empresarial i gestió professionalitzada. Ho han fet a través de fórmules diferents, però amb una mateixa lògica: articular les entitats locals dins d'estructures capaces d'aportar recursos, tecnologia i coneixement que difícilment podrien desenvolupar individualment.

El model francès es fonamenta en sis grans factors: arrelament territorial, estructura federal, cooperació empresarial, diversificació, capacitat de capitalització i professionalització de la gestió. Una combinació que ha permès transformar xarxes locals en grans grups financers amb presència internacional.

Que un grup financer d'arrel cooperativa com BPCE entri en l'accionariat d'un banc cotitzat de l'Ibex-35 és una paradoxa només aparent

I aquí és on tornem al Banc Sabadell.

Que un grup financer d'arrel cooperativa com BPCE entri en l'accionariat d'un banc cotitzat de l'Ibex-35 és una paradoxa només aparent. També és una mostra de fins on pot arribar un model empresarial que ha sabut combinar les seves arrels cooperatives amb una gran capacitat de creixement. França ha demostrat que és possible construir grans grups financers internacionals sense renunciar a la propietat cooperativa, la participació dels socis i l'arrelament territorial.

La gran lliçó de la banca cooperativa francesa és que la cooperació pot ser una poderosa estratègia de creixement empresarial: una manera de guanyar dimensió, competitivitat i capacitat d'influència sense renunciar a la propietat cooperativa, la participació dels socis i l'arrelament territorial.

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara