Escolta l'article ara…
Un any després de guanyar l'OPA hostil del BBVA, el Banc Sabadell comença a revifar la seva activitat comercial. L'entitat catalana ha presentat aquest dijous des de Madrid els seus comptes, en què van guanyar 1.376 milions d'euros fins al setembre. És un 1% menys que fa un any, però els indicadors clau han tornat al verd durant l'últim trimestre: ingressos bancaris (+2,4%), comissions (+3,7%) i, sobretot, el marge d'interessos (+2%), que fins ara restava al balanç. A més, el -1% inclou l'aportació d'un TSB que ja no suma des del passat mes de maig, d'ençà de la venda de la filial al Santander.
"Tot va en la direcció correcta", ha presumit el conseller delegat Marc Armengol, qui s'ha estrenat en una presentació de resultats a la capital espanyola, després de fer-ho a Catalunya el passat mes de juliol. El primer executiu també ha fet esment del control de costos i del repunt d'altres indicadors com el crèdit viu i els recursos de clients, els quals, juntament amb el pla de prejubilacions, també aporten positivament als resultats. D'aquesta manera, el banc ha confirmat els seus objectius de rendibilitat: el RoTE està al 14,2%, és a dir, a tres dècimes de l'objectiu establert per finals d'any. A més, ha anunciat un dividend de 325 milions d'euros (7 cèntims bruts per acció), pagador el 29 de desembre.
Tanmateix, el tema estrella de la roda de premsa ha estat l'adquisició del BPCE d'un 7% del capital social del banc català. El grup francès és el segon al país veí i el quart a l'eurozona, però pel Sabadell suposarà un "accionista de llarg termini i alineat amb el consell i management del banc". Ara bé, a parer d'Armengol, això no vol dir que l'acord suposi un escut antiOPA. "No ho comparteixo, tenim un nucli dur que s'ha demostrat que són els accionistes minoritaris".
El conseller delegat del Sabadell s'ha mostrat confiat en el nou soci del banc. L'acord inclou un topall del 9,9% que impedeix, a priori, que el BPCE pugui llançar una OPA sobre l'entitat vallesana. Armengol no veu "cap raó" per pensar que el banc francès pugui trencar el compromís, i ha preferit destacar les bondats de l'aliança, com ara la pràctica "desenvolupada" en el sector dels béns d'equip o la projecció internacional del grup francès. "Ens permetrà ser un soci preferent per als clients de BPCE quan vulguin venir a Espanya, i al revés també". Uns "serveis creuats" que el banquer no considera que representin una contradicció amb la intenció del Sabadell de centrar-se en el mercat domèstic espanyol.
L'acord amb el BPCE també recull que l'entitat gal·la té el poder de designar un representant al consell d'administració sabadellenc. Armengol ha afirmat que tot plegat succeirà "en els terminis i pràctiques habituals", si bé ha reconegut que el banc català haurà de prescindir d'un conseller propi, ja que es troba en màxims. En tot cas, ha remarcat que aquesta recomposició li correspon al president de l'entitat, Josep Oliu.
Res amb BBVA... Res amb Unicaja?
Des del triomf de l'OPA l'octubre de 2025, encara no s'ha viscut una roda de premsa del Sabadell en què el conseller delegat no sigui preguntat pel BBVA. La d'aquest dijous no ha estat diferent, tot i que la resposta no ha variat gens. Armengol ha reblat que no tenen "cap opinió, ni informació ni visió" d'un nou intent des de la Vela amb el possible canvi de govern a Espanya.
Amb Unicaja també ha estat concís, però menys rotund. Durant l'OPA del BBVA, es va especular amb la possibilitat que el Sabadell comprés el banc andalús per enfortir la seva posició al mercat estatal. Totes dues entitats ho han negat sempre, malgrat que l'entitat vallesana sempre ho ha fet amb el matís d'explorar possibilitats més endavant.
Preguntat per Unicaja, Armengol assegura que el Sabadell està "centrat en el seu projecte de creixement orgànic, i res més"
Preguntat per la qüestió, Armengol s'ha limitat a respondre que el Sabadell està "centrat en el seu projecte de creixement orgànic, i res més". No ha precisat, però, si s'han produït contactes amb el banc andalús, especialment després que el seu president, José Sevilla, hagi anunciat que abandonarà el càrrec l'abril de 2027.
En aquest sentit, el conseller delegat sabadellenc també ha descartat que ara com ara estigui sobre la taula una nova operació corporativa en mercats nínxol, com ha succeït amb el BPCE. No obstant això, no ha tancat la porta a noves compres, sempre que s'alineïn amb els objectius de creixement del banc.
El pla estratègic de González-Bueno continua vigent
Enmig del procés amb el BBVA, l'exconseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, va presentar un pla estratègic 2025-2027 que Armengol ha volgut mantenir. Aquest dijous ha refermat aquesta intenció en destacar que el full de ruta actual s'estén "fins a finals de 2027", de manera que no n'hi haurà un de nou l'any vinent.
En aquest sentit, el balanç que fa el dirigent és positiu. Després d'un inici d'any amb una activitat comercial malmesa per l'OPA, Armengol ha destacat que el Sabadell porta un "bon ritme de captació", amb més de 250.000 particulars i 60.000 empreses. No ha estat tan precís a l'hora de determinar la quota de mercat de pimes i s'ha remès a la inversió creditícia en empreses, la qual ha avançat un 3%. Es tracta d'un repunt lleugerament per sota dels objectius recollits al pla estratègic, que establia un creixement del 4% anual.
L'executiu també ha recordat que el banc ja ha començat a detectar un "comportament positiu" del pla de prejubilacions, amb el qual estima estalviar 40 milions d'euros bruts cada any. Durant el primer trimestre, aquesta mesura va restar al balanç amb un dèficit de 55 milions d'euros, el qual s'enfilava a 90 milions en el global de l'exercici. Precisament, el Sabadell ja va pronosticar aleshores que l'estalvi es començaria a notar enguany, amb aproximadament un terç dels 40 milions d'euros.
El Sabadell detecta una "desacceleració notable" de la demanda hipotecària, però remarca que la concessió hipotecària continuarà en evolució positiva
El conseller delegat també s'ha referit a la situació del mercat de l'habitatge i la seva incidència en les eleccions generals del 29 de novembre. Armengol no ha valorat políticament aquesta qüestió ni la de l'impost a la banca —la qual, sosté, és un conflicte que gestionen les associacions sectorials—, però ha demanat "visió de llarg termini i generar un consens per resoldre la problemàtica". Des del seu punt de vista, aquesta és "clara" i rau en la "falta d'oferta" al mercat immobiliari.
En el cas del Sabadell, el primer executiu ha destacat que s'ha produït una "desacceleració notable" de la demanda hipotecària, la qual "té com a subjacent la reducció d'operacions de compravenda". No obstant aquesta anàlisi, Armengol ha previst que la concessió d'hipoteques continuï en xifres positives. El banc vallesà ha registrat una evolució positiva del crèdit viu en aquest segment: l'ha augmentat fins als 40.716 milions d’euros (+3,5% interanual), amb un creixement de la nova producció del 5% respecte del trimestre anterior.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat