CaixaBank no té previst retornar la seu social a Catalunya en el curt termini. Així ho ha aclarit Gonzalo Gortázar, conseller delegat de l'entitat, que el passat gener ja va descartar "indefinidament" seguir els passos del Banc Sabadell. Ara bé, d'ençà d'aquella compareixença, celebrada el passat 30 de gener, fins avui, s'havia produït una gran novetat: el retorn de la Fundació "la Caixa" i CriteriaCaixa a començaments del mes de març. La decisió va agafar per sorpresa a tothom, ja que el llavors conseller delegat de Criteria, Ángel Simón, havia negat la possibilitat quatre mesos enrere. Però això no ha alterat els plans del dirigent del banc català, i així ho ha volgut evidenciar en una roda de premsa telemàtica que s'ha celebrat, casualment, des de Barcelona.
De fet, les declaracions de Simón aleshores s'assemblen molt a les que ha protagonitzat Gortázar aquest dimecres. "Tenim la seu social de CriteriaCaixa i de la Fundació a Palma, però la seu operativa és a Barcelona", va apuntar el 28 d'octubre de 2024. Ara, el conseller delegat de CaixaBank també ha optat per recordar l'estructura de seus operatives i socials com a justificació.
Un repartiment que considera un "equilibri adequat", malgrat el "profund arrelament" que Gortázar insisteix que CaixaBank manté amb Catalunya. Ara bé, a l'hora de triar, continuen decantant-se per València. "Creiem que som on hem de ser", ha conclòs. És la mateixa afirmació que va pronunciar a inicis d'any, quan també va destacar que el banc se sentia "particularment valencià". Principalment, el dirigent ha fet esment de la fusió de 2021 amb Bankia, d'origen llevantí, com a pretext per romandre a la capital del Túria.
Sense comentaris de l'OPA ni del relleu a Criteria
Aquest dimecres, CaixaBank ha presentat uns "sòlids" resultats que mostren una millora interanual dels beneficis del 6,9%. Entre altres indicadors a l'alça es troba el del crèdit en empreses, en què el banc ha anotat un increment del 4% i ha arribat als 10.995 milions d'euros. Una variació que, d'acord amb el conseller delegat, no està relacionada amb l'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell.
"No estem pescant en aigües remogudes", ha explicat el dirigent. Altrament, ha preferit destacar la feina de l'entitat catalana enmig d'una "competència molt intensa" a l'entorn bancari. "M'agrada pensar que ho fem una mica millor que els altres. No ens estem beneficiant d'unes entitats que estan immerses en alguns processos", ha afegit un Gortázar que ni tan sols ha volgut pronunciar la paraula OPA.
Més enllà del balanç del banc, l'altra gran notícia de la jornada era l'adeu d'Ángel Simón com a conseller delegat de CriteriaCaixa, el hòlding inversor del grup. Gortázar ha respectat les decisions del patronat i s'ha limitat a afalagar la tasca de l'entitat. "Tenim un accionista extraordinari per a nosaltres que és una autèntica benedicció per a la societat espanyola", ha opinat.
"Les xifres demostren que l'impost a la banca és la taxa CaixaBank"
Segurament, Gortázar ha estat el conseller delegat dels quatre grans bancs més contundent a l'hora de carregar contra l'impost a la banca. El passat mes d'octubre el va titllar de "taxa CaixaBank", un sobrenom que ha rescatat aquest dimecres. "No estem veient més que el que havíem dit, que era un impost que especialment afectava CaixaBank", ha criticat. El dirigent ha lamentat que el gravamen afectarà els accionistes del banc, entre ells, l'Obra Social.
Gortázar: "La manera com es va aprovar l'impost a la banca no va permetre tenir una discussió lògica"
Tanmateix, no ha previst cap canvi durant els tres exercicis que durarà l'impost. "No em sembla probable que canviï, però m'encantaria que ho fes en la direcció correcta", ha comentat. Més aviat, ha desitjat que es produeixi una "discussió" sobre el contingut del tribut un cop s'esgoti el termini, a diferència del tractament que va tenir el passat 2024. "La manera com es va aprovar no va permetre tenir una discussió lògica", ha insistit.
De moment, la reclassificació de la taxa preveu que CaixaBank pagui més dels 493 milions d'euros que va abonar l'any passat. Ara bé, ho meritarà en quatre terminis dividits entre tots els trimestres de l'any. Això ha impactat als resultats que ha presentat aquest dimecres el banc. Així, el tribut ha gravat l'entitat 148 milions, cosa que, en part, ha contribuït a disparar els ingressos un 46,2% d'un exercici a l'altre. Per situar, amb el marc normatiu actual, l'any passat CaixaBank hauria abonat 123 milions d'euros.
Malgrat que l'impacte ha estat positiu pel que fa a la comparativa interanual, la borsa ha reaccionat als comptes de CaixaBank amb una caiguda de fins al 5% de les accions de l'entitat financera. Gortázar, però, no li ha donat gaire importància. "El mercat és el mercat. Estem força acostumats a reaccions més fortes en dies de presentació de resultats", ha indicat. Alternativament, el dirigent ha convidat a estudiar l'evolució "una o dues setmanes després".
Ni l'apagada ni Trump poden amb els bancs
La sessió s'ha celebrat gairebé 48 hores després de l'apagada que va afectar gran part del sud d'Europa, la qual Gortázar ha considerat un "incident aïllat" i ha pronosticat que no es repetirà. Precisament per aquesta raó espera que l'impacte sigui "limitat" a l'economia espanyola. De fet, ha previst que afecti en menys d'una dècima el ritme que el banc havia projectat inicialment. Ara bé, el conseller delegat sí que ha demanat que s'estudiïn les causes que van provocar l'episodi.
Pel que fa al preu de l'energia, el banquer ha celebrat que avui sigui "entre el 20% i el 20%" més barat que a la mitjana de l'eurozona. Tot un "avantatge competitiu" respecte a la resta de països del continent que el directiu creu que cal preservar, en part, amb la contribució de les energies renovables.
D'altra banda, els aranzels tampoc han frenat el crèdit ni el consum. CaixaBank "no ha percebut" fins ara la guerra aranzelària en aquest àmbit, ja que es manté la variació positiva. "És impossible saber què hauria passat si aquesta discussió no hagués estat", ha matisat Gortázar. A escala global, espera que la guerra comercial engegada per Donald Trump indueixi a "perspectives més controlades i de menor creixement". Tot plegat ha motivat que els mercats estiguin més "tensionats" i, per tant, s'estiguin descomptant més baixades de tipus.
El conseller delegat del banc català ha avançat que han previst dues retallades més de 25 punts bàsics, i ha donat "un 50% de probabilitats" a una tercera que situï el tipus de referència a l'1,5%. "Aquesta no era la previsió fins al 2 d'abril", ha recordat. Ara, segons Gortázar, l'expectativa dels mercats és de "més creixement a Europa a mitjà-llarg termini". Un veritable puzle geopolític que complica molt conèixer l'escenari econòmic que CaixaBank i la resta de bancs es trobaran a finals d'any.