• Empresa
  • El BCE veu "debilitats estructurals" en alguns bancs de l'eurozona

El BCE veu "debilitats estructurals" en alguns bancs de l'eurozona

L'organisme vol incrementar la pressió a les entitats per prevenir episodis com la darrera crisi dels Estats Units

Exterior de la seu del Banc Central Europeu | iStock
Exterior de la seu del Banc Central Europeu | iStock
ACN | Redacción VIA Empresa
Barcelona
29 de Juny de 2023

El Banc Central Europeu ha reconegut que alguns bancs de l’eurozona presenten “debilitats estructurals” en els seus models de negoci. Aquest és un dels principals missatges d’Andrea Enria, president del Consell de Supervisió de l’organisme, durant la seva compareixença davant del comitè d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu. Unes paraules que arriben pocs dies després que els ministres de Finances de la Unió Europea hagin expressat la seva satisfacció per tancar un acord sobre les regles fiscals, abans de finalitzar l'any.

 

“Una mala planificació estratègica o una elevada concentració dels ingressos representen una clara amenaça a la sostenibilitat del sistema”, apunta Enria. Per revertir aquest aspecte i evitar una crisi similar a la del Silicon Valley Bank als Estats Units, el dirigent del Banc Central Europeu reclama poder incrementar la pressió als bancs. En aquest sentit, l’organisme reconeix que els progressos de supervisió dels bancs han estat “insuficients” i s'ha visibilitzat en forma de "males planificacions estratègiques i elevades concentracions dels ingressos". 

En un altre ordre, Andrea Enria ha pres nota dels suggeriments del Tribunal de Comptes Europeu a l’hora d’implementar noves mesures de control als bancs. “Algunes recomanacions fan referència a les debilitats que ja havíem identificat i estem solucionant”, conclou Enria. El Banc Central Europeu també ha instat la comunitat bancària a implementar l’acord de Basilea, que principalment fa referència a la seguretat i els nivells mínims de capital. Recentment, el Banc d'Anglaterra ha incrementat el tipus d'interès en mig punt, situant el preu del diner en el 5%. L'organisme britànic justifica la decisió pels nivells d'inflació. 

 

A principis de mes, la junta de Govern del Banc Central Europeu va confirmar els pronòstics i situava els tipus d’interès al 4%, mentre que la taxa de dipòsits arribarà al 3,5% i els préstecs al 4,25%. Aquesta decisió representa el nivell més alt des del mes de juny de l’any 2007. La presidenta de l’organisme, Christine Lagarde, ha descartat seguir l’estratègia dels Estats Units, on la Reserva Federal ha frenat l’augment dels tipus. “És possible que continuem incrementant els tipus al juliol; estem disposats a assolir els nostres objectius d’una manera adequada”, apunta Lagarde. En aquest sentit, la dirigent bancària “no contempla una pausa, el consens és molt ampli dins de l’organització”. De fet, i malgrat que la inflació a l'eurozona ha disminuït i s'ha allunyat de les xifres rècord registrades l'octubre de l'any passat (10,6%), la presidenta del Banc Central preveu que la pujada de preus "continuï sent massa elevada durant massa temps".