Cafès Manigua i Cereria Masjuan, dos centenaris en un

Des del 1915, dos negocis amb dos productes ben diferents conviuen en feliç harmonia en una botiga singular al centre de Mataró

Dos en un. El local situat al carrer Santa Maria, 5, de Mataró, acull en el seu interior dos comerços familiars centenaris. L'any 1915, la Cereria Masjuan va començar a conviure amb els Cafès Manigua, primer en dos espais adjunts, i des dels anys 60, unificats en una mateixa botiga que ha arribat als nostres dies sota la direcció de l'Enric Riera.

El passat mes de maig, Cafès Manigua va rebre el premi al Comerç Centenari que atorga la Generalitat de Catalunya. Era la segona vegada que recollien el premi, ja que l'antiga Cereria Masjuan ja va ser guardonada amb el mateix reconeixement uns anys abans, el 2008.

Al principi va ser la Cereria. Oberta l'any 1786, la cereria Masjuan va anar passant de pares a fills fins que, a principis del segle XX, el negoci va patir una forta davallada. Llavors va ser quan la família va decidir anar a fer les Amèriques. En tornar, l'any 1915, l'emprenedora besàvia de l'Enric, Elvira Ricart, va tenir la idea de vendre els cafès, xocolates i altres productes que havien descobert a l'altre costat de l'oceà. Als anys 60, es van fer reformes al local i la cereria i els cafès es van fusionar en un sol negoci: "Es van unificar dues coses impensables, per tal d'estalviar costos", explica Enric Riera, que lamenta que amb aquesta reforma es perdés la botiga modernista original.



Fidels a la tradició
Actualment, la botiga està en mans de l'Enric i la seva dona, que porten el negoci des de l'any 1999. Tret d'una reforma realitzada l'any 2002, els Riera han conservat pràcticament intacta la idea de negoci: "Per mi, aquesta botiga és com una àvia. Li pots canviar el vestit però no l'essència", explica, convençut que el que és important és "mantenir-se fidel a una idea de tradició".

No ha estat fàcil. Dos productes tan dispars com les espelmes i els cafès han anat patint alts i baixos al mercat. Un cop dur va ser el boom de la Nespresso i les cafeteres de càpsules, admet Riera. "Ens va fer mal, però nosaltres ens vam mantenir en una postura ferma i al final s'ha vist que era la xocolata del lloro, que són cafès cars i de no gaire qualitat".

La qualitat, per al responsable de Cafès Manigua, és una de les raons de ser. Per això, explica, s'han mantingut fidels a determinades marques i també a uns preus, perquè, segons diu, "nosaltres no som un tot a 100".

Un negoci portat amb el cor
Fermesa i passió, aquest és el secret de la longevitat del negoci. "Fem servir més el cor que el cap, sinó, ja fa temps que hauríem tancat", afegeix l'Enric, tot un romàntic que, malgrat les adversitats i les dificultats que suposa tirar endavant un comerç com el seu, continua al peu del canó fent que la feina valgui la pena.



Avui, a Cafès Manigua s'hi poden trobar des dels tradicionals ciris d'oblació fins a cafès a granel, passant per articles més moderns com ambientadors, micados, incensos japonesos i tibetans, xocolates, galetes i melmelades o objectes de regal. El producte estrella, però, continua sent la mescla centenària del cafè aràbiga de diferents països torrats a la llenya.

I és que una de les particularitats de Cafès Manigua és la seva fidelitat a la tradició del cafè torrefacte. "Som els últims que quedem a Catalunya que torrem el cafè amb llenya", remarca Riera amb orgull. Es nota que aquesta és la seva passió per com explica el procés de torrefacció: "Hi posem els cinc sentits".
Avui et destaquem
El més llegit